L'hoteler 'Grinch' que vol acabar amb la meca del rock a Barcelona
El projecte hoteler impulsat per Salvador Sallés reobre el debat sobre el model de ciutat que busca l'equilibri entre inversió i creixement turístic davant la supervivència del teixit d'oci nocturn
Més notícies: Fallida a Barcelona del holding immobiliari Inversiones Bolian
En l'imaginari popular del barri del Poblenou de Barcelona, un nom propi s'ha guanyat certa antipatia en l'àmbit de l'oci nocturn. Es tracta d'un empresari català, discret, de trajectòria familiar i llarga implantació en el territori: Salvador Sallés
Per a alguns, és l'home que ha posat en escac la històrica meca del rock a la ciutat catalana. Per a altres, simplement un hoteler que exerceix el seu legítim dret a desenvolupar un projecte en una finca de la seva propietat.
Salvador Sallés
Salvador Sallés és un dels noms consolidats de l'empresariat hoteler català. El 1985 va fundar, juntament amb Rosa Maria Oriol, la cadena familiar Sallés Hotels, germen d'un grup que va néixer amb la marca comercial Euromar, i que ha evolucionat cap a un posicionament en el segment de quatre i cinc estrelles.
Sallés ha pilotat l'expansió del grup amb una estratègia de creixement progressiu i actius emblemàtics, com l'hotel-gratacels Marina Badalona.
A més del seu paper com a fundador, ha exercit funcions d'administrador i conseller en diferents societats vinculades a l'entramat empresarial familiar: entre elles, Sagemar Hotels i Eroles SA.
Llegat familiar
Els Sallés no són nouvinguts. La família ha teixit durant dècades una cadena hotelera amb forta presència a Catalunya. Especialment, a la Costa Brava, l'Empordà i Barcelona.
No obstant això, el seu projecte al barri del Poblenou ha situat la família al centre d'un conflicte. Per a alguns defensors de l'oci nocturn, encarna —encara que potser de forma involuntària— la substitució de la cultura popular per un model urbà més homogeni, més turístic, més silenciós.
Una ferida oberta
La controvèrsia sorgeix al cor del Poblenou. Allà, durant més de tres dècades, va florir un ecosistema de bars musicals i sales que van convertir la zona en una referència del rock i la cultura nocturna alternativa a Barcelona.
En el seu moment de màxim esplendor, va arribar a concentrar prop de 30 bars musicals i sis discoteques. Actualment, segons dades de la Federació Catalana de Locals d'Oci Nocturn (Fecalon), amb prou feines sobreviuen al voltant d'una desena de bars i tres sales. La reducció no és conjuntural, és estructural.
Oci nocturn
En paral·lel, Barcelona ciutat compta amb 113 activitats recreatives musicals, amb un aforament conjunt que no supera les 50.000 persones, segons l'últim estudi de 2023 realitzat per Fecalon.
La xifra, en fred, pot semblar considerable. No obstant això, en una ciutat de 1,7 milions d'habitants que va rebre 16 milions de visitants estrangers el 2025 —molts d'ells, en franges d'edat susceptibles de recórrer a l'oci nocturn—, els números dibuixen una altra realitat. L'oferta és limitada per a la demanda existent.
El conflicte
El focus del malestar se situa en unes obres vinculades a un nou projecte hoteler en la finca que afecta diversos locals històrics com BB+, Open Bar i D9, a més d'altres espais de l'illa compresa entre Pere IV i els carrers adjacents, segons va revelar Metrópoli.
Interior del local D9, un dels establiments que tanca les seves portes D9
Els propietaris d'aquests bars han denunciat filtracions, danys estructurals, aixecament de cobertes, treballs que van derivar en filtracions d'aigua, humitats, danys en sostres i instal·lacions i dificultats operatives que, segons la seva versió, han fet inviable la seva continuïtat.
Altres establiments, com Hijos de Caín o el Bar Coyote, també han denunciat incidències relacionades amb les obres: des de despreniments fins a inundacions puntuals. Així ho ha explicat Eduardo, propietari de Bar Ceferino a través de les seves xarxes socials.
Tancament o resistència
En un sector on la majoria de locals són bars musicals amb aforaments reduïts i marges ajustats, qualsevol interrupció prolongada pot resultar determinant.
Alguns van optar per acords i tancament definitiu; altres segueixen resistint entre arranjaments i limitacions, mentre el conflicte es dirimeix als tribunals i el teixit de l'històric enclavament nocturn continua debilitant-se.
Però el problema transcendeix el jurídic. El que està en joc és l'equilibri entre la transformació urbana i la preservació d'un teixit cultural consolidat.
Equilibri empresarial
El tancament progressiu dels locals s'inscriu en un fenomen més ampli: la contracció de l'oci nocturn regulat a Barcelona i la seva àrea metropolitana.
Segons l'estudi de Fecalon, 192 municipis de la província no compten amb cap establiment d'oci nocturn. El 76% de l'oferta es concentra en unes 31 localitats. Aquesta concentració genera desplaçaments massius cap als pocs punts amb activitat, saturació en determinades zones i problemes afegits de mobilitat nocturna.
L'epicentre
Barcelona absorbeix bona part d'aquesta pressió. Cada cap de setmana, milers de joves es desplacen a la capital perquè en els seus municipis no hi ha oferta. Si, a més, la ciutat redueix progressivament els seus espais històrics, el resultat és una tempesta perfecta: menys locals, més concentració i major tensió veïnal.
Tancar un bar musical no és només baixar una persiana. És eliminar un espai regulat, amb horaris, controls i responsabilitats clares. Quan l'oferta legal disminueix, la demanda no desapareix: es desplaça. I no sempre cap a entorns més segurs.
Model de ciutat
Barcelona porta anys debatent-se entre la seva vocació turística i la seva identitat cultural. L'hotel és una peça central de l'engranatge econòmic. Genera ocupació, atrau inversió i consolida la marca de ciutat.
Però l'oci nocturn també forma part de l'ADN barceloní. Des de les sales del Raval fins als bars musicals del Poblenou, la nit ha estat un laboratori creatiu, un espai de mestissatge cultural i una indústria que sosté milers de llocs de treball directes i indirectes.
