Catalunya referma el seu pes en el 'boom' de la música en directe, però Madrid encara marca el ritme
El sector arriba als 807,2 milions d'euros a Espanya, amb Catalunya com a segon motor amb 163 milions, després d'un 2024 de rècord, i va consolidar el seu creixement tot i la pèrdua de lideratge davant la capital
Notícies relacionades: KKR supera el boicot per Gaza i 'colonitza' Barcelona amb 18 festivals Brunch
Catalunya torna a situar-se a l'epicentre de la música en viu a Espanya en un moment d'expansió sense precedents del sector. Tot i que ha cedit el lideratge a Madrid en els grans concerts, el territori es manté com a segon motor del país i confirma la seva fortalesa en un context de xifres rècord.
Amb 163 milions en facturació el passat 2025, Catalunya enceta una nova etapa en què haurà de conjugar creixement, regulació i diversitat de formats, mantenint la seva posició com a referent cultural sense quedar relegada en el nou mapa dels grans espectacles. Això en un sector que, més que mai, viu una etapa de transformació accelerada.
Xifres
L'últim Anuario de la Música en Vivo de la Associación de Promotores Musicales (APM) va situar la recaptació total a Espanya en 807,2 milions d'euros el 2025, un 11,2% més que l'any anterior, i per primera vegada se supera la barrera dels 800 milions.
D'aquest volum, Catalunya va concentrar prop de 163 milions d'euros, només per darrere de Madrid, que va superar els 237 milions. Entre ambdues comunitats acaparen més de la meitat del negoci estatal, reflectint una concentració territorial que ja s'anava dibuixant en exercicis anteriors.
Andalusia, en tercera posició, va arribar als 108 milions, amb un lleuger retrocés marcat per la caiguda de la venda d'entrades a Sevilla.
Comparativa amb anys anteriors
L'evolució del mercat confirma tendències ja detectades el 2024, quan la indústria catalana de la música en viu va assolir una facturació rècord de 242 milions d'euros, segons l'Anuari de la música d'Enderrock i ARC.
Aquesta xifra suposava un creixement del 21% respecte a l'any anterior i multiplicava per quatre els ingressos de fa una dècada. També van augmentar els concerts (23.433, un 12% més) i els assistents (19,2 milions, un 4% més), consolidant la recuperació després de la pandèmia.
Tanmateix, aquell mateix informe va evidenciar el canvi de lideratge a favor de Madrid pel que fa a ingressos per entrades, una tendència que ara es consolida en el conjunt d'Espanya.
El creixement del sector no ha alterat, per tant, el nou equilibri territorial, tot i que Catalunya manté una posició clau tant per volum com per dinamisme cultural.
Pujada del preu de les entrades
Un dels factors que explica l'augment de la facturació és la pujada del preu de les entrades, vinculada a l'encariment dels costos des de la pandèmia. L'APM assenyala que les despeses en logística, transport i personal han crescut significativament en un context internacional complex.
“No és un caprici, és una necessitat”, va defensar el seu president, Pascual Egea, qui apunta que no es veu un sostre proper mentre la demanda segueixi sent alta.
Canvi de model
Aquest impuls del públic es tradueix també en un canvi de model. L'auge dels concerts en estadis comença a redefinir l'ecosistema musical, desplaçant parcialment els festivals.
Segons l'APM, el públic busca cada cop més espectacles complets i de gran format, una tendència que ja s'havia consolidat en altres països i que ara s'afiança a Espanya.
Artistes que mouen masses
En aquest nou escenari destaquen gires com la de Joaquín Sabina, que va liderar la taquilla amb més de 380.000 espectadors, o la de Manuel Carrasco, amb 367.000 assistents. També sobresurten xifres com les d'Aitana, que va reunir més de 150.000 persones en només tres concerts, evidenciant l'estirada del format estadi.
Joaquín Sabina
En l'àmbit internacional, noms com Ed Sheeran o Imagine Dragons confirmen la capacitat d'atracció del mercat espanyol, concentrant grans audiències en poques dates.
Contaminació acústica
Per a Catalunya, aquest canvi de paradigma planteja desafiaments específics. Tot i que els festivals continuen sent un pilar —amb un creixement del 9% en assistents el 2024—, el desplaçament cap a grans concerts podria alterar l'equilibri de l'ecosistema musical. A això s'hi sumen les incerteses reguladores.
El sector ha reclamat tant a nivell nacional com autonòmic una major coordinació normativa. El problema del soroll, que ha generat controvèrsies en diverses ciutats, s'ha convertit en un dels principals focus de preocupació.
A Catalunya, ja el 2024, el projecte de decret sobre contaminació acústica impulsat per la Generalitat va encendre les alarmes entre promotors i organitzadors, que van témer per la viabilitat d'alguns esdeveniments.
