Trump es deixa tocar, aquesta vegada sense que hi intervingui Epstein

Quan vaig sentir a la ràdio que uns quants pastors s'havien personat al despatx oval, el primer que vaig pensar és que per fi tractaven Trump com a bestiar. Em va quedar el dubte de si era per conduir-lo al corral, a l'esquilador o a l'escorxador, així que vaig encendre la tele, anés on anés, les imatges valdrien la pena.

Quina no seria la meva sorpresa en observar que els qui es van personar al despatx presidencial eren pastors evangèlics, d'aquells que condueixen ànimes i no ramats.

Així, a ull, vaig calcular en almenys una vintena els pastors que s'apilotaven al despatx, al voltant de Trump, qui en canvi era l'únic feligrès, normalment aquestes coses funcionen al revés, deu ser que allà els creients van més a la baixa que aquí, que ja és dir.

Hi havia al despatxet, entre els pastors arribats d'arreu del país, joves i vells, homes i dones, grassos i prims, alts i baixos --un amb prou feines arribava a l'alçada de la taula darrere la qual seia el president, aquest tindrà més dificultats perquè les seves oracions s'escoltin des del cel--, blancs i negre --només un d'aquests, no és qüestió de passar-se amb la igualtat racial--, potser fins i tot heterosexuals i homosexuals, potser se li va colar a Trump un d'aquests últims sense que se n'adonés.

Es veu que eren allà per pregar per Donald Trump, però no perquè l'Altíssim li concedeixi, encara que amb anys de retard, uns grams de matèria grisa --hi ha coses que ni Déu, amb tota la seva omnipotència, pot aconseguir--, sinó perquè l'il·lumini en les seves decisions i el guiï en el lideratge del país, amén.

Els que es situaven més a prop del president li posaven la mà a sobre, però no en qualitat de col·legues, ni tampoc en el sentit de donar-li una galtada, sinó com si estiguessin tocant alguna cosa sagrada. O com si volguessin fer-li arribar per contacte les virtuts que el Senyor --si va atendre les pregàries-- enviava cap a la Casa Blanca.

Això estaria ben pensat, imaginem que Déu es presta a enviar unes dosis de lideratge eficient a la Casa Blanca, però com que en aquests moments té preocupacions més urgents a la Terra, ho fa fins i tot amb desinterès, sense fixar-s'hi gaire, i van a parar a la mascota del president, tots els presidents en tenen una, pot ser un periquito o un gos.

No diré que amb un animalet al capdavant de la primera potència les coses poguessin anar pitjor del que van, però caldria reformar de nou tot l'Ala Est de la Casa Blanca per adequar-la al nou líder.

En canvi, posant les mans sobre els braços i espatlles de Trump --ningú sobre el seu cap, cosa curiosa, deuen tenir por del que hi pot haver dins--, els seus representants a la Terra estan indicant a Déu qui necessita la seva ajuda.

Mentre els pastors pregaven, Donald Trump es deixava tocar, una reacció habitual en ell, segons es desprèn dels arxius d'Epstein. Assegut a la seva cadira, es mantenia callat, amb els ulls tancats, com si estigués meditant o més probablement dormint.

Mentre escric aquest article, encara s'ignora si les pregàries i els tocaments --amb perdó-- van donar algun fruit, més enllà d'aconseguir que durant uns minuts Trump no obrís la boca per deixar anar cap bajanada ni --el que seria pitjor-- amagués amb iniciar un dels seus balls.

Ben pensat, no és poc resultat, un està per donar gràcies a Déu per haver-nos alliberat d'aquest tipus, encara que sigui uns minuts.

No seria mala idea que els pastors, en lloc d'anar a pregar-li i a tocar-lo --de nou, amb perdó-- tots alhora, ho fessin d'un en un, per torns, de manera que Trump estigués sempre immòbil i callat, com en trànsit, igual que divendres passat, sense altra feina que tancar els ulls i deixar que els altres preguin per ell, i així fins al dia que toqui pregar per la seva ànima, paraula de Déu.