Oro Vivo, la cadena de joieries que sempre perd diners
Pertany a la francesa Sobior i acumula 17 exercicis consecutius en números vermells
Contingut relacionat: La joieria Suarez, esquitxada per la trama de rellotges defraudats a Andorra
És molt infreqüent trobar una companyia que porti ni més ni menys que 17 anys seguits en pèrdues. Però existeix. Es diu Oro Vivo i és titular de la cadena de joieria del mateix nom. Gestiona 36 punts de venda, tots ells ubicats en centres comercials.
Doncs bé, el 2024 va tornar a tancar els comptes amb tinta vermella en el seu darrer epígraf. En aquesta ocasió van ser 1,9 milions negatius, davant dels 4,1 anteriors.
El resultat va millorar de manera sensible gràcies a l'increment de la xifra de negoci, que va arribar als 12,4 milions.
Ajuts
L'empresa presenta un fons de maniobra negatiu de 8,4 milions. A més, el llarg període aciag ha deixat la seva empremta en el patrimoni social. Aquest presenta un saldo deficitari de 8,4 milions i situa l'entitat en causa de dissolució.
L'evita gràcies a la transformació en préstecs participatius de deutes contrets amb el seu accionista francès Sobior, cifrats en 10,2 milions. Així mateix, els recursos propis arrosseguen pèrdues passades per import de 17 milions, que s'hauran de compensar en el futur amb els beneficis que pugui obtenir.
Entremat
Oro Vivo gestiona en aquests moments 36 establiments a Espanya. Durant l'exercici va abaixar la persiana dels locals existents a Sant Quirze del Vallès, Badalona, Barberà del Vallès, Palma de Mallorca, Sant Boi de Llobregat i Madrid. En canvi, va obrir a La Corunya, Las Rozas, Viladecans, Getafe, Irún i La Morea (Navarra).
Les oficines centrals es troben a Mataró. La plantilla comprèn 156 empleats.
Augment i declivi
Oro Vivo va arribar al seu particular cim l'any 2007, amb 60 locals, més de 25 milions d'ingressos i 1,7 milions d'excedent. A partir d'aquí les vendes van començar a caure i els comptes van canviar de signe per tenyir-se de vermell.
Oro Vivo va ser fundada el 1989 per Juan Manuel Coco, aliat amb el grup suís Golay, líder mundial en la distribució de perles cultivades. L'any 2005, poc abans d'entrar en recessió, l'entitat comptava amb 60 botigues. El disseny de les joies es realitzava a Barcelona. La producció, a la Xina, Vietnam i Tailàndia. El moment propici va ser aprofitat pels accionistes per vendre la companyia al grup francès Christian Bernard.
Canvi de mans
Poc després, el país va entrar en recessió i Oro Vivo es va desplomar. El 2014, després de patir sis exercicis consecutius de pèrdues, el consorci gal va traspassar la seva filial espanyola al fons barceloní Endurance Partners per un preu simbòlic. A més, diverses societats del grup Christian Bernard van condonar a Oro Vivo crèdits per més de 6 milions.
En mans d'Endurance es va mantenir fins al 2020, quan va cedir el 100% del capital a Sobior.
Oro Vivo posseeix una filial a Portugal, que té a càrrec 21 botigues. A diferència de la seva matriu espanyola, la lusitana guanya diners cada any.
Joies d'Oro Vivo Barcelona
