Jordi Ibáñez: “Davant de Peter Thiel, Curtis Yarvin o Alex Karp, cal ser actius en la defensa de la democràcia a Europa”
L’autor d’‘Apocalipsis i democràcia’ assenyala que els empresaris tecnològics i pensadors que donen suport a Trump i Vance defensen un model rupturista per competir amb la Xina i que els ‘no productius poden convertir-se en biodièsel’
Accelerar la Màquina fins que rebenti: com Thiel i els amics de Trump volen acabar amb el sistema polític i econòmic liberal
La conversa amb Jordi Ibáñez Fanés, professor de Filosofia a la Universitat Pompeu Fabra, es desenvolupa a partir d’un cert misteri. Què ha volgut explicar en el seu darrer llibre, Apocalipsis i democràcia (Tusquets)? El professor analitza i es pren seriosament tot allò que defensen els empresaris tecnològics que han donat suport a Trump als Estats Units.
Intenta conèixer què els mou i el resultat és poc encoratjador. En una guerra oberta per l’hegemonia tecnològica, davant la Xina, el que es vol sacrificar és una manera d’entendre el món des de la Il·lustració, i els grans damnificats són aquells que encara defensen la democràcia i una certa igualtat social. “Davant de Peter Thiel, Curtin Yarvin o Alex Karp, cal ser actius en la defensa de la democràcia a Europa”, assenyala Ibáñez Fanés en una entrevista audiovisual amb Letra Global.
Ibáñez Fanés se centra en la figura de Peter Thiel, cofundador de Paypal, i actual president de Palantir, l’empresa que gestiona dades per a la indústria militar. Thiel està obsessionat amb l’‘Anticrist’, que per a ell seria un món que aposti per una economia decreixent, pel medi ambient, per la igualtat social. Això no seria, al seu parer, competitiu per continuar a la bretxa davant la Xina.
El professor de la UPF es refereix també a Curtis Yarvin, l’intel·lectual de l’anomenada ‘Il·lustració fosca’, que ha arribat a dir que la població “no productiva” pot convertir-se en “biodièsel”.
És a dir, una part de la població mundial podria ser sacrificada, perquè entre l’Apocalipsi i l’Anticrist, els gurús que han apostat per Trump, i que seguiran al costat del vicepresident Vance, es decanten per l’Apocalipsi, per una catàstrofe que podria ser pal·liada posteriorment.
Jordi Ibáñez en l’entrevista amb 'Letra Global' Barcelona
“Fins i tot Bill Gates, que es pot considerar un moderat, creu que davant el canvi climàtic ara només queda prendre mesures de caràcter pal·liatiu, perquè ja no es pot frenar”, assegura Jordi Ibáñez.
La conversa deriva cap al poder del cristianisme, l’única recepta que té un projecte diferent al “capitalisme basat en els desitjos”, segons l’autor d’Apocalipsis i democràcia. Tanmateix, cap ideologia ha pogut esquivar aquest marc capitalista. Per això, Jordi Ibáñez critica amb duresa l’esquerra del PSOE, tot el que va néixer després del 15M, amb Pablo Iglesias al capdavant, que va acabar adquirint un xalet a Galapagar. Aquesta esquerra no ha aixecat cap alternativa.
El que hi ha al davant, el que ha arribat des dels Estats Units, sí que suposa un repte majúscul. Jordi Ibáñez Fanés es refereix al llibre d’Alex Karp, La República tecnològica, en què es defensa un model rupturista, que ja no té en la democràcia una àncora política i moral. I, a més, “potser no canviï gaire si els demòcrates, a l’horitzó del 2030 poguessin tenir un cavall guanyador. De fet, Karp va escriure el llibre pensant en una possible victòria de Kamala Harris. És un projecte nacionalista, un estat digital i controlador, pensat per competir amb la Xina”, assegura Ibáñez Fanés.
Manel Manchón i Jordi Ibáñez, en l’entrevista amb 'Letra Global' Barcelona
Què fer? És la pregunta d’un alumne de Jordi Ibáñez Fanés. I la resposta no pot ser altra que la de defensar “de manera activa” el que tenim: una democràcia imperfecta, on es cometen errors, però on la llibertat encara és un valor. Davant de tots aquests gurús i tecnòlegs milionaris, Jordi Ibáñez convida a no “fer experiments” i a tenir molt en compte “el factor geopolític des d’Europa”. És a dir, el que queda és defensar la democràcia que s’ha anat desenvolupant a Europa, implicant-s’hi, tenint clar que “és fràgil”.
