Baralla al Raval, avís a navegants
"L'únic que podem fer és reformar les lleis de manera que siguin una mica més rigoroses i menys permissives, com ja s'està fent en alguns casos, i reforçar els cossos de la policia, dotant-los de molts més efectius i recursos"
La baralla campal, a la Rambla del Raval, entre 40 algerians i afganesos, de la qual va informar ahir Crónica Global és, sens dubte, escandalosa i intolerable. Però cal acceptar-la com a signe dels temps, temps contra els quals no hi ha política que valgui, ni policia que, per més eficaç que sigui, pugui evitar que es repeteixi. Cal acostumar-se que coses així passin, i no cridar: “Oh, això és indignant, això abans no passava!”.
Abans era abans i ara és ara. Tant aquesta baralla com els periòdics “ajustaments de comptes” entre mafiosos kosovars i serbis o russos són només la inevitable conseqüència d’un fenomen global que més val que comprenguem.
Barcelona, i Catalunya en general, no és ni pot ser una excepció ni pot immunitzar-se contra els processos de fluïdesa de ciutadans i contra els conflictes característics del món globalitzat. Que, sens dubte —per què amagar-ho?—, afecten i lesionen la nostra anomenada “societat del benestar”.
Veiem que l’Àfrica, especialment el Sahel, va caient en mans de l’Estat Islàmic, fanàtic, cruel i inhumà. Igual que abans van arribar a Europa, i en primer terme a Espanya, que és la seva porta del Sud, sud-americans, marroquins, algerians i sudanesos fugint de la misèria, vindran multituds de l’Àfrica negra, d’on han estat successivament expulsades França i Rússia.
Russos que deserten, i desertaran en majors quantitats, del reclutament general que Putin, tard o d’hora, imposarà als seus ciutadans o súbdits, donada la deriva de la seva “Operació militar especial” a Ucraïna; arribaran també en grans onades, molts dels quals, a falta d’alternatives laborals acceptables, s’incorporaran a les màfies que ja operen aquí.
No hi haurà seguretat social ni mercat laboral que puguin assumir aquestes imparables invasions pacífiques, llevat que defensem els ports i fronteres a canonades, argument dissuasiu, però que un Estat democràtic no es pot permetre, ni tampoc la moral cristiana que ens constitueix, com ha dit el Papa Lleó en la seva recent visita a Espanya.
![Tiroteo en Balmes](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/552193.jpg?p=w:320\/h:240&h=uT0KMKuj"])
A mi em sembla que, considerant això, i també el fet que la prosperitat europea es va fundar sobre la depredació extractiva de les colònies, no tenim arguments morals ni polítics per tancar les fronteres.
L’únic que podem fer és reformar les lleis de manera que siguin una mica més rigoroses i menys permissives, com ja s’està fent en alguns casos, i reforçar els cossos de la policia, dotant-los de molts més efectius i recursos, amb la confiança que això sigui suficient per convèncer i donar temps als nouvinguts a sotmetre’s a l’imperi de la llei, pagar impostos i acceptar els nostres estimats costums.
Així conformarem una societat una mica menys tolerant i més antipàtica, però no quedarà cap altre remei, si no volem que ens passi el que li ha passat a Suècia. O a Holanda, d’on fins i tot la princesa Amalia, hereva de la corona, ha hagut de sortir corrents a amagar-se a Espanya davant les amenaces de la “Mocro Maffia” magribina.
Mentrestant, i fins que veiem un enxaneta moro dalt d’un castell i una consellera iraniana sense mocador asseguda a les reunions del Govern, sota l’horrible oli de Tàpies, cal armar-se de paciència i ni parpellejar quan llegim sobre una baralla multitudinària al Raval, sobre un psicòpata sense camisa i armat amb matxet defensant en algun carreró el seu narcopis, o l’execució a sang freda d’un sicari albanès a mans d’un altre croat a la cantonada de Balmes amb Diagonal. Coses que abans eren rares, però ara és ara.
També és convenient, no cal dir-ho, assegurar-se que la família colombiana que vol llogar el pis del costat no tingui fills adolescents a qui els agradi escoltar reggaeton o carrileres a tota potència fins a altes hores de la matinada. O comprar-se uns auriculars equipats amb el dispositiu de “cancel·lació de soroll”. Sé de què parlo. Per la resta, paciència i barallar.
