Els laboratoris Ferrer perden 32 milions, després de donar-ne 17 a les seves fundacions
“Fins quan es pot predicar el repartiment de la riquesa quan el holding que la genera segueix sense aixecar el cap i la seva mida es redueix any rere any?”
La corporació barcelonina Ferrer es troba en ple procés de transformació estratègica. Els seus objectius cardinals resideixen a transitar d’un model de negoci diversificat i tradicional, a un altre focalitzat en medicaments propis d’elevat valor afegit, preferentment d’ús hospitalari, i amb una presència internacional més gran mitjançant les seves filials.
Aquests canvis van començar a aplicar-se el 2018. No estan donant, de moment, els fruits esperats. Ben al contrari, la facturació minva i els resultats mostren pèrdues notables.
La primera va caure l’exercici passat de 700 a 615 milions. Els comptes es van saldar amb un dèficit de 32 milions, quan en el curs anterior havien obtingut un petit guany d’1,8 milions.
Cal destacar que el gruix de les pèrdues es va deure a la venda a tercers d’una fàbrica situada als EUA. A canvi, el grup Ferrer rebrà en el futur comissions de fins a 200 milions per les investigacions clíniques que el comprador de la instal·lació està realitzant. Aquests ingressos no estan assegurats, ja que depenen que els treballs científics arribin a bon port.
Ferrer pertany al gastrònom Sergio Ferrer-Salat Serra di Migni, titular del 95,9% del capital. El 4,1% restant està en mans de la seva germana Beatriz, casada amb el veterà Rafael Fontana, expresident executiu i actual president d’honor del despatx d’advocats Cuatrecasas.
Ambdós van heretar aquest imperi del fàrmac del seu pare, el polifacètic Carlos Ferrer-Salat. Precisament aquests dies es compleixen 28 anys de la mort del recordat patró de patrons i consumat esportista.
Quan va morir a l’octubre de 1998, el seu grup posseïa un patrimoni de 180 milions i navegava a una velocitat de creuer de 25 milions de benefici anual.
Gairebé tres dècades després, els fons només han crescut fins als 203 milions. L’empresa dista molt de gaudir de la bonança que va viure durant l’etapa del fundador.
Del dia a dia se n’ocupa el conseller-director general Mario Rovirosa, mentre que la principal tasca de Sergio consisteix en el desenvolupament de les seves fundacions i en l’assoliment d’una ambiciosa gesta, que no és altra que “lluitar per la justícia social”.
Així ho reflecteix des de fa temps a la memòria de sostenibilitat. Segons Sergio, la riquesa mundial es concentra en una diminuta elit i la desigualtat ha assolit cotes extremes. Al seu parer, els laboratoris Ferrer tampoc són aliens a aquesta realitat, ja que s’han aprofitat d’un sistema que anteposa els rèdits econòmics particulars al benestar col·lectiu.
Per això, assegura que s’ha compromès ni més ni menys que a “socialitzar progressivament tots els recursos que no es reinverteixin a la companyia” i a posar-los al servei dels ciutadans. “Volem ser una empresa que mesuri el seu èxit no pel que acumula, sinó pel que retorna. No és generositat. És justícia”, afegeix.
Els fets són la millor prova de les intencions. Sergio contribueix amb esplendidesa al manteniment de cinc organitzacions sense ànim de lucre. Es tracta de Ferrer Talent, Finestres, Música Ferrer-Salat, Ferrer Social Justice i Ferrer Green for Food.
Aborden matèries tan variades com la formació de joves tennistes, el mecenatge literari, la música clàssica, el suport a col·lectius vulnerables i la compra de solars degradats per convertir-los en horts urbans.
Les ajudes del grup Ferrer a aquestes institucions són quantioses. L’any passat van ascendir a 17 milions. Amb aquesta suma, pugen a 70 milions les aportacions realitzades en els darrers vuit anys, quan es va iniciar l’arrencada altruista de Sergio. En el mateix període, va repartir dividends per import de 38 milions.
A l’última junta d’accionistes, celebrada el passat juny, no va poder assistir el vocal José Vilarasau Salat, el llegendari expresident de La Caixa i oncle de Sergio, perquè en aquell moment es trobava malalt. Malauradament, un mes després va morir als 95 anys.
El consell d’administració es limita ara a dues butaques, ocupades per Sergio i el seu escuder Rovirosa. La retribució d’aquest òrgan, en què s’incloïa a Vilarasau, es va incrementar d’1,9 a 2,6 milions.
Les aspiracions filantròpiques de Sergio Ferrer-Salat sonen impecables sobre el paper. Parlar de “justícia social”, de mesurar l’èxit “pel que es retorna” i de “socialitzar els recursos” privats té un brillantor gairebé messiànic. El problema és que la gran quantitat de diners lliurada a les fundacions prové d’una societat que ve encaixant seriosos contratemps i ha vist caure els seus ingressos en picat.
L’entitat es ressent per una reconversió que, vuit anys després d’iniciada, segueix sense donar satisfaccions. Mentrestant, el propietari manté intacta la seva inclinació a la beneficència. La pregunta és inevitable: fins quan es pot predicar el repartiment de la prosperitat quan el holding que la genera segueix sense aixecar el cap i la seva mida es redueix any rere any? Sense un negoci rendible i sòlid, aquest discurs corre el risc de quedar-se en mera retòrica. I les fundacions, per nobles que siguin els seus fins, també podrien acabar acusant les dificultats d’una farmacèutica que encara busca recuperar la rendibilitat.
