Polis de guarderia
"El Govern no ha deixat clar quina serà la funció d'aquests policies d'escola, probablement perquè ni tan sols la coneix"
No seré jo qui negui la necessitat que tenen alguns policies d'anar a l'escola, però, segons tinc entès, la proposta de la Generalitat no contempla que entrin a classe a prendre apunts, sinó que es quedin per allà fora, als passadissos o al bar, com alumnes indolents.
Es veu que el que faran, en lloc d'estudiar i aprendre, és vigilar, cosa que no està malament, però abans aquesta funció l'exercia un professor --un capellà en el cas de les escoles religioses-- amb mala llet.
El problema és que ja no queden professors amb mala llet, per no parlar de capellans, que d'aquests no en queden ni amb bona ni amb mala llet, així que alguns instituts s'han vist obligats a llançar un SOS, que és el crit d'auxili dels centres d'ensenyament, previ al “salvi's qui pugui”.
En les pel·lícules d'estudiants rebels --tot un gènere-- no calen ni policies ni professors amb mala llet, tot el contrari, els professors amb mala llet a les escoles de ficció no serveixen de res, sempre fracassen i solen acabar malament.
Allà ho soluciona tot un professor acabat d'arribar, molt bona persona a més, que connecta a la seva manera heterodoxa amb els alumnes. Al principi li costa una mica --quina birra de pel·lícula seria si només arribar el nou professor, tots es portessin bé--, però al final cauen tots rendits davant d'aquest mestre, el Sidney Poitier de Rebel·lió a les aules, posem per cas.
La realitat sol ser diferent, i el pobre Poitier no resistiria ni una setmana segons a quin institut de Catalunya, el més probable és que sortís corrents després de la primera setmana i busqués feina de mosso de magatzem en un supermercat, feina molt més descansada que la del magisteri.
Passa que, al cinema, els pitjors alumnes en el fons tenen bon cor i acaben demostrant-ho, mentre que a la realitat són uns autèntics ganduls que, a més, gaudeixen molestant els seus companys, els professors i fins i tot la seva pròpia família.
Caldrà veure com es comporten aquests estudiants amb els policies, però tinc la impressió que en poc temps aquest serà el destí menys desitjable pels agents, que preferiran que els enviïn a infiltrar-se en alguna banda d'assassins albanokosovars, abans que anar a patrullar entre els adolescents d'un institut.
Si un professor avui no pot renyar, ni tan sols reconvenir, no diguem ja castigar sense pati, a un alumne que s'ho mereix, si ni tan sols els pares tenen ja autoritat per cridar al seu propi fill, no diguem pegar-li una plantofada pedagògica, molt menys ho podran fer els indòmits policies que s'atreveixin a patrullar a l'institut.
Mal futur els auguro als pobres, lligats de mans i peus davant d'una turba que els declararà objectiu prioritari.
Un problema afegit és que el Govern no ha deixat clar quina serà la funció d'aquests policies d'escola, probablement perquè ni tan sols la coneix, a Catalunya les coses solen funcionar així: algú del Govern té una idea --al seu parer particular-- brillant, l'exposa als seus col·legues de l'Executiu, s'aprova, i ja veurem sobre la marxa com es concreta.
De moment, l'únic que se sap és que aquests policies aniran desarmats i de paisà. El primer té la seva lògica, ja que el més probable és que algun estudiant repetidor els robés la pistola si la portessin, no per fer-la servir sinó per canviar-la a la sortida per uns grams d'haixix.
La part de patrullar a les escoles sense uniforme ja em sembla més perillosa, més d'un pare o mare d'alumne s'espantarà quan vegi un tipus solitari i amb mala pinta rondant pels passadissos de l'escola, observant el que passa a les aules i sense treure l'ull dels estudiants. A veure si serà pitjor el remei que la malaltia.
