Ilustración de Sonia Pulido para ´Las malas´
Lletres

Cinc escriptores que hauries de llegir als teus 20: Camila Sosa i 'Les males'

L'any 2019 l'argentina Camila Sosa Villada publica 'Les males', un relat que recull la vida d'una comunitat de travestis que exerceixen la prostitució al Parc Sarmiento

També: Cinc escriptores que hauries de llegir als teus 20: Laura C. Vela i 'Seismil'

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

Camila Sosa Villada és actriu, escriptora i dramaturga, tot i que ella no es defineix amb cap d'aquestes professions. Va publicar el 2019 la seva primera novel·la: Les males (Tusquets), que recull la vida d'una comunitat de travestis que exerceix la prostitució al Parc Sarmiento, a Còrdova, Argentina. Totes elles viuen a la casa de la Tia Encarna. Un refugi de color rosa menjat per la malesa i les flors, on sol haver-hi menjar, recer i els consells de les més experimentades i ferides.

Portada de 'Les males'

Portada de 'Les males' Tusquets

El relat comença una nit al Parc quan el grup de travestis, guiat per un plor, troba un nadó abandonat. La Tia Encarna, que té cent setanta-vuit anys, l'acull i el porta a la casa junt amb totes elles, on el cuida com un fill i el bateja com El Brillo de los Ulls. El Brillo creix així entre implants de silicona fets amb oli d'avions, violència i supervivència.

Al febrer d'aquest any, l'editorial Libros del Zorro Rojo va publicar una nova edició de Les males juntament amb les il·lustracions vibrants i acolorides de Sonia Pulido, que amplien el sentit del text de Camila Sosa.

Portada de 'Les males'

Portada de 'Les males' Libros del Zorro Rojo

Una xarxa de protecció

I això és Les males, un relat d'odi, supervivència, una xarxa de protecció, amor, violència, humiliació i possessió. Què és tot el que té una travesti que exerceix la prostitució? Què és tot el que pot tenir? Quins drets, què mereix, quin amor, quin respecte, quin desig. Què va lligat a una vida de prostitució, vergonya i ocultació. Quins camins condueixen fins arribar a una casa rosa on reposar el cos que ha deixat de pertànyer-te?

“Des d'aquell dia el meu cos va cobrar un valor diferent. Va deixar de ser important el cos. Una catedral de res”.

En una entrevista pregunten a Camila Sosa què se li arrabassa a una travesti. I ella respon que les històries d'amor i sentir que són desitjades. La necessitat de ser acariciades, besades, com a persones, no com a objectes.

Portada de ´El acontecimiento´ de Annie Ernaux

La transformació dels cossos

La narradora —en primera persona— és Camila Sosa Villada. El relat va i ve des de la seva infància, violenta i cruel, fins al present, igualment violent i cruel. Hi ha a Les males autobiografia, el reflex d'una societat perversa però real, un relat fantàstic, una transformació de les vides i els cossos tractats com a monstres, assetjats i marcats pel terror, fins ser reclosos o eliminats. Fins a fer-les desaparèixer a totes elles.

“Això som com a país també, el dany sense treva al cos de les travestis. L'empremta deixada en determinats cossos, de manera injusta, atzarosa i evitable, aquesta empremta d'odi”.

Un retrat d'una realitat dolorosa, que és part del món en què vivim encara que ens quedi lluny a una part privilegiada, contada des de dins, que t'endinsa, t'ensenya, t'assenyala. Intentes entendre, concebre aquesta realitat, t'hi acosta. I és precisament imprescindible per això, perquè retrata la part de la història que s'intenta ocultar, esborrar, desfer, camuflar.

“Mentre totes feien força pel naixement, jo demanava per dins que el temps s'aturés. Però els nens ja venien lliscant pel passadís de la vida i l'apropiació de la cultura sobre ells era inevitable. Desitgés jo el que desitgés, la cultura ho podia tot. Encara que aquí els teus pares intentin assassinar-te, encara que els amics t'oblidin, encara que els homes apuntin i disparin”.

Les males segueix la vida de la Tia Encarna, de la Camila, i de la resta del grup. El patiment des de prop de totes elles, les nits, els clients, la lluita. La mort, l'amenaça, la malaltia, la pèrdua de la seva identitat, l'abandonament a la sort. I el seu assassinat. El genocidi de les travestis.

“Em pregunto què hauria passat si, en comptes d'enviar la ràbia al més profund de la nostra ànima travesti, ens haguéssim organitzat. Què va passar, en canvi? On ens va portar empassar-nos el verí? A morir joves”

Portada del libro ´Odiar a las mujeres´de Andrea Dworkin

La història és crua, voraz i repulsiva pels homes menyspreables i la societat que hi apareix. I ho és durant les dues-centes pàgines que té el llibre. És desesperançadora, amb moments de llum, de bondat i amor, i els que hi ha no aconsegueixen treure del tot el regust amarg dels altres. Però l'escriptura de Sosa, poètica, esquinçadora, lleugera i reveladora, fa que no puguis deixar de llegir encara que la vida es torni fosca.

“Alguna cosa va començar en aquella penombra. Parlo de la meva penombra ara, parlo de mi mateixa. Parlo de la sensació d'estar empassant grapats de terra de la mà de Déu”.

Llegint altres ressenyes de Les males n'hi havia una que deia: “un llibre que no et deixa respirar”. I és certa l'angoixa de què parla. Encara que jo parlaria de malestar, no tant de respiració, és un nus a la gola que es tanca sobre l'interior d'un mateix i et diu: “mira, mira, això és el que passa”.

Per mi, un llibre igual d'excepcional que de fonamental.