L'hoteler 'grinch' que vol acabar amb la meca del rock a Barcelona
Les obres a l'hotel Pere IV de Salvador Sallés deixen a l'estacada diversos bars de la zona de Poblenou i reobren el debat sobre el model de ciutat de Barcelona
Més notícies: Fallida a Barcelona el hòlding immobiliari Inversiones Bolian
L'hoteler Salvador Sallés, un dels noms consolidats de l'empresariat hoteler català, posa en escac el teixit de bars musicals de la zona de Marina i Poblenou.
El seu projecte Hotel Sallés Pere IV, ubicat a la meca del rock and roll, ha segat la vida de locals històrics com BB+, Open Bar i D9, a més d'altres espais de la illa compresa entre Pere IV i els carrers adjacents.
Les obres a l'hotel, que colinda amb els bars nocturns, han causat filtracions, danys estructurals, aixecament de cobertes, humitats, danys en sostres i instal·lacions i dificultats operatives que han fet inviable la seva continuïtat.
Interior del local D9, un dels establiments que tanca les seves portes D9
Altres establiments, com Hijos de Caín o el Bar Coyote, també han denunciat incidències relacionades amb les obres: des de despreniments fins a inundacions puntuals.
La interrupció prolongada i els problemes econòmics derivats d'aquestes reformes han provocat el tancament de diversos bars, on els aforaments són reduïts i els marges ajustats. Altres, en canvi, segueixen resistint entre limitacions, mentre el conflicte es dirimeix als tribunals i el teixit de l'històric enclavament nocturn continua debilitant-se.
Sellés, el 'grinch'
Això ha portat a que, en l'imaginari popular del barri, aquest empresari s'hagi granjejat certa antipatia en l'àmbit de l'oci nocturn. El discret Salvador Sallés s'ha convertit en el grinch del rock and roll.
El seu sobrenom fa referència al personatge popular nord-americà, un ésser amargat i rondinaire que vol acabar amb el Nadal.
Qui és Salvador Sallés?
Sallés va fundar el 1985, juntament amb Rosa Maria Oriol, la cadena familiar Sallés Hotels, germen d'un grup que va néixer amb la marca comercial Euromar, i que ha evolucionat cap a un posicionament en el segment de quatre i cinc estrelles.
Des de llavors ha pilotat l'expansió del grup amb una estratègia de creixement progressiu i actius emblemàtics, com l'hotel-gratacels Marina Badalona.
A més del seu paper com a fundador, ha exercit funcions d'administrador i conseller en diferents societats vinculades a l'entramat empresarial familiar: entre elles, Sagemar Hotels i Eroles SA.
Llegat familiar
Els Sallés no són nouvinguts. La família ha teixit durant dècades una cadena hotelera amb forta presència a Catalunya. Especialment a la Costa Brava, l'Empordà i Barcelona.
No obstant això, el seu projecte al barri del Poblenou ha situat la família al centre d'un conflicte. Per a alguns defensors de l'oci nocturn, encarna —encara que potser de manera involuntària— la substitució de la cultura popular per un model urbà més homogeni, més turístic, més silenciós.
Per a altres, simplement és un hoteler que exerceix el seu legítim dret a desenvolupar un projecte en una finca de la seva propietat.
Una ferida oberta
Al cor del Poblenou ha florit, durant més de tres dècades, un ecosistema de bars musicals i sales que han convertit la zona en una referència del rock i la cultura nocturna alternativa a Barcelona.
En el seu moment de màxim esplendor, va arribar a concentrar prop de 30 bars musicals i sis discoteques. Actualment, segons dades de la Federació Catalana de Locals d'Oci Nocturn (Fecalon), amb prou feines sobreviuen al voltant d'una desena de bars i tres sales. La reducció no és conjuntural, és estructural.
Tancament o resistència
En paral·lel, Barcelona ciutat compta amb 113 activitats recreatives musicals, amb un aforament conjunt que no supera les 50.000 persones, segons l'últim estudi de 2023 realitzat per Fecalon.
La xifra, en fred, pot semblar considerable. No obstant això, en una ciutat de 1,7 milions d'habitants que va rebre 16 milions de visitants estrangers el 2025 —molts d'ells, en franges d'edat susceptibles de recórrer a l'oci nocturn—, els números dibuixen una altra realitat. L'oferta és limitada per a la demanda existent.
Però el problema transcendeix el jurídic. El que està en joc és l'equilibri entre la transformació urbana i la preservació d'un teixit cultural consolidat.
Equilibri empresarial
El tancament progressiu dels locals s'inscriu en un fenomen més ampli: la contracció de l'oci nocturn regulat a Barcelona i la seva àrea metropolitana.
Segons l'estudi de Fecalon, 192 municipis de la província no compten amb cap establiment d'oci nocturn. El 76% de l'oferta es concentra en unes 31 localitats. Aquesta concentració genera desplaçaments massius cap als pocs punts amb activitat, saturació en determinades zones i problemes afegits de mobilitat nocturna.
L'epicentre
Barcelona absorbeix bona part d'aquesta pressió. Cada cap de setmana, milers de joves es desplacen a la capital perquè en els seus municipis no existeix oferta. Si, a més, la ciutat redueix progressivament els seus espais històrics, el resultat és una tempesta perfecta: menys locals, més concentració i major tensió veïnal.
Tancar un bar musical no és només baixar una persiana. És eliminar un espai regulat, amb horaris, controls i responsabilitats clares. Quan l'oferta legal disminueix, la demanda no desapareix: es desplaça. I no sempre cap a entorns més segurs.
Model de ciutat
Barcelona porta anys debatent-se entre la seva vocació turística i la seva identitat cultural. L'hotel és una peça central de l'engranatge econòmic. Genera ocupació, atrau inversió i consolida la marca de ciutat.
Però l'oci nocturn també forma part de l'ADN barceloní. Des de les sales del Raval fins als bars musicals del Poblenou, la nit ha estat un laboratori creatiu, un espai de mestissatge cultural i una indústria que sosté milers de llocs de treball directes i indirectes.
Resposta
En una nota enviada a aquest mitjà, des de l'empresa aclareixen que la seva intervenció en l'edifici respon a un risc greu per a la seguretat pública i "no a un conflicte amb els locals d'oci".
Indiquen que diversos informes tècnics van qualificar l'immoble com "molt perillós" després del despreniment parcial del sostre de "Hijos de Caín" el passat setembre, la qual cosa va motivar el precinte del local per l'ajuntament.
Així mateix, afegeixen que les obres realitzades es deuen a l'esgotament de l'edifici centenari, incloent-hi la rehabilitació de façanes protegides i la retirada de materials perillosos, tot emparat per llicències vigents.
D'altra banda, destaquen que "el tancament de tres dels cinc locals d'oci s'ha produït per acord voluntari i transaccional amb les empreses que els regentaven".
