Catalunya supera la ‘crisi del vent’ a costa de rebaixar l’activitat econòmica i social

La Generalitat de Catalunya va enviar ahir dimecres una alerta als dispositius mòbils de tota la regió per anunciar la suspensió de les activitats educatives i sanitàries no urgents davant la previsió de fort vent l’endemà. En ella, es demanava als ciutadans reduir al mínim necessari els seus desplaçaments i fer teletreball tots aquells que poguessin.

Els meteoròlegs asseguraven que el temporal arribaria a ratxes històriques que no es veien des de feia 15 o 20 anys. A la memòria encara perduraven les conseqüències de temporals anteriors. Com el de l’any 2009, quan quatre nens van perdre la vida a Sant Boi en enfonsar-se el sostre d’un poliesportiu; i el de 2014, amb un balanç de dos morts a Terrassa en caure un mur.

Dos ferits crítics i tres més greus pel temporal Nils a Catalunya

Els precedents de casos més recents, com la DANA de València de l’octubre de 2024, propicien una actuació especialment prudent per part de les administracions públiques. En aquest cas, portant la Generalitat a confinar, en certa mesura, la població catalana.

Crítiques

Alguns veuen excessives les seves mesures; i altres adverteixen que la freqüència de les alertes podria crear desensibilització si no s’utilitzen encertadament. Tanmateix, del consens general se’n desprèn que és difícil valorar en quins casos s’acaba justificant el nivell d’alerta.

Les crítiques han sorgit, especialment, a les zones on el vent ha estat menys intens. L’alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha demanat territorialitzar les decisions, mentre que el de Figueres, Jordi Masquef, ha denunciat que l’alerta “ha paralitzat tot el país”, quan a la seva ciutat l’impacte ha estat mínim.

La consellera d’Interior, Núria Parlon, ha defensat que la mesura es va adoptar amb criteris tècnics i amb més de la meitat de comarques en risc màxim, segons el Meteocat. El conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha recordat que “el vent no entén de divisions administratives”, i ha demanat confiança en els equips d’emergència.

Imatge d’un arbre tombat pel vent CG

Afectacions

Finalment, les ratxes al llarg de la jornada d’aquest dijous han deixat dos ferits crítics i tres greus, a més de 34 trasllats a centres mèdics. Les afectacions han estat moltes, afectant especialment l’àrea metropolitana de Barcelona, amb alguns casos destacables a la província de Girona.

El vent ha superat els 100 km/h en diversos punts de la meitat Est, generant incidències per tot el territori: caiguda d’arbres, danys en cobertes i mobiliari urbà, cancel·lacions de vols a El Prat i retards ferroviaris, inclosa l’alta velocitat.

Segons Protecció Civil, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha rebut 454 alertes relacionades amb el vent, que han generat 441 incidents i 359 consultes informatives. En total, 86 persones han requerit assistència sanitària i 34 han estat traslladades a centres hospitalaris.

El Prat, l’aeroport amb més afectacions del món durant el vendaval

Impacte en l’economia

Inevitablement, el confinament de la població ha afectat el desenvolupament habitual de l’activitat econòmica de la regió. Si bé encara no hi ha dades definitives sobre la transcendència que ha tingut la mesura del Govern sobre l’economia catalana, és innegable el seu impacte.

Pimec ha constatat que l’afectació ha estat desigual segons sectors i territoris. Allà on ha estat possible s’ha prioritzat el teletreball, reduint notablement la mobilitat. Els sectors més exposats a l’exterior, com la construcció o part de la logística, han ajustat jornades i reforçat mesures preventives.

La patronal assegura que no s’han registrat conflictes laborals rellevants, i reclama revisar els protocols per garantir proporcionalitat i seguretat jurídica en futurs episodis meteorològics. El principal impacte visible s’ha concentrat en el transport aeri i en la reducció del trànsit de mercaderies.

Altres patronals, com la FOEG, han reclamat més proporcionalitat territorial. Consideren que la paralització general té un cost rellevant en comarques acostumades a episodis de vent fort.

El mur tombat pel vent a la Ciutat Esportiva del Barça CULEMANIA

Ferits

A Barcelona, dues persones van ser traslladades a l’Hospital Vall d’Hebron: un home de 46 anys en estat crític, després de la caiguda de la teulada d’una nau industrial i un altre de 68 anys en estat greu per la caiguda d’una fanal, amb fractures i traumatisme toràcic.

A l’Hospital de Bellvitge han ingressat dos voluntaris de Protecció Civil ferits per la caiguda d’un arbre mentre retiraven obstacles de la via, un d’ells en estat crític. Altres dos companys van resultar ferits lleus i van ser atesos a Sant Boi, on van rebre l’alta després de l’exploració.

A Sant Pau de Segúries (Girona), un treballador va resultar ferit greu després de la caiguda d’un fragment de mur i va ser traslladat a l’Hospital Josep Trueta. A Olot, dos homes de 54 i 51 anys van ingressar en estat menys greu després que un arbre els caigués a sobre mentre treballaven en la retirada de restes de la via.