Montaje con los rostros de Albert López y Rosa Peral, condenados por el 'crimen de la Guardia Urbana'
Vida

L'últim cara a cara entre Rosa Peral i Albert López: enfrontats per la suposada confessió

L'exagent reclama accedir a l'expedient penitenciari del seu examant mentre que el coautor del 'crim de la Guàrdia Urbana' l'ha impugnat davant el tribunal

Contingut relacionat: Un requeriment encallat a la Generalitat retarda l'expedient clau que reclama Rosa Peral

Leer en Castellano
Publicada

La batalla judicial entorn del cas de Rosa Peral suma un nou capítol.

Dos escrits recents —un de l'Advocacia de la Generalitat i un altre de la defensa de Albert López— s'oposen a l'estratègia de l'exagent per accedir a l'expedient penitenciari del coautor del conegut 'crim de la Guàrdia Urbana'.

Ambdós documents, incorporats al procediment contenciós-administratiu obert per Peral per presumpta vulneració de drets fonamentals, coincideixen en un mateix objectiu: impedir que l'exagent accedeixi a una documentació que consideren estrictament confidencial i jurídicament irrellevant.

Front comú contra Peral

D'una banda, l'Advocacia de la Generalitat defensa la decisió d'Institucions Penitenciàries de denegar l'accés a l'expedient de López. De l'altra, la pròpia defensa de l'exagent es persona en el procediment per oposar-se de manera frontal a la pretensió de Peral.

Mentre la Generalitat sosté que la petició manca de base legal i processal, la defensa de López posa l'accent en què el lliurament d'aquest material suposaria la vulneració dels seus drets.

Rosa Peral asseguda al banc dels acusats durant el judici a l'Audiència de Barcelona

Rosa Peral asseguda al banc dels acusats durant el judici a l'Audiència de Barcelona DAVID ZORRAKINO - EUROPA PRESS

La clau: la suposada confessió

El nucli del conflicte gira entorn d'una idea que Peral ha sostingut de manera reiterada: la necessitat de comprovar el contingut de la suposada confessió de López a la presó, la qual cosa li va permetre accedir al curs previ a començar a gaudir de sortides penitenciàries.

El seu objectiu? Accedir a un relat inèdit que podria resultar determinant en l'estratègia judicial de la condemnada.

No obstant això, tant la Generalitat com la defensa de López s'oposen rotundament a aquest plantejament.

Els arguments de López

L'advocat José Luis Bravo, en representació d'Albert López, nega que existeixi tal confessió i qualifica la tesi de Peral i de la seva defensa de "falsa, fal·laç i impertinent". Al seu parer, es tracta d'un intent de construir "un relat exculpatori a partir d'una base inexistent".

A més, adverteixen que la interna hauria utilitzat de manera “constant, reiterativa i machacona” aquesta suposada confessió als mitjans de comunicació, en el que interpreten com una estratègia mediàtica després d'haver esgotat totes les vies judicials.

Contingut "estrictament privat"

Un dels pilars de l'oposició de López és la protecció de la seva intimitat. En el recurs, la seva defensa subratlla que l'expedient penitenciari no conté informació sobre el crim en si, sinó sobre aspectes personals de l'intern: informes psicològics, dades familiars, evolució en el tractament o processos de reinserció.

Es tracta, al·leguen, de documentació "estrictament reservada", protegida per la legislació vigent, especialment per la Llei Orgànica 3/2018 de Protecció de Dades.

Permetre l'accés a un tercer —i més encara a una altra interna— suposaria, afegeix el lletrat, una vulneració directa d'aquest marc legal.

Pòster del documental 'Les cintes de Rosa Peral'

Pòster del documental 'Les cintes de Rosa Peral'

En aquesta mateixa línia, la defensa alerta que Peral faria un “ús interessat i espuri” d'aquesta informació, amb finalitats mediàtiques més que jurídiques.

Sense recorregut jurídic

Més enllà de la discussió sobre l'existència o no d'aquesta confessió, ambdós escrits coincideixen en un altre punt: fins i tot en el cas hipotètic que existís, no tindria efectes legals.

Segons argumenten, qualsevol reconeixement de fets en l'àmbit penitenciari es produeix en un context terapèutic, orientat a la reinserció, i no té valor probatori suficient per revisar una sentència ferma.

És a dir, no seria una "prova nova" amb capacitat per reobrir el cas.

A més, l'escrit de l'Advocacia de la Generalitat també qüestiona la via escollida. Segons sosté, el recurs no s'hauria de tramitar en la jurisdicció contenciosa-administrativa, sinó en l'àmbit penal, concretament davant els jutjats de vigilància penitenciària.

Per això, sol·licita directament la inadmissió del recurs per manca de competència del tribunal.

Peral insisteix

Tota aquesta nova embolic judicial té el seu origen en el recurs presentat per Peral, en què denuncia una presumpta vulneració dels seus drets fonamentals en negar-li l'accés a aquesta documentació.

La defensa, liderada per l'advocada Núria González, insisteix que aquesta negativa atempta contra els drets de la interna, en impedir-li accedir a informació que podria tenir rellevància directa en la seva situació jurídica.

L'acusada del crim de la Guàrdia Urbana, Rosa Peral

L'acusada del crim de la Guàrdia Urbana, Rosa Peral EUROPA PRESS

De fet, i com va avançar aquest mitjà, la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha hagut d'enviar fins a dos requeriments a la Direcció General d'Afers Penitenciaris, després que el primer ofici fos retornat "amb resultat negatiu", per motius que, a dia d'avui, continuen sense explicació clara.

Dues versions oposades

No obstant això, tant l'Administració com la defensa de López coincideixen que aquesta vulneració no existeix i sostenen que el que està en joc és la protecció dels drets fonamentals del mateix López.

Un pols judicial que, de moment, torna a girar entorn d'una mateixa pregunta: si existeix —o no— la confessió que Peral fa mesos que intenta consultar i contrastar.