Oriol Pinya, gurú del capital risc, de l'empresariat 'indepe' i soldat clau a Indra

Hi ha professionals que intenten explotar al màxim el desenvolupament de les seves carreres però, alhora, sense deixar empremta ni arriscar. En canvi, d'altres arriben per fer quelcom diferent, per obrir camins, amb la idea (i, posteriorment, l'experiència) que l'èxit mai està assegurat. Entre aquests segons hi figura Oriol Pinya. El seu nom no és conegut pel gran públic, no freqüenta els titulars de la premsa, ni tan sols de l'especialitzada. Però atresora una qualitat que no abunda: les portes dels diners s'obren quan truca.

Va sorprendre la seva incorporació com a independent al consell d'administració d'Indra l'estiu passat. No és el perfil més habitual en òrgans de govern d'empreses cotitzades. I, a més, el soroll intern per la baralla entre el Govern i el president de l'empresa, Ángel Escribano, l'ha situat de manera involuntària en el focus. 

Ángel Escribano, president executiu d'Indra Servimedia

És l'últim dels seus papers: soldat improvisat en una batalla a la qual ningú el va cridar. El veritable, el que el defineix millor, és el gurú del capital risc. I un dels artífexs que aquest segment s'hagi convertit en un puntal a la indústria de la inversió a Espanya. 

Avui dia, un terreny més que abonat; precisament per obra i gràcia de perfils com els d'Oriol Pinya i Javier Loizaga, l'altre 'enfant terrible' del private equity a Espanya. Però ells van començar a operar en temps en què el capital era escàs i el risc, majúscul. 

Daurella, Carulla… el capital risc atrau els rics catalans

Temps del unamunià "que inventin ells" que Pinya mai va estar disposat a acceptar. Nascut a Sabadell fa poc més de 50 anys i llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses per Esade, es va forjar a la banca d'inversió (Merrill Lynch) i a la consultoria (Boston Consulting Group) abans de fer el gran salt que va canviar la seva vida personal i professional. 

Els qui coneixen Pinya coincideixen a definir-lo com una xarxa de contactes disfressada de persona. Molts d'ells collits durant els més de 15 anys que va treballar com un dels homes forts d'Apax Partners a Espanya. 

Gran protagonisme

Buscava la firma britànica explorar oportunitats al mercat espanyol. I de la mà de Pinya, es va convertir en "el julivert de totes les salses", especialment durant els primers anys del present segle. Apax apareixia darrere de cada operació rellevant que es negociava en un país que, aleshores, presumía de creixement sostingut per sobre del 3%, de figurar entre les deu economies més potents del planeta i d'una prima de risc gairebé nul·la amb Alemanya.

Així van arribar operacions com les de Jazztel (en els atzarosos temps de la recent estrenada liberalització de les telecomunicacions); eDreams, amb un internet encara molt poc desenvolupat; Zed Lanetro… i Vueling, en l'origen de la qual va participar, de la mà de Planeta. 

Neix Abac

Hi ha coincidència igualment a destacar la perseverança i constància de Pinya. I en una tendència natural, gairebé obsessiva, per formar part dels cercles on es cuinen els entresijos tant de la indústria com del territori on opera. 

Fruit de les primeres va ser la fundació d'Abac Capital el 2014, quan sonors revessos en les inversions d'Apax, especialment la de Panrico, van portar la firma britànica a tancar les portes a Espanya. 

Pinya no va dubtar. Va subjectar amb força les mans de Borja Martínez de la Rosa i Javier Rigau (mort posteriorment, el 2020, en un tràgic accident de circulació), que havien participat en la singladura d'Apax, i van crear el seu propi projecte d'inversió en capital; més de deu anys després, segueix sent la seva principal dedicació, la que a més li permet complir amb el segon dels factors anteriorment indicats.

Ha estat estretament lligat a SpainCap (anteriorment denominada Ascri), la patronal espanyola del capital risc, en la qual ha ocupat els càrrecs més elevats. Però també ha estat intensa la seva activitat en lobbies com Barcelona Global, HBS Club… i FemCat, molt lligada a l'àmbit independentista. 

Tatxo Benet assumeix la presidència de FemCat

Un entorn en el qual Pinya s'ha mogut amb soltura però, alhora, amb l'habilitat de no significar-se massa. Tot i així, la seva arribada a Indra es va incloure en la incorporació de persones de l'àmbit de Junts a grans empreses amb participació de l'Estat, com va ser el cas de Ramon Tremosa al gestor aeroportuari Aena.

Al marge de les influències polítiques i de la vocació d'estar a prop d'on es prenen decisions importants o on s'exerceix influència als qui les prenen, Pinya tampoc va arribar a Indra per ser un més.

Paper a Indra

En un moment determinant per a l'empresa, amb una ferma aposta pel sector de la Defensa, el fundador d'Abac s'ha revelat com un actiu clau en la recerca d'inversors i d'un bon nombre d'empreses de petit tamany que contribueixin a reforçar el paper d'Indra com a tractor de la indústria de Defensa.

Format en centres com la Michigan Business School i la Universitat de Harvard, la seva trajectòria li ha atorgat un ampli coneixement sobre on són els diners i com captar-los. I la seva omnipresència en cercles d'influència fa la resta.