Catalunya es queda sense ni un euro de Defensa el 2025: AeroS busca el 20% dels 35.000 milions del rearmament espanyol
Nascut fa prop d'un any, el clúster ja integra més de 70 empreses, genera 77.000 llocs de treball i suma una facturació agregada de 14.000 milions d'euros
Més informació: Indra signa una aliança estratègica amb Obuu per a solucions d'IA aplicades a Defensa
Zero. Aquest és el nombre de projectes de defensa catalans que van rebre concessió directa del Govern l'any passat. Una anomalia que el nou ecosistema AeroS vol corregir.
Nascut fa prop d'un any, el clúster ja integra més de 70 empreses, genera 77.000 llocs de treball i suma una facturació agregada de 14.000 milions d'euros.
La seva missió: defensar els interessos del sector aeronàutic, espacial i de defensa a Catalunya, tres àmbits amb fortes sinergies tecnològiques que fins ara han evolucionat de manera fragmentada.
Catalunya, el 0%
L'entitat, presentada aquest dimarts per la seva directora, Neus Olea, i el seu vicepresident, Joan Martorell —també president de TaskForce Defence & Aerospace—, aspira que Catalunya capti més del 20% dels 35.000 milions d'euros que el Ministeri de Defensa preveu invertir a partir del 2026, en línia amb el seu pes industrial.
“L'any passat el Ministeri de Defensa va adjudicar més de 1.000 milions d'euros en contractes. Catalunya va rebre el 0%. És molt dur i cal corregir-ho”, ha assenyalat Martorell. “Exportar a Europa és més fàcil”, ha afegit Olea.
El clúster agrupa des d'indústries del metall o l'automoció que ja fabriquen components per al sector ASD (aeroespacial, seguretat i defensa) fins a startups nascudes específicament en aquest àmbit.
Un avió de Vueling
Oportunitat històrica
AeroS sorgeix en un context d'oportunitat històrica marcat pel rearmament europeu, que obre una finestra per captar inversió. “El Ministeri de Defensa ha multiplicat per cent o per mil les seves inversions respecte fa uns anys”, ha apuntat Martorell. “La defensa està de moda”, ha resumit Olea.
En paral·lel, el sector de l'automoció travessa “moments delicats”, per la qual cosa el clúster vol facilitar la transició de les empreses d'aquest sector cap a sectors estratègics de més valor afegit i projecció, com al seu parer ho són l'aeronàutica, l'espai i la defensa.
Junts per créixer
Un dels elements diferencials d'AeroS és la seva aposta per la col·laboració empresarial. Davant d'un model en què les companyies competeixen de manera individual, el clúster proposa concórrer de manera conjunta als grans contractes públics. “Anar junts ens farà créixer”, sostenen.
Aquest enfocament busca donar més opcions al teixit industrial català —format en gran mesura per pimes— per competir amb grans grups com Indra, Navantia o Airbus. Asseguren comptar amb el suport de la Generalitat per impulsar aquesta estratègia.
Com a exemple, citen el cas dels vehicles llançaponts, un programa de renovació en què Catalunya va buscar posicionar-se. “L'any passat vam presentar una proposta molt competitiva, però es va adjudicar a Indra per motius inexplicables”, lamenten.
Vehicle lliurat a Defensa
Europa, sobirana
Martorell emmarca aquesta reivindicació en un context geopolític més ampli: “Europa no pot dependre només dels Estats Units. Quan donem suport a Ucraïna, depenem que ells enviïn armes. Hem de ser sobirans”.
Des del clúster subratllen a més el caràcter dual de les tecnologies que desenvolupen, amb aplicacions tant civils com militars.
Frenar la fuga de talents
L'acte va comptar també amb la participació de Xavier Llairo, CCO de Pangea Aerospace, una de les empreses integrades a AeroS, qui va destacar un altre dels beneficis clau de l'impuls al sector: frenar la fuga de talents.
“Molts enginyers s'han vist obligats a marxar, per exemple a Tolosa. Aquest canvi és fonamental per al model productiu català”, ha afirmat.
