Els gegants empresarials que han deixat de ser catalans

Les negociacions de la multinacional catalana de bellesa Puig Brands amb l'estatunidenca The Estée Lauder Companies per tractar una possible fusió entre ambdues ha tornat a posar sobre la taula un fenomen freqüent en l'àmbit empresarial en els darrers anys: la progressiva descatalanització del capital d'algunes de les companyies més emblemàtiques de la regió.

En l'última dècada, una desena d'aquests gegants empresarials de Catalunya han passat, o estan en procés de fer-ho, a mans estrangeres. El cas més recent, la setmana passada, va ser l'adquisició d'Ercros pel grup químic portuguès Bondalti, que n'ha pres el control mitjançant una OPA que va rebre l'acceptació del 77,23% del capital.

Ercros, dels feliços 60 a l'OPA de Bondalti

Cava amb gust alemany i estatunidenc

Aquesta operació arriba el mateix mes en què una altra empresa emblemàtica, les caves Freixenet, ha deixat de tenir participació catalana en el seu capital. La productora d'escumosos va passar a mans de l'alemanya Henkell l'any 2018, quan aquesta va adquirir el 50,7% i, des d'aquest 2 de març, ja és 100% de la seva propietat. La família Ferrer i José Luis Bonet han venut la seva participació restant, convertint Henkell en accionista únic.

Henkell es fa amb el 100% de Freixenet després d'adquirir les accions dels Ferrer

D'aquesta manera, Freixenet ha seguit un camí similar al que va iniciar el seu principal competidor, Codorníu. La família Raventós, que havia estat la propietària del celler més antic d'Espanya —la seva fundació es remunta a 1551— durant més de 17 generacions, va vendre el 2018 la majoria del seu capital al fons d'inversió estatunidenc Carlyle per uns 390 milions d'euros.

Adéu al cava català: més de la meitat del mercat ja està en mans estrangeres

De Chupa Chups a Cirsa, passant per Panrico

Igual que les anteriors, una altra empresa que manté les seves seus i operacions principals a Catalunya, però el capital de la qual fa temps que és forà, és Chupa Chups. Fundada a Barcelona el 1958, els seus propietaris —la família Bernat— van vendre la majoria del capital al grup italoneerlandès Perfetti Van Melle el 2006.

També en l'àmbit de l'alimentació, hi ha un altre exemple semblant, el de Panrico. Fundada el 1962 per les famílies Costafreda i Rivera, la mítica empresa flequera dels donuts i bollycaos és, des del 2015, propietat de la multinacional mexicana Bimbo. Una dècada abans, el 2005, va deixar de ser una companyia familiar espanyola en passar a mans de la firma de capital risc britànica Apax Partners.

Un altre cas semblant és el de la multinacional del joc Cirsa. Fundada per Manuel Lao el 1978, el seu creixement va propiciar la seva compra per part del fons estatunidenc Blackstone, que va adquirir el 100% de la companyia a l'abril de 2018.

Pronovias pacta el seu ERO amb els sindicats després de reduir el nombre d'afectats

Sense oblidar, tampoc, Pronovias. Fundada el 1922, va deixar de ser una empresa familiar espanyola gairebé un segle després, el juliol de 2017, quan Alberto Palatchi, fill del fundador, va vendre el 90% de la companyia al fons de capital risc britànic BC Partners per 550 milions d'euros

Una altra empresa ben coneguda a Catalunya és Applus+, concessionària de les Inspeccions Tècniques de Vehicles (ITV) a la regió. Fundada a Barcelona el 1996 pel grup Agbar, els darrers anys ha passat a mans de fons estrangers.

'Startups' i nova economia tampoc se'n lliuren

Tampoc les startups i emprenedors tecnològics que han format els seus imperis a Barcelona en dates molt més recents s'han vist aliens a aquest fenomen. Per exemple, Glovo. Fundada per Oscar Pierre i Sacha Michaud el 2015, l'empresa de delivery més famosa d'Espanya va ser absorbida el 2022 per l'alemanya Delivery Hero, en prendre el control de la majoria de les seves accions.

Competència denuncia un oligopoli en les apps de repartiment de menjar a domicili a Catalunya

Un calc, pràcticament, al de Wallapop. El portal de compra-venda de productes de segona mà creat el 2013 a la capital catalana pertany al gegant tecnològic sud-coreà Naver Corporation, que la va comprar al 100% a principis d'aquest 2026.

Sense oblidar Privalia. Fundada el 2006, i referent del comerç electrònic de productes de moda a Espanya, la seva absorció pel grup francès Veepee es va produir molt ràpidament: concretament, el 2016.

Altres casos històrics

Un camí de descatalanització que, moltes dècades abans, van iniciar moltes altres empreses. Una de les primeres va ser Danone. Fundada a Barcelona el 1919, la seva propietat va ser espanyola només durant una dècada, fins que Daniel Carasso, fill del fundador, va traslladar la seu i la producció a França el 1929. La seva ràpida internacionalització, però, tampoc va impedir en aquest cas que continués tenint seu i una forta presència a Espanya.

Les vuit grans empreses que han tornat la seva seu a Catalunya, una a una

O Salvat. La mítica editorial fundada a Barcelona el 1898 va ser venuda gairebé un segle després, el 1988, a Hachette, propietat del gegant editorial i de mitjans Lagardère, i el seu accionista majoritari.