El tall de l'AVE colpejaria el turisme, el comerç, l'hostaleria i els congressos de Barcelona
La doble tragèdia ferroviària d'Adamuz i Urda obliga Óscar Puente a estudiar la suspensió del trànsit ferroviari entre Madrid i Barcelona, que tindria conseqüències funestes per a l'economia
Contingut relacionat: Puente sospesa el tancament de l'AVE Madrid-Barcelona fins a dos anys per renovar la línia
La tragèdia ferroviària d'Urda (Toledo), que ha deixat –per ara– 69 morts, tindrà també colossals conseqüències econòmiques.
Després de dos dramàtics accidents en nou mesos —com va ser també el d'Adamuz (Còrdova)—, el ministre de Transports, Óscar Puente, està valorant suspendre temporalment el trànsit ferroviari de la línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona per dur a terme una remodelació profunda de la infraestructura, que tindria una durada de entre un i dos anys.
Aquest corredor és el més transitat del país, amb 14,4 milions de passatgers transportats el 2025, gairebé 40.000 diaris, i acapara el 83% dels viatges entre els dos grans pols econòmics del país.
Inaugurat fa tot just 20 anys, l'AVE sosté una bona part de l'activitat econòmica d'ambdues ciutats, ja que permet desplaçaments d'anada i tornada en un mateix dia, facilita reunions empresarials i alimenta el turisme de cap de setmana.
Impacte en el turisme
Precisament el turisme seria un dels primers sectors a percebre les notables conseqüències d'aquesta retallada. La connexió ferroviària permet que un visitant allotjat a Madrid es desplaci a Barcelona durant uns dies, i viceversa, sense necessitat de recórrer al sempre feixuc avió. També facilita els itineraris per diverses ciutats espanyoles, amb parades a Saragossa, Lleida o Tarragona, que es beneficien d'aquest trànsit.
A Barcelona, la connexió amb Madrid constitueix una de les vies que alimenten l'arribada de visitants nacionals i estrangers que combinen ambdues capitals en un mateix viatge. La ciutat va rebre el 2025 un total de més de 26 milions de turistes i un impacte econòmic directe de 14.000 milions d'euros.
Un Ouigo a Sants Barcelona
Un dels sectors més exposats seria el turisme de negocis. El corredor Madrid-Barcelona és una infraestructura fonamental per a la indústria de congressos, convencions i fires, que necessita garantir l'arribada de milers de professionals en períodes molt concentrats de temps.
La possibilitat de desplaçar-se entre ambdues ciutats en menys de tres hores permet assistir a reunions, visitar exposicions o participar en jornades professionals sense haver de dedicar una part important del viatge al desplaçament.
Si el viatge exigeix combinar diversos mitjans de transport, o passar una nit addicional fora de casa, les empreses podrien reduir el nombre de viatges i els assistents optarien per participar a distància.
![Rodalies, sin servicio](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/570404.jpg?p=w:320\/h:240&h=P72bkaKO"])
Incertesa
La supervivència d'IFEMA o de Fira de Barcelona, els gegants firals d'ambdues ciutats, depèn d'una connectivitat ràpida i previsible. Un tancament prolongat d'aquesta línia introduiria incertesa en la planificació dels congressos i podria restar atractiu a ambdues ciutats davant d'altres seus europees. Cal recordar que el contracte actual del Mobile World Congress amb Barcelona expira el 2030 i encara no s'ha renovat.
També afectaria tota la cadena auxiliar que esquitxa el turisme business, com hotels, restaurants, empreses de muntatge de stands, càtering, transport de mercaderies, hostesses i producció audiovisual.
Connexió aèria
L'avió seria una de les alternatives naturals per als viatgers que necessiten desplaçar-se entre Madrid i Barcelona. No obstant això, l'aeroport de Barcelona-El Prat va tancar per sobre de la seva capacitat teòrica, per la qual cosa incrementar el nombre d'avions seria tècnicament inviable.
La situació tampoc és folgada a Madrid-Barajas. L'aeroport madrileny va rebre 68,18 milions de passatgers el 2025, davant d'una capacitat de 70 milions.
Tampoc l'autobús o el vehicle privat podrien reproduir les condicions de rapidesa, freqüència i comoditat que ofereix l'alta velocitat.
Efecte sobre el comerç
Un menor flux de passatgers impactaria de ple en el comerç i l'hostaleria.
El comerç minorista patiria una pèrdua de clients que, encara que difícil de quantificar, resulta rellevant per a les grans zones comercials d'ambdues ciutats. Les escapades de compres, les visites de cap de setmana i els desplaçaments per assistir a esdeveniments culturals o esportius depenen que el viatge sigui senzill i assumible econòmicament.
Diversos passatgers de l'AVE en una estació
Els establiments de l'entorn d'Atocha i Sants, així com els situats a les immediacions d'estacions com Saragossa-Delicias, també podrien notar la pèrdua de trànsit, encara que el seu impacte en l'economia no seria tan notori, ja que es tracta d'un grapat de petits comerços com cafeteries, restaurants, botigues i hotels que aprofiten el trànsit de viatgers.
En hostaleria, la reducció dels viatges corporatius afectaria els restaurants de negocis i els establiments propers als centres financers, mentre que un menor flux de viatgers també esquitxaria les reserves dels bars el cap de setmana.
Naufragi dels creuers
La connectivitat ferroviària té, a més, implicacions per al turisme de creuers. Barcelona va rebre el 2025 prop de quatre milions de moviments d'aquest tipus de passatgers, segons les estadístiques portuàries. Una part dels viatgers que embarquen o desembarquen a la capital catalana aprofita la seva estada per visitar altres destinacions espanyoles, abans o després de la travessia.
El Port de Barcelona estima que la indústria de creuers genera anualment 1.236 milions d'euros a Barcelona i Catalunya, aporta 707 milions directament al PIB català i sosté aproximadament 9.000 llocs de treball.
![Sants](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/574147.jpg?p=w:320\/h:240&h=WUJYo7nW"])
Si la connexió desapareix durant un o dos anys, els operadors turístics i les agències hauran de reorganitzar els seus paquets, amb costos més elevats i menys flexibilitat.
