Plató entre Illa i Junqueras
"Junqueras accepta el fons de complicitat intel·lectual que li ofereix Illa, però quan tot sembla preparat per al pacte, el líder d'Esquerra s'aixeca de la taula"
La condició carnal de l'ésser humà és el gran obstacle per a la seva vida espiritual, tal com consta al Fedre de Plató. No hi ha manera de tancar un acord definitiu entre el Govern i Oriol Junqueras, perquè el líder republicà utilitza l'ascetisme cristià per millorar la seva condició física.
ERC es va estavellar a la Moncloa davant Sánchez, i no mou ni un dit a favor dels Pressupostos de la Generalitat si no té lligat el traspàs a Catalunya de l'IRPF, en la seva totalitat, un impossible regulatori.
Esquerra sempre ha jugat amb dues baralles; la que mostra a Madrid condiciona els plans que exhibeix amb la baralla catalana. Participa, això sí, en les anàlisis rigoroses dels comptes públics: serveis bàsics en estat crític, política d'habitatge, revitalització tecnològica i millora del model de Benestar.
Junqueras accepta el fons de complicitat intel·lectual que li ofereix Illa, però quan tot sembla preparat per al pacte, el líder d'Esquerra s'aixeca de la taula. Arrossega el pes de la dècada de desgavell indepe; no oblidem que ell va ser el vicepresident del Govern entre gener de 2016 i octubre de 2017, en l'Executiu més frontal i inoperant de la nostra història.
Els comptes de la Generalitat s'aproven gairebé sempre tard; algunes vegades són rebutjats al Parlament i en altres casos no arriben a presentar-se. Si el 2026 té Pressupostos, Illa governarà i potser alguns tindran por que el president governi, perquè es veuran per primera vegada nítidament les enormes costures deixades pels nacionalistes, experts en el maneig de la imatge, però nuls en la senda institucional.
Per debatre a fons, els dos polítics s'allunyen una mica de la ciutat com ho van fer Fedre i Sòcrates per parlar de l'amor, el sexe, la mort, el bé i el mal, com ho explica Plató.
Mentre la política s'enfosqueix, Barcelona palpita entre dues èpoques refulgents, separades per un segle de distància: els actuals humanoides del Mobile World Congress 2026 i els autòmats del Tibidabo que, fa 100 anys, van entusiasmar les avantguardes de l'Europa danubiana.
La ciutat dona per a aquests dos líders amb calat historiogràfic i tremp doctrinal. Estan d'acord en els números i les partides pressupostàries, però no es comprometen, suposo, a causa de la seva ordenació presbiteriana. Res a veure amb els números ni amb la política econòmica; qüestió de fe.
Mentre Illa i Junqueras mantenen les seves postures, arriba el llop: S&P adverteix que el nou model de finançament autonòmic elevarà el dèficit de l'Estat. L'edifici s'ensorra accelerat per la crisi d'Orient Pròxim; el Govern perd marge de maniobra i el BCE endureix la política monetària. L'ascetisme de Junqueras se'n va en orris; el Govern perd la paciència. Només Plató aguantarà el tipus entre ambdós, si són capaços d'inventar un nou escenari, conduïts per un auriga equidistant.
