El "trumpisme" i la cultura de la violència política
"És cert que el prestigi internacional de la democràcia americana ha patit alts i baixos els darrers anys, però no ha “col·lapsat”. Els EUA continuen sent una potència central en economia, defensa i diplomàcia global"
El ”trumpisme” amb els seus plantejaments incoherents i erràtics està contribuint a incrementar la violència política als EUA, una societat cada cop més polaritzada on la desconfiança envers el diferent penetra a les entranyes del col·lectiu societari.
Per afegir més tensió a l'escenari, es produeix un tercer intent de magnicidi, no n'hi ha dos sense tres… a qui beneficien els intents de magnicidi a Trump? Als EUA, país on en moltes ocasions s'ha imposat la llei del més fort, s'han creuat algunes línies vermelles de la violència.
La Constitució es manipula i de vegades s'instrumentalitza com a element de confrontació. El seu prestigi exterior s'ha deteriorat els darrers anys, alts comandaments militars són destituïts, la societat civil cada cop més dividida, enfrontada i polaritzada.
Val la pena aprofundir i analitzar en tota la seva complexitat la societat americana, per poder entendre millor què està passant als Estats Units. Parlar de “tercer intent de magnicidi” contra Donald Trump requereix alguna precisió al respecte.
Hi ha hagut incidents greus de seguretat i amenaces, però no tots els episodis que circulen a les xarxes socials o mitjans poden classificar-se com a intents confirmats de violència.
En un tema de gran projecció mediàtica convé recolzar-se en informació verificada perquè l'exageració també alimenta la polarització.
Sobre a qui “beneficia”, en general, els atacs o amenaces contra figures polítiques, solen generar un efecte de tancament de files al voltant del líder afectat (el que en ciència política s'anomena “rally effect”). Això pot traduir-se en més suport entre els seus seguidors.
Però això no implica necessàriament que algú “guanyi” estratègicament; la violència política sol desestabilitzar el sistema en el seu conjunt i augmentar la desconfiança en el sistema.
És inexacte l'afirmació que els EUA són un “país sense llei”, continua sent un Estat amb institucions molt fortes: tribunals, eleccions competitives, premsa lliure, etc.
Una altra cosa diferent és que hi hagi tensions importants, com es va veure en l'assalt al Capitoli dels Estats Units del 2021, que sí va marcar un punt crític en la percepció de l'estabilitat democràtica.
Existeix una polarització política molt alta entre demòcrates i republicans. Sens dubte la retòrica desqualificadora s'ha endurit a ambdós costats. La proliferació d'armes (protegida per la Segona Esmena de la Constitució dels Estats Units) augmenta el risc que els conflictes es tornin violents.
Una dada a retenir és la constatació que la confiança en institucions de govern ha disminuït en sectors importants de la població. També és cert que el prestigi internacional de la democràcia americana ha patit alts i baixos els darrers anys, però no ha “col·lapsat”: els EUA continuen sent una potència central en economia, defensa i diplomàcia global.
En resum: sí que hi ha senyals preocupants —polarització, episodis de violència, desconfiança institucional—, però no es pot descriure el país com fora de control, cosa que simplificaria massa una realitat tan complexa.
Un dels elements a considerar ens portaria a analitzar amb rigor la pèrdua de lideratge tecnològic dels EUA davant la RP Xina. És conseqüència d'una estratègia equivocada del "trumpisme"? La idea que els EUA estan “perdent” el lideratge tecnològic davant la República Popular Xina, és certa, però força matitzable.
No és un “sorpasso” total, sinó una competència molt més tancada que fa 15–20 anys. Per part dels EUA el lideratge és clar en desenvolupament i disseny de semiconductors avançats, però no ho és en fabricació.
Domini en software, IA i plataformes digitals (a través d'empreses com Google, Microsoft, NVIDIA). Un bon ecosistema d'innovació (universitats, capital risc, talent global).
D'altra banda cal destacar avenços xinesos molt significatius, especialment en el camp de les 5G i telecomunicacions (Huawei). En la manufactura tecnològica a gran escala i vehicle elèctric i bateries. Aplicació massiva d'IA (encara que menys puntera en models base, més ràpida en desplegament).
El “trumpisme” és una estratègia equivocada?
Les polítiques associades a Donald Trump (aranzels, guerra comercial, veto tecnològic a la Xina) van tenir efectes híbrids. És cert que tenien com a principal objectiu frenar l'ascens tecnològic xinès, reduir dependència industrial i sobretot protegir sectors estratègics.
Però no van aconseguir frenar del tot la Xina; en alguns casos van incentivar la seva autosuficiència tecnològica. Van augmentar costos per a empreses nord-americanes (cadenes de subministrament més cares) i van generar tensions, de vegades innecessàries, amb aliats, cosa que va debilitar la coordinació internacional.
Curiosament, moltes d'aquestes mesures no van desaparèixer després. L'administració de Biden va mantenir —i fins i tot reforçat— controls a l'exportació de xips i polítiques industrials (com subvencions a semiconductors). Això indica que el diagnòstic (la Xina com a rival estratègic) és bipartidista, encara que difereixen en l'estil.
Hi ha pèrdua de lideratge?
Més que una pèrdua absoluta del lideratge, hi ha tres tendències clares: una d'elles arrenca del domini indiscutible dels EUA durant tot el segle XX.
Ara, però, hi ha competència real en diverses àrees. Dos ecosistemes liderats per les dues grans potències: l'RP Xina i els EUA, cosa que suposa una “cursa a llarg termini”. No es decidirà en 2–3 anys, sinó en dècades (IA, xips, energia, biotecnologia).
Afirmar amb rotunditat que els EUA han perdut el lideratge tecnològic, no és del tot cert, hi ha molt d'exageració en aquesta afirmació. Tanmateix, és força encertat apuntar que la Xina l'està assolint ràpidament i a gran velocitat.
Amb Trump ha tornat la violència política com a estratègia electoral
Aquesta lògica de “o estàs amb mi o estàs contra mi”, vinculada a l'eslògan MAGA, ha tingut fins ara un clar rendiment polític. “Li ha funcionat bé electoralment, però ha creat una divisió tremenda dins del país“.
A aquest escenari hi contribueix també l'ecosistema mediàtic, Trump ha erosionat la credibilitat dels mitjans tradicionals mentre impulsava plataformes afins i discursos de “postveritat”.
