Barcelona es dispara un tret al peu: menys allotjament i menys congressos

Aquesta setmana, la principal notícia internacional és la guerra dels EUA i Israel contra l'Iran. No obstant això, per a una part significativa dels barcelonins, el focus informatiu se centra en la celebració del Mobile World Congress, una gran font d'ocupació temporal i de facturació per a nombroses empreses.

L'any 2029, aquesta fira podria perillar si, uns mesos abans, Jaume Collboni elimina els habitatges d'ús turístic (VUT) de la ciutat, ja que la capital catalana no tindria la capacitat suficient per allotjar tots els participants.

Des d'una perspectiva econòmica, Barcelona és la ciutat que més rèdit ha obtingut de la celebració d'uns Jocs Olímpics. Una rendibilitat que no va estar lligada al compte de resultats de l'esdeveniment, sinó a la seva projecció mundial a mitjà i llarg termini. Per això, després de més de tres dècades, continua sent l'exemple a imitar per part de les ciutats que aspiren a organitzar unes Olimpíades i busquen millorar de manera substancial el seu prestigi global.

Les claus de l'èxit van ser moltes, però la principal va tenir nom propi: Pascual Maragall. Un alcalde capaç de conformar un equip amb tres grans qualitats: ambició, visió de futur i capacitat de gestió. A la dècada dels 80 del segle passat, a la Lliga de les Ciutats, Barcelona estava a Segona Divisió, amb més opcions de baixar a Tercera que de pujar a Primera. L'objectiu era convertir-la en una ciutat que es classifiqués cada any per a la Champions League, una meta gens fàcil per a una urbs que no és capital d'un Estat.

L'alcalde va ser capaç d'anticipar la creixent importància econòmica del turisme per a les ciutats i els països. Una visió refermada pels números: entre 1990 i 2025, aquesta activitat ha passat de representar el 3,5% al 10,5% del PIB mundial. Per això, Maragall es va proposar convertir Barcelona en una marca turística de rellevància mundial, desestacionalitzar l'arribada de visitants i augmentar no només el seu nombre, sinó també la seva qualitat.

Per assolir aquests objectius, la capital catalana havia d'ampliar l'oferta d'esdeveniments multitudinaris dirigits al gran públic i, especialment, els destinats a professionals. Entre els primers hi havia els esportius i culturals; entre els segons, els congressos, fires i convencions internacionals. Aquests últims han generat sovint una doble visita a la ciutat: la primera, per motius laborals, realitzada per un membre de la família; la segona, posterior i de caràcter vacacional, efectuada per ell juntament amb la seva parella i fills.

En el turisme de negocis, la rendibilitat per càpita del qual és més elevada que la proporcionada pel d'oci, l'estratègia iniciada fa més de tres dècades ha estat un èxit rotund. Així ho certifica el rànquing ICCA, el més prestigiós del sector. El 2024, Barcelona era la ciutat del món on els congressos van generar un major impacte econòmic directe (360 milions $), la segona en organitzar esdeveniments de més de 1.000 assistents i la quarta si es consideren tots aquells amb un mínim de 50 participants.

En el futur proper, la capital catalana només podrà conservar la seva posició de lideratge en el turisme de grans esdeveniments professionals si compleix tres requisits fonamentals: una magnífica connectivitat aèria, unes instal·lacions modernes i una gran oferta d'allotjament.

L'ampliació de l'aeroport d'El Prat, consistent en l'allargament de la tercera pista, l'increment d'espai de la terminal principal i la construcció d'una satèl·lit, permetrà incrementar el nombre de vols de llarga distància i facilitarà el desplaçament a Barcelona des d'altres continents.

La millora de la connectivitat d'El Prat només té sentit si la capital catalana disposa de la capacitat d'allotjament necessària per absorbir el flux de turistes addicionals. Si ambdues variables no creixen en paral·lel, un accés més fàcil a la ciutat no la convertirà en una destinació més competitiva. Si és així, la principal repercussió serà un augment de la pressió sobre una oferta d'allotjament insuficient, especialment durant els esdeveniments amb més afluència.

Al segon semestre de 2026, la finalització d'un nou pavelló al recinte de Gran Via de la Fira de Barcelona incrementarà la superfície d'exposició en un 25% (al voltant de 60.000 m2) i permetrà acollir un major nombre d'esdeveniments en les mateixes dates. Una inversió a la qual se sumaran les efectuades pel sector privat per ampliar l'oferta d'espais singulars destinats a esdeveniments i gales paral·leles a fires, congressos i convencions.

No obstant això, en els pròxims anys l'oferta d'allotjament disminuirà, si al novembre de 2028 l'alcalde Jaume Collboni no renova cap llicència de VUT, tal com ha reiterat en diverses ocasions.

Si és així, segons un informe de PwC, desapareixeran d'un dia per l'altre 58.124 places d'allotjament, equivalent en termes percentuals al 38,2% de la disponibilitat actual. Per tant, la conclusió és clara: les VUT legals constitueixen una part rellevant del coixí de capacitat de la ciutat. Si desapareixen, Barcelona corre el perill de morir d'èxit.

L'any 2029, una reducció d'aquesta magnitud serà impossible de compensar amb l'augment de l'oferta hotelera. En primer lloc, a causa de les restriccions establertes per a l'obertura de nous establiments a la capital catalana. En segon, perquè el nombre de places aportades pels hotels inaugurats a la perifèria durant els tres pròxims anys no arribarà ni al 5% de les perdudes després de la desaparició de les VUT.

Els organitzadors de fires, congressos i convencions estaran descontents amb la decisió de Collboni perquè els assistents tindran una pitjor experiència a Barcelona i les seves companyies pagaran més per ella. En primer lloc, perquè als participants els resultarà més difícil trobar un allotjament a la ciutat, en generar l'alcalde de manera artificial un excés de demanda als hotels.

En segon lloc, aquest excés de demanda provocarà una despesa addicional per part de les empreses que hagin desplaçat temporalment els seus treballadors a Barcelona, ja que els hotels aprofitaran la conjuntura creada per l'alcalde i augmentaran els seus preus. Indubtablement, ho faran amb més intensitat en les dates de celebració de les fires amb més afluència, com el Mobile World Congress, Integrated Systems Europe o Alimentaria. Per tant, els esdeveniments més desitjats i difícils de retenir seran els més perjudicats.

En tercer lloc, alguns visitants hauran de conformar-se amb allotjar-se en un hotel de categoria inferior a la desitjada o en un municipi de la perifèria. En les grans fires, no és gens descartable que una part dels assistents s'allotgi a més de 50 km de Barcelona. Si és així, perdran un temps considerable en desplaçaments i, per tant, disposaran de menys hores tant per a la feina com per a l'oci.

Finalment, els assistents veuran reduïda la seva capacitat d'elecció d'allotjament respecte a la situació actual. Encara que podran optar entre diferents hotels, els serà impossible escollir entre un d'ells i una VUT. Una restricció que no agradarà gens a aquells a qui no els agrada la impersonalitat dels establiments hotelers, busquen un entorn més similar al de la seva llar i desitgen cuinar el seu propi menjar.

Ateses les diferents prestacions ofertes per hotels i VUT, una part dels turistes considera que ambdós tipus d'allotjaments són complementaris. Per això, trien l'un o l'altre en funció dels serveis que més valoren en cada moment. Fins i tot hi ha clients que prefereixen allotjar-se als primers establiments si l'estada dura un, dos o tres dies i als segons si es perllonga durant més temps.

A Barcelona, la prohibició de les VUT tindrà molts perjudicats i pocs beneficiats. El PIB quedarà afectat per la menor afluència de turistes derivada de la reducció de la capacitat d'allotjament i de l'encariment dels hotels. Entre els primers destacaran els propietaris de VUT, restaurants i comerços, així com els treballadors que perdran la seva feina perquè aquesta depenia directa o indirectament de la despesa dels turistes que deixaran de visitar la ciutat.

La immensa majoria dels propietaris de les VUT no destinarà els seus immobles a lloguer convencional. En primer lloc, per la exigua rendibilitat obtinguda derivada de la instauració d'un control de lloguers a la ciutat. En segon, perquè el risc assumit és més gran que en el lloguer turístic, a causa de la major probabilitat d'impagament de les rendes. Una part d'ells les vendrà i obtindrà una gran plusvàlua; en canvi, altres recorreran als tribunals i mantindran els habitatges buits a l'espera d'una sentència favorable. Per tant, entre els beneficiats no hi haurà els llogaters, a diferència del que afirma l'alcalde.

Els únics afavorits per la supressió de les VUT seran els propietaris i les empreses gestores dels hotels. Els primers podran percebre rendes més elevades pel lloguer dels seus immobles i fins i tot vendre'ls a un preu superior a l'actual, ja que l'encariment de l'allotjament i una major taxa d'ocupació permetran a les segones incrementar significativament els seus beneficis.

En definitiva, el boom turístic de Barcelona té un pare: Maragall. La seva visió de futur va permetre que la ciutat no quedés greument afectada per la desaparició d'una part substancial de la indústria a la seva àrea metropolitana, ja que, a la darrera dècada del segle XX i la primera de l'actual centúria, nombroses empreses instal·lades a la capital catalana van passar de prestar serveis a les companyies tèxtils i metal·lúrgiques a fer-ho als turistes.

Maragall no només va mostrar interès per atraure visitants d'oci, sinó també per captar turisme de negocis. Li importava la quantitat i la qualitat dels turistes. Per això, l'Ajuntament va impulsar i finançar nombroses campanyes destinades a projectar la imatge de Barcelona com una gran ciutat de fires, congressos i convencions.

Després de més de tres dècades, segons el prestigiós rànquing ICCA, la capital catalana és una de les ciutats que més esdeveniments professionals organitza i la que més ingressos directes obté d'ells. Un gran èxit que molts dels polítics actuals no valoren en la seva justa mesura, en fixar-se més en la palla que en el gra del turisme.

Entre ells hi ha Collboni, actual alcalde de la ciutat i rebesnét polític de Maragall, ja que ambdós pertanyen al mateix partit: el PSC. Un dirigent que implícitament pretén reduir l'arribada de turistes a Barcelona, ja que al novembre de 2028 té previst prohibir les VUT a la ciutat. Una decisió contrària a les normes de la Unió Europea (UE), tal com especifica el Reglament 2024 / 1028

En aquesta legislació, la UE reconeix que els Estats membres poden adoptar restriccions quantitatives a les VUT, sempre que aquestes mesures siguin necessàries i proporcionades per protegir objectius d'interès general. No obstant això, difícilment es pot qualificar de proporcionada una decisió que suposaria retirar d'un dia per l'altre 58.124 places d'allotjament, el 38,2% de l'oferta actual de Barcelona.

Al mercat de grans esdeveniments, la decisió de continuar en una ciutat o traslladar-se a una altra depèn en gran mesura de la satisfacció dels participants. Una experiència satisfactòria combina preus adequats pels serveis utilitzats i previsibilitat. Si desapareixen les VUT, la capital catalana no tindrà cap de les dues característiques anteriors.

Tot i això, si la prohibició de les VUT es materialitza, els únics beneficiats seran els propietaris dels hotels i les companyies que els exploten. Hi haurà menys turistes d'oci i també de negocis, i no seria gens estrany que algunes de les grans fires emigréssin a altres ciutats on els seus assistents poguessin gaudir d'una millor experiència.

Els perjudicats serem la majoria dels barcelonins, i no només els propietaris de les VUT, com molts ciutadans creuen. Entre ells hi ha en Joan i la Maria, dues persones favorables a la seva supressió, que podrien perdre la seva feina a causa de la disminució de l'activitat econòmica de la ciutat. Una metròpoli on el turisme és la principal font d'ingressos.