Solucions sense vellut
"Caldrà veure si sis agents, sense armes i sense uniforme, rotant entre 14 centres --o els que finalment integrin el pla-- serveixen d'alguna cosa per calmar el clima de tensió que ha estat el germen per posar en marxa aquest operatiu"
Catalunya, la terra dels mil i un debats, no podia faltar a la seva cita amb la controvèrsia amb el pla de seguretat als centres educatius que ha posat en marxa la Generalitat.
Com els lectors ja sabran, s'ha iniciat un pla voluntari perquè sis mossos d’esquadra rotin per 14 centres educatius en què s'han detectat fissures de seguretat i problemes de convivència.
La iniciativa pretén controlar els problemes detectats en diverses escoles, ubicades en zones de conflicte social. La mesura va sorprendre bona part de la societat.
No estem acostumats que una Administració opti per mesures que impliquin un cert grau de valentia. La dictadura del bonisme, instal·lada en molts estaments de la nostra societat, és implacable amb les idees que s'allunyen del vellut.
El pla es revisarà al juny i, de moment, el que ha provocat és una angoixa en la comunitat educativa.
Caldrà veure si sis agents, sense armes i sense uniforme, rotant entre 14 centres --o els que finalment integrin el pla-- serveixen d'alguna cosa per calmar el clima de tensió que ha estat el germen per posar en marxa aquest operatiu.
El que sí que està clar és que la quota bonista, fins i tot dins d'una comunitat educativa que pels seus propis mitjans no és capaç de repel·lir els brots de conflictivitat als centres, no donarà treva a l'Administració.
Potser el pla, si realment es pensa que és una bona eina, s'hauria d'haver dibuixat amb més agents, amb més presència als centres, i sense el caràcter voluntari amb què la Generalitat l'ha etiquetat, en part per contenir una part de les queixes enceses de familiars i educadors.
A la societat li cal un punt de maduresa democràtica quan s'atreveix a despotricar com si l'haguessin obert en canal pel fet que agents de policia tinguin una missió a complir, en benefici de la societat.
Massa permissivitat amb tots aquells que s'atreveixen a desqualificar i a insultar els representants d'un cos policial perquè faltar-los al respecte surt gratis.
Aquesta lliçó democràtica, la de respectar sense fissures la figura d'un cos policial al servei de la societat, també estaria bé que s'estudiés sense reserves a les escoles, en lloc d'aplaudir el llançament de dards carregats de verí.
Vivim temps vacil·lants en la resposta a determinats fets. La seguretat és, sens dubte, la matèria més controvertida.
Seria interessant que l'Administració, que s'ha atrevit a posar damunt la taula una solució delicada, no caigués en el parany de tots aquells que es queixen dels problemes i també de les seves solucions.
Potser hi ha més elements a tenir en compte. Sumem-los, però és important recordar-li a la ciutadania que per cuinar una truita és imprescindible trencar uns quants ous.
