José Fraguls (Anafric): "Estem deixant de ser competitius per l'augment de costos"
El president de la patronal càrnia reflexiona sobre els principals reptes del sector a Espanya i carrega contra l'acord UE-Mercosur.
Entre les seves crítiques, assenyala el veto de Brussel·les a la importació de carn del Brasil a partir de setembre, arran dels dubtes sobre els seus estàndards de producció
Més contingut: Catalunya encararà l'acord amb Mercosur amb un dèficit comercial de 650 milions
"No es pot canviar carn per cotxes", resumeix José Friguls en parlar de l'acord amb Mercosur. El president de l'Associació Nacional d'Indústries de la Carn d'Espanya (Anafric) porta més de dues dècades al capdavant de la patronal i coneix bé els seus desafiaments. Exportar per sobreviure, manca de relleu generacional, escassetat d'incentius, pressió per innovar i més.
Darrere hi ha un sector que factura més de 42.000 milions d'euros i que, a més de liderar la indústria espanyola d'alimentació i begudes, concentra una cinquena part del valor de la seva producció. Un pes econòmic que contrasta amb un pacte comercial que prioritza indústries de més valor afegit, com l'automobilística, la químic-farmacèutica o la tecnològica.
En aquest context, Friguls dialoga amb Crónica Global sobre la situació del sector càrnic i les claus que marcaran el seu futur.
-L'acord amb Mercosur ha entrat provisionalment en vigor al maig. Quina lectura en fan des d'Anafric i com creu que impactarà en el sector?
-Des del primer dia ens hi vam oposar. És un acord que es va posar sobre la taula sense consultar el sector. Després de molts anys de negociacions, la senyora Von der Leyen va decidir signar-lo i, a més, ho va fer a l'Uruguai.
Vam presentar al·legacions perquè era un cop molt directe a la producció i la indústria càrnia, sobretot al boví, al qual afecta de manera letal. Finalment es va aprovar, però nosaltres seguim defensant que no es pot canviar carn per cotxes. No podem.
El sector càrnic és una part molt important de l'economia espanyola i s'ha de protegir, és el que hem traslladat als eurodiputats fa poc en una reunió a Brussel·les.
-Es parla de les clàusules de salvaguarda...
-Sí, però on són? Encara no hi ha reglament que digui com s'aplicaran. És cert que hi ha i hi haurà controls, però la primera carn que va arribar del Brasil a Europa ja ha tingut problemes [la Unió Europea vetarà la carn del Brasil a partir de setembre per dubtes sobre l'ús d'antimicrobians per estimular el creixement d'animals].
Brussel·les ja ha respost. Això demostra que el control va funcionar, però també que el risc existeix. Al setembre diuen que parlaran del tema, però la carn ja ha entrat. On és?
-Quan es parla de Mercosur, es posa sobre la taula els controls sanitaris obligatoris i la fixació de preus base. Ho considera suficient?
-Hi ha molt més que els controls sanitaris. Tots hem de jugar amb les mateixes regles. No estem en contra de la globalització, però sí que entrin productes que no compleixin les mateixes exigències que nosaltres.
A Europa tenim normes molt estrictes sobre traçabilitat, benestar animal, condicions laborals o desforestació. Són estàndards dels quals hem d'estar orgullosos. Si els productes importats compleixen les mateixes condicions, no tenim res a objectar.
El president d'Anafric, José Friguls Barcelona
Jo fins i tot vaig proposar a diversos eurodiputats presentar un recurs per suspendre l'entrada en vigor de l'acord provisional. Ara hi ha un recurs al Tribunal de Justícia de la UE perquè es considera que la Comissió Europea es va poder extralimitar. Polònia és l'únic país que ha impugnat l'acord. Nosaltres creiem que, almenys, calia intentar-ho.
-No es pot veure també com una oportunitat per reforçar la seguretat alimentària a Europa?
-Si compleixen totes les mateixes normes, perfecte. Però controlar les mercaderies que entren a Europa no és una mesura extraordinària, és una obligació. Jo no dic que la carn sigui dolenta, simplement demano que tots juguem amb les mateixes regles.
-A nivell general, com valora la situació actual de la indústria càrnia?
-En general, el sector està en una bona projecció... amb dificultats. El boví té un problema greu, que és la manca de producció. La cabanya (conjunt total del bestiar) disminueix i cada cop hi ha menys animals per portar-los a l'escorxador. Les exportacions funcionen, però estem deixant de ser competitius perquè els costos i els preus han augmentat.
Però el nostre gran avantatge continua sent la qualitat. La carn espanyola compleix uns estàndards molt elevats i això és el que ens diferencia. En porcí, la regionalització ens ha permès mantenir mercats importants com la Xina gràcies a la feina del Ministeri d'Agricultura i d'Interporc. Tot i així, perdem competitivitat.
En oví la situació depèn molt de l'exportació. El consum nacional ha caigut considerablement perquè és una carn cara. No és que al consumidor no li agradi, moltes vegades simplement no s'ho pot permetre. Tanmateix, els nostres productes tenen una qualitat excel·lent i troben mercat en països amb més poder adquisitiu.
-Però hi ha el risc de dependre massa de l'exportació, oi?
-No necessàriament. Moltes empreses d'Anafric amb prou feines exporten i viuen del mercat nacional, treballant amb hostaleria, supermercats, carnisseries o venda directa. El sector continua sent rendible, encara que amb dificultats.
El veritable problema d'avui és el relleu generacional. És una feina molt dura. En un escorxador, les jornades comencen de matinada, les condicions són exigents i necessiten d'una enorme dedicació. Molts fills d'empresaris prefereixen altres feines amb horaris més còmodes i més conciliació.
-Quines solucions plantegen per afrontar aquest relleu?
-Fa anys que sento que el relleu generacional és un problema. Ja n'hi ha prou de repetir-ho, necessitem solucions. Estic preparant un projecte que esperem presentar a finals d'estiu. No crec en les promeses ni en regalar diners.
Prefereixo mesures que facilitin la continuïtat de les empreses, com incentius fiscals o reduccions en les cotitzacions socials. L'important és que les empreses puguin continuar sent rendibles per la seva activitat, no per subvencions.
José Friguls (Anafric) Barcelona
-Com influeixen ajudes com la PAC al sector?
-La PAC no es dirigeix directament a la indústria, però sí que hi repercuteix. Si desapareguessin aquestes ajudes, el preu del bestiar augmentaria encara més i el cost per a la indústria seria molt més gran.
-La sostenibilitat és un altre gran debat en qualsevol indústria. Com l'afronteu?
-Som defensors de la sostenibilitat i de la cura del medi ambient. Col·laborem en tot el necessari per millorar en aquest àmbit. El mateix passa amb la innovació. Sense innovació, no hi ha futur per al nostre sector.
Un exemple serien les anomenades 'ovelles bomber'. El pasturatge manté nets els boscos i ajuda a prevenir incendis de manera natural. El problema torna a ser el mateix... falten persones que es vulguin dedicar a aquesta activitat.
-Com veu el futur del sector en els pròxims anys?
-No sóc tan pessimista. Hi haurà canvis i algunes empreses desapareixeran, sobretot les més petites que no aconsegueixin adaptar-se. Ja hem vist tancaments d'empreses familiars que no han trobat continuïtat. Aquest any, tres o quatre s'han acomiadat de la patronal.
Però l'important és continuar innovant. I exportar. Exportar és fonamental. Però, home, Espanya té 40 milions d'habitants, alguna cosa hem de menjar, no sé. Cal buscar la fórmula d'augmentar el consum interior, que no és fàcil. Tenim problemes de consum, el sector s'ha d'adaptar a les noves tendències, perquè estan canviant a passos de gegant. Hem d'atreure consumidors més joves.
Sobre la relació amb la resta del sector, mantenim una excel·lent col·laboració amb Anice, amb les altres associacions i amb les administracions. Entre tots estem treballant per defensar els interessos de la producció i de la indústria càrnia, i veure si podem continuar creixent.
