El sector turístic es congrega al Círculo Ecuestre contra l'eliminació de les llicències vacacionals
Economistes, juristes i empresaris alerten al Círculo Ecuestre de la pèrdua d'ocupació, competitivitat i inseguretat jurídica de la prohibició de les VUT, tot i que no resolen el problema de l'habitatge
Continguts relacionats: El MWC analitza com influeix el veto als pisos turístics en la seva organització
La prohibició dels habitatges d'ús turístic (VUT) que preveu l'Ajuntament de Barcelona abans de 2028 s'ha debatut en una acalorada xerrada aquest dimarts al Círculo Ecuestre sota el títol La Barcelona del futur: L'impacte real d'eliminar els pisos turístics.
Han participat en el col·loqui Enrique Alcántara, president d'Apartur; Kike Sarasola, president de Room Mate Hotels; Pablo Molina, especialista en Dret Urbanístic de Garrigues, i l'economista i professor Gonzalo Bernardos. La conversa ha estat introduïda per Enrique Lacalle, president del Círculo Ecuestre i l'ha moderada el periodista Umberto Salerno.
Xifres i dades
Abans, el soci de PwC Jordi Salvador ha proporcionat les dades d'un estudi realitzat per la seva consultora. Si s'eliminessin les VUT, es perdria una despesa anual de 2.000 milions d'euros, i això suposa l'1,3% del PIB de la ciutat i el 14% del PIB turístic. A això s'hi afegirien 50 milions d'euros recaptats a través de la taxa turística.
L'activitat té també un efecte directe sobre l'ocupació, amb prop de 40.000 llocs de treball vinculats a aquest àmbit, especialment en sectors com la restauració, el comerç, l'oci i la cultura, els serveis immobiliaris i el transport. A més, el cessament d'aquesta activitat posaria en escac que Barcelona fos seu de grans esdeveniments internacionals, ja que es perdria el 38% de les places actuals disponibles, segons les dades de PwC.
L'expert ha conclòs la seva declaració assegurant que la prohibició és “una pèrdua d'ocupació, competitivitat i afecta la posició internacional sense resoldre els problemes de fons de l'habitatge”.
Com a exemple, ha assenyalat que en l'última dècada el percentatge d'habitatges d'ús turístic ha caigut a l'Eixample, mentre que el preu del lloguer s'ha disparat un 82%. Per contra, a Nou Barris el nombre de VUT ha crescut, i el preu del lloguer s'ha apujat per sota de la mitjana de la ciutat. Aquestes dades, afirma Salvador, mostren una correlació negativa entre el pes dels habitatges turístics i l'augment dels preus del lloguer.
Acalorat debat
I com serà la Barcelona sense pisos turístics? Per a Alcántara, “menys accessible, menys competitiva i més pobra, i a sobre sense haver resolt el problema de l'habitatge”. Pel que fa al turisme, el familiar serà el més perjudicat, perquè el preu dels hotels es dispararà. “Renunciar al 40% de l'allotjament traurà la ciutat del panorama de congressos i esdeveniments, i no podrem fer el MWC o l'ISE. Ens treu del mapa”, ha declarat.
El president d'Apartur ha detallat que la regulació de Barcelona era un model d'èxit en què es fixava tota Europa, “pioner i amb qualitat i col·laboració per lluitar contra la il·legalitat i per la qualitat”. A més, ha recordat que cap altra ciutat a Europa ha pres una decisió com la que vol promoure el consistori de Jaume Collboni. “A Europa es parla de regular i no de prohibir, fins i tot ho diuen els polítics del mateix partit que l'alcalde de Barcelona”, ha conclòs.
Debat sobre pisos turístics al Círculo Ecuestre
Per la seva banda, l'hoteler Kike Sarasola ha explicat la seva experiència en aquest camp. “Vaig ser el primer hoteler que va muntar apartaments turístics i em van fer fora del gremi. Amancio López em va dir de tot en una reunió i després em va explicar en privat que ell també en tenia”, ha relatat. Per a Sarasola, les VUT eren una demanda del client i del mercat, i Barcelona ha creat “un exemple a seguir amb la seva regulació, en col·laboració amb l'ajuntament”. Ara, el model està en perill.
Ha estat l'economista i professor Gonzalo Bernardos qui ha detallat que la ideologia de les polítiques de Barcelona la marquen els Comuns i Ada Colau, “l'únic partit amb una visió del que vol que sigui Barcelona: és a dir, una ciutat de províncies com Zamora”, ha ironitzat. Bernardos ha apuntat que en districtes com Horta-Guinardó, Nou Barris o Sant Andreu, les zones més obreres de Barcelona, el nombre de VUT no arriba al 0,3% i el preu del lloguer s'ha disparat en els darrers lustres.
Inseguretat jurídica
En el terreny legal, ha estat l'advocat especialista en dret Urbanístic Pablo Molina (Garrigues) qui ha recordat que, quan es concedeix una llicència, aquesta permet exercir l'activitat de manera indefinida, excepte que es tracti expressament d'una autorització temporal. Tanmateix, critica que la Generalitat “ha fet trampes”, cosa que, al seu entendre, genera una inseguretat jurídica.
L'expert adverteix del perill que les llicències deixin de ser un títol habilitant estable i passin a dependre de la voluntat del governant de torn. Tot i que reconeix que es pot discrepar sobre el model, adverteix que aquest enfocament podria estendre's a qualsevol activitat econòmica.
A parer seu, es tracta d'una expropiació de drets que hauria de comportar una indemnització. Molina conclou que el debat respon a una “peresa mental” en l'acció de govern. “La prohibició sempre és desproporcionada i hi ha diverses finestres d'oportunitat per aturar-ho als tribunals”, ha assenyalat Molina.
Economia submergida
Alcántara ha lamentat que eliminar la pràctica legal generarà una xarxa d'apartaments il·legals molt rendibles. “Amb el que ens ha costat fer-ho legal, ara es prohibeix”.
Mentrestant, Bernardos ha assegurat que el problema de fons és que “Barcelona fa molts anys que està governada pels Comuns, encara que no hagin governat, si bé aquesta tendència canviarà, perquè ha aparegut una senyora de Ripoll que farà que Junts sembli un partit d'esquerres”.
Solucions
I llavors quines solucions es poden aportar? Per a Sarasola, el debat s'ha de centrar en la massificació de les ciutats. “No poden arribar tres creuers alhora, perquè et fa una ciutat inhabitable. Han trobat en els pisos turístics un cap de turc per culpar algú, però les solucions són controlar els fluxos de visitants”.
En el mateix sentit, Gonzalo Bernardos ha apuntat a la necessitat de desestacionalitzar l'arribada de visitants i aconseguir noves atraccions turístiques fora de les habituals. A més, parla de la necessitat de promoure el turisme de qualitat, que és el que “menys conflictes comporta”.
