Montse, 'miss licitacions': "Hi ha polítics que juguen a ser Déu amb els nostres diners"

Montse Cruxens va conèixer de prop el món de la promoció immobiliària. Aquesta directiva catalana va navegar pel complex àmbit de l'obra pública amb una firma del sector. Es va avesar a la complexa indústria d'optar a un projecte, acabar-lo, visar-lo i lliurar-lo.

Però un dia li va passar una cosa. Va descobrir que el seu sector no era tan net com creia. Va trobar petits ajustos, anomalies, que feien que perdés concursos públics als quals es presentava amb una proposta guanyadora. Potser per això, es va posar malalta: va contreure càncer.

Però es va recuperar. El 2022, cansada, va deixar el negoci. Es va reconvertir en consultora del que sabia: licitar davant les administracions. Ara, acaba de publicar Política, poder i licitacions, autoeditat.

-Vostè es va iniciar com a professional del món de la construcció, però ara publica un llibre i es centra en la formació. Com i per què aquest canvi?

He tret aquest llibre i la formació perquè vull donar a conèixer a tothom que es pot licitar legalment. Aquesta és la frase clau: es pot licitar legalment. Hi ha un nínxol, un forat de mercat que és legal, on no hi ha cabuda per a la "memòria tècnica" ni el "judici de valor". Són només criteris automàtics.

-Això vol dir que no sempre es licita legalment? El ciutadà sol pensar que les coses s'haurien de fer bé, però les notícies sobre corrupció diuen el contrari.

Les notícies parlen per si soles; aquí hi ha casos com el cas 3%. Jo no puc rebatre això. Tanmateix, els meus clients i alumnes aconsegueixen moltes adjudicacions en el que jo anomeno la segona divisió. Tothom vol entrar a primera divisió, però això va molt lligat a la política, al poder i, de vegades, a la Fiscalia.

-Quina diferència hi ha entre aquesta 'primera divisió' i la segona que vostè recomana?

La primera divisió són les grans obres d'infraestructures, el que surt a la televisió, com el cas de les mascaretes durant la Covid o contractes milionaris. Es licita de tot: màrqueting, publicitat, línies telefòniques, llum, productes quirúrgics.... Però jo aconsello a pimes i autònoms que es centrin en la segona. En obres i rehabilitació, aquesta arriba fins als 500.000 euros; en serveis i subministraments, fins als 143.000 euros. Aquí poden entrar moltíssimes empreses.

-Per què desaconsella anar pels grans contractes?

Pel que he vist, viscut i sentit. És una opinió personal, però jo no posaria tots els ous al mateix cistell. Prefereixo diversificar el risc i licitar moltes obres petites de manera legal i segura. A la primera divisió hi ha punts negres. Quan passa alguna cosa irregular, tothom comença a córrer com a paneroles. En canvi, a la segona divisió tens una legalitat que t'empara. Pots guanyar contractes de 30.000 o 50.000 euros i sumar fins a arribar a xifres importants.

Montse Cruxens SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

-Vostè és molt crítica amb el concepte de 'judici de valor' als concursos públics.

Quan en una licitació hi ha una memòria tècnica, que s'anomena judici de valor, jo li dic al meu client: "si vols, presenta't tu, però a mi no em busquis". Per què? Perquè és subjectiu. La memòria tècnica és l'únic document públic que està blindat; mai te l'ensenyaran, ni tan sols el de la competència.

Suposem que es presenten Pepito i Menganito. Si algú de dalt vol que guanyi Pepito, poden manipular la puntuació d'aquest informe tècnic subjectiu perquè li surtin els números, encara que la seva oferta econòmica sigui pitjor. És aquí on es pot alterar la licitació. En canvi, a la segona divisió tot són fórmules matemàtiques: preu, garanties, reducció de terminis... Guanya qui té més punts, és totalment transparent.

-Al llibre també narra la seva història personal, un gir dramàtic des de la música clàssica a la construcció.

Sí, jo anava per cantant d'òpera, vaig estudiar cant clàssic. No en sabia res de política ni d'obres, encara que el meu pare era promotor. El 2003, un partit polític em va trucar per cantar la cançó de la seva campanya. Poc després, vaig començar a sentir-me malament. Pensava que eren nervis, però va resultar ser un tumor al pulmó. Vaig passar un calvari mèdic, dues operacions i em van extirpar mig pulmó.

Curiosament, la vida em va portar per aquest camí. La persona que em va contractar en aquell partit polític va ser qui em va posar en contacte amb el pneumòleg que em va salvar la vida. Arran d'això, vaig començar a col·laborar amb el partit i, com que tenia una constructora, vaig començar a veure com funcionaven les licitacions públiques des de dins.

Vaig veure que les grans constructores guanyaven i em vaig preguntar: "Per què jo no?".

Montse Cruxens SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

-Menciona el paper de la Fiscalia. Com sol destapar-se la corrupció en aquest sector?

Normalment és per una filtració. En aquests suposats tripijocs, sempre hi ha algú a qui van prometre que entraria en el repartiment i es queda fora. Per ràbia, aquesta persona tira de la manta i acudeix a la Fiscalia. A mi m'agrada la Fiscalia perquè és neutral; quan entra i investiga és perquè alguna cosa fa mala olor.

-Ha millorat la situació amb els anys?

La Llei de Transparència de 2016 va canviar moltes coses per bé. Ara tot és digital i molt més transparent. És una llàstima que alguns polítics, quan toquen poder, es creguin déus i facin coses que no han de fer. Amb els diners de tothom. Però insisteixo: hi ha un nínxol legal immens per a les empreses que vulguin treballar bé.

No cal anar a la primera divisió per guanyar-se molt bé la vida amb l'administració.