Burka: la confusió entre adversari i argument

El que realment crida l'atenció no és que Vox, un partit les credencials ideològiques del qual no cal descriure, hagi presentat una proposició per prohibir el vel integral (burka i niqab) a l'espai públic. El que crida l'atenció és que, després de gairebé vuit anys de Govern de Pedro Sánchez, no existeixi cap iniciativa legislativa estatal en aquesta matèria ni cap previsió que n'hi hagi. Temps n'hi ha hagut de sobres.

Si l'esquerra considera que el vel integral planteja un problema d'igualtat, l'hauria d'haver abordat. Si no ho considera així, ho hauria de dir sense embuts. El que resulta difícil de justificar és la inacció prolongada.

O, pitjor encara, argumentar tan rònecament, com va fer ahir la vicepresidenta segona i líder de Sumar, Yolanda Díaz, que la proposta és contrària a la llibertat religiosa que defensa la Constitució. I fi del debat.

Aquesta inhibició del legislador estatal ha tingut conseqüències. Nombrosos ajuntaments, també d'esquerres, van intentar en el seu moment limitar o prohibir l'ús del vel integral en espais municipals, i la majoria d'aquestes iniciatives van ser tombades als tribunals per manca de cobertura legal suficient.

El missatge ha estat clar: sense una norma estatal, els municipis manquen de base sòlida per actuar. Si realment es considera que la qüestió mereix regulació, només una llei estatal clara pot evitar aquest desordre i assumir la responsabilitat política que avui s'eludeix.

En aquest buit polític irromp la proposició de Vox. I la reacció és automàtica: rebuig frontal perquè la presenta l'extrema dreta. Junts ha anunciat el seu vot en contra. No pas perquè discrepi del fons —de fet, va defensar al Parlament una regulació similar—, sinó perquè no pensa avalar una iniciativa d'un partit al qual qualifica d'“antifeminista” i “anticatalà”. I, per marcar distàncies, anuncia que presentarà la seva pròpia proposició de llei sobre la matèria.

La pregunta que Junts s'hauria de fer és senzilla: qui li la votarà? Si ara la rebutja per venir de l'ultradreta espanyolista, amb quina majoria pensa tirar-la endavant demà? El gest pot servir per diferenciar-se simbòlicament, però l'aritmètica parlamentària no es resol amb declaracions d'intencions.

Aquí hi ha el nucli del problema. Pot una democràcia liberal acceptar al seu espai públic una peça que esborra el rostre femení? El burka no és un accessori religiós comparable a altres símbols visibles. Suposa la desaparició del rostre en la interacció cívica. I el rostre és el primer element de reconeixement entre ciutadans lliures i iguals. No es tracta de fe, sinó de visibilitat i reciprocitat a l'espai comú.

Qualsevol restricció ha de superar el test de proporcionalitat constitucional. La llibertat religiosa està protegida, però cap dret és absolut. Quan entra en tensió amb la igualtat entre homes i dones o amb les condicions bàsiques d'identificació a l'espai públic, el debat és legítim. Negar-ho per incomoditat ideològica no el fa desaparèixer.

La esquerra ha estat ferma davant pràctiques com la mutilació genital femenina, fins i tot quan s'invoquen tradicions culturals. No es tracta d'equiparar realitats, sinó de reconèixer un mateix rerefons: la subordinació estructural de la dona en nom de la tradició. Si la cultura no pot justificar la desigualtat, el vel integral mereix almenys una discussió sense prejudicis partidistes.

Es dirà que el seu ús a Espanya és minoritari. Precisament per això el debat és de principis, no d'estadístiques. Les lleis no es dicten per volum, sinó per coherència normativa.

França i Bèlgica prohibeixen des de fa anys l'ocultació integral del rostre a l'espai públic. El Tribunal Europeu de Drets Humans va avalar aquestes lleis invocant el “viure junts” i la cohesió social. No es va enfonsar l'Estat de dret ni es van abolir llibertats fonamentals. Es va establir un límit.

A Espanya, en canvi, la discussió es desplaça del què al qui. Es rebutja la proposta perquè la formula Vox, mentre es promet una altra de similar amb una signatura diferent. Com si la igualtat quedés contaminada per qui la invoqui. És una forma d'infantilisme polític: creure que un argument s'invalida pel seu origen.

Confondre adversari i argument és sempre un error tàctic i una estafa intel·lectual. I mentre es manté aquest equívoc, el Govern segueix sense legislar, es regala a l'extrema dreta aquesta bandera i el debat sobre la igualtat i el significat de l'espai públic queda ajornat.