Gabriela Gándara (Acció Mèxic): “Les empreses catalanes tenen oportunitats importants aquí”
Mentre les relacions entre la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, i la madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, es tensen, amb Catalunya travessen un moment dolç
Més informació: Singapur, porta d'entrada estratègica a Àsia per a les empreses catalanes
Mentre les relacions de Mèxic amb Madrid es tensen, amb Catalunya travessen un bon moment.
La visita de Salvador Illa a Mèxic el passat novembre va resultar més fructífera que la realitzada aquest mes per la seva homòloga madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. I la posterior trobada a l'abril de la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, amb el president de la Generalitat a Barcelona, en el marc del Global Progressive Mobilisation, ho va confirmar.
Es tracta, a més, d'una relació de llarg recorregut: l'oficina d'Acció a Mèxic, inaugurada el 1989, va formar part de la segona onada d'obertures internacionals per part del Govern després de les quatre seus pioneres de 1988 a Tòquio, Hong Kong, Milà i Nova York.
Actualment, aquest organisme de l'Executiu català —l'agència per a la competitivitat empresarial— compta amb presència a 40 oficines arreu del món.
Des de Mèxic, Acció acompanya les empreses en un mercat estratègic que desperta interès no només pel seu propi potencial, sinó també com a porta d'entrada tant als Estats Units com a Amèrica Llatina.
La presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, i el president de Catalunya, Salvador Illa Govern
Crónica Global entrevista Gabriela Gándara, directora de l'Oficina Exterior d'Acció a Ciutat de Mèxic.
- Quines oportunitats ofereix Mèxic per a les empreses catalanes?
Tant a nivell d'exportació com d'inversió, és una porta d'entrada per al mercat nord-americà i el mercat llatinoamericà.
"Per exportar als Estats Units, els productes han d'incorporar més components fabricats dins de Nord-amèrica"
- En quin sentit?
Mèxic compta amb un acord de lliure comerç amb els Estats Units —actualment en revisió, però vigent— que estableix aranzels molt baixos. A més, existeix l'Acord Global entre Mèxic i la Unió Europea.
En aquest context, les empreses catalanes —especialment del sector industrial, com automoció, electrònic…— hi troben oportunitats importants. La relació comercial entre Mèxic i els Estats Units és molt intensa, però l'acord exigeix un percentatge cada cop més gran de contingut regional. És a dir, per exportar als Estats Units, els productes han d'incorporar més components fabricats dins de Nord-amèrica. Aquest requisit de contingut regional ha passat d'aproximadament el 60% a prop del 75%.
Davant d'aquesta situació, moltes empreses catalanes opten per instal·lar-se a Mèxic. En lloc d'exportar directament als Estats Units —que resulta més costós i complex, especialment per la manca de canals de comercialització propis—, produeixen a Mèxic. D'aquesta manera, s'integren en cadenes productives locals i els seus productes passen a formar part de béns finals que s'exporten als Estats Units.
A més, en fabricar a Mèxic, el producte es considera d'origen mexicà, cosa que permet complir amb els requisits de l'acord comercial i accedir al mercat nord-americà en millors condicions.
- Seria una manera de sortejar els aranzels de Donald Trump?
Això ja es donava des d'abans. Ara s'està intensificant en alguns casos pels aranzels impulsats per Donald Trump, però aquests afecten més els productes acabats. Tot i així, no és tan senzill com fer només l'empaquetatge o una part del procés productiu a Mèxic perquè el producte es consideri fet allà.
En general, en els productes industrials —que són la part més important de la relació entre Mèxic i Catalunya, especialment pel que fa a la inversió catalana a Mèxic— ja s'exigia des d'abans un major contingut local.
Et poso un exemple: empreses com Volkswagen. Hi ha una relació estreta perquè a Catalunya hi havia Seat, i ambdues formen part del mateix grup. Així, ja hi havia empreses proveïdores que treballaven amb Seat, coneixien el sistema i venien els seus components a Volkswagen a Mèxic. Allà, Volkswagen integrava aquestes peces als seus vehicles i posteriorment els comercialitzava als Estats Units. Tanmateix, arriba un moment en què Volkswagen els diu: “Ja no et puc comprar des d'Espanya, m'has de vendre a Mèxic”. És a dir, els exigeix establir-se a Mèxic per fabricar allà i poder continuar sent proveïdors. Fins i tot va més enllà: en alguns casos els adverteix que deixarà de comprar-los també a Espanya o altres països si no produeixen a Mèxic.
D'alguna manera, això actua com una motivació forçada perquè les empreses catalanes s'instal·lin a Mèxic: fabriquen allà i així poden continuar venent a Volkswagen o altres companyies.
La presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, i el president de Catalunya, Salvador Illa
- I Mèxic també actua com a pont per a altres països llatinoamericans?
Hi ha empreses que no tenen una infraestructura per estar presents a molts països i decideixen que des de Mèxic es lideri el seu projecte a Llatinoamèrica. Això no és per obligació, sinó per una qüestió pràctica.
"Amb Mercosur, qui tindrà una oportunitat important és Brasil"
- Com afectarà el Mercosur a Mèxic?
Jo crec que no tindrà un efecte immediat. Al contrari, crec que sumarà. El que està facilitant és el comerç entre Llatinoamèrica, Espanya i Europa en general. I això es continuarà donant. I ajuda perquè, en la mesura que hi hagi més comerç entre Espanya i Llatinoamèrica, també es fomenta a Mèxic i la resta de països.
Amb Mercosur, qui tindrà una oportunitat important és Brasil. I la porta d'entrada que oferia Mèxic a productes catalans no era Brasil, perquè Mèxic amb l'únic país llatinoamericà amb qui no té un acord de lliure comerç com a tal, sinó una negociació o acord de facilitació comercial, és precisament Brasil. Llavors les empreses catalanes optaven per Mèxic per atacar el mercat llatinoamericà, i Brasil el veien com un mercat a part.
- O sigui, que Mèxic realment és la destinació preferida de l'empresari català que vulgui comerciar amb Amèrica.
Sí, és la principal destinació dels productes catalans dins d'Amèrica Llatina, de llarg. És més que Brasil, l'Argentina i Xile junts.
- Com i amb quantes empreses treballeu?
A nosaltres una empresa ens contracta —amb suport del Govern català en els costos, no és exactament un subsidi, però sí un acompanyament— i desenvolupem un projecte de tres o quatre mesos per facilitar la seva entrada al país.
Ens encarreguem de tot el procés: des de l'anàlisi de mercat fins a la part aranzelària, normativa, certificacions i requisits que han de complir. Després abordem la part comercial, que consisteix a buscar clients segons el que necessitin: pot ser un distribuïdor o un client final.
Aquest tipus de projectes són els habituals. Normalment gestionem de manera simultània entre vuit i deu projectes al mes, el que acaba sent uns 30 o 40 a l'any.
A més, tenim iniciatives sectorials. Per exemple, en automoció: al maig organitzem un esdeveniment al qual vindran 18 empreses catalanes.
Aquest any també hem treballat en sectors emergents. Per exemple, vam organitzar una missió de tecnologies educatives, un àmbit en creixement a Catalunya. Vam portar vuit empreses per facilitar la seva connexió amb universitats mexicanes, companyies de software i altres startups.
En aquest cas, l'enfocament no és tant la venda directa, sinó la col·laboració: desenvolupament conjunt, complementarietat tecnològica o prestació de serveis. A més, aquest any portarem un grup d'importadors de vi a Barcelona.
En general, la nostra feina és multisectorial: podem treballar amb empreses de moda, software, videojocs o fins i tot productes industrials molt específics. Però, a més, identifiquem sectors amb potencial i intentem impulsar-los específicament a Mèxic.
Aquesta anàlisi la fem en coordinació amb les nostres oficines a Catalunya. Per exemple, el sector del videojoc està creixent molt allà. Avaluem el seu potencial a Mèxic i, si detectem oportunitats, organitzem activitats que fomentin aquest intercanvi.