Les dues corrupcions

Tot amenaça. La distància entre l'Audiència Nacional de la Plaça Castella de Madrid i el Suprem del carrer General Castaños és el carreró dels passos perduts. La primera mitiga l'Operació Kitchen del PP, malmesa sense remei per la instrucció de García Castellón. A la segona, l'Alt Tribunal s'ocupa de la maquinària corrupta d'Ábalos, Koldo García i Aldama; mil llengües de foc els confonguin.

Els prontuaris del bipartidisme balancegen el mal rotllo insuportable de la política espanyola, banyada en la incapacitat estòlida de Feijóo i limada per la distància de Sánchez, el president dels 22 milions d'espanyols ocupats.

El diumenge de Pasqua, la Real Maestranza de Cavalleries de Sevilla, en ple atac de desmemòria, va rebre en or pel l'emèrit amb una feina discreta de Morante, naturals corbs i remats justos.

A Barcelona, la tribu de Puigdemont és una afalagadora justificació d'interessos, el costat jocós de la història, mentre avança l'amenaça real de la Catalunya de la raça sense idea. L'Orriols es menja pels peus a Junts, que limita el seu fals mal d'alçada recuperant una barreja de componendes i orfandat de la vella CDC. El partidisme català minoritari és una simple estella en l'incendi planetari.

Malgrat les guerres, aquí s'han omplert els avions per Setmana Santa, però després de festes, els carrers espanten la multitud. Ja hem començat a gastar menys i el flamant PIB espanyol aviat se'n ressentirà. La demanda agregada viu dels pensionistes i de les classes salarials mitjanes en decadència. Mal auguri en ple abisme de rancor en què els boomers assenyalen l'apatia dels Z, sense adonar-se que Putin intenta assentar-se a l'Europa de l'Est i amb la crisi d'Ormuz arribant al Mar Roig.

Destruït Iran, “mort el gos s'acaba la ràbia”, pensa l'infaust homicida Netanyahu, sense sortir del seu error històric, denunciat incipientment per les avantguardes a Israel. Els seus ja dubten del carnisser de Gaza, mentre, als Estats Units, mig Pentàgon intenta aturar la mà assassina de Trump, com explica sense exageracions el general Ballesteros, l'excap de Seguretat espanyol, un intel·lectual impecable de la geopolítica mundial.

Només el passeig de l'Artemis II per la cara oculta de la Lluna ens encén el futur. I esperem que la conquesta de l'espai no es converteixi en una avançada de la guerra, a l'espai.   

A Madrid, les cambres legislatives perregen en solitari, amb el món girant-los l'esquena, a base de multituds d'onanistes digitals cartejant i esquarterant la realitat al seu antull, lluny de qualsevol bona ventura.

El planeta ideològic dels que confonen l'enunciat amb la idea es descristianitza, en el bon sentit de la paraula cristià. Avui mana el crucifix mató de la dreta dura encoratjat per un Esperit Sant de falsa aigua beneïda i mantellina de pinta alta.

A la tornada de les vacances, el país s'esquella. Són els de sempre: les dues corrupcions de PP i PSOE assegudes al banc dels acusats.