Sant Jordi 2026: Onze llibres representatius de la millor literatura infantil i juvenil

"Voldria que tothom llegís, no per tornar-se literats o poetes, sinó perquè ningú sigui esclau", va escriure Gianni Rodari. Perquè, sostenia el reconegut escriptor italià, llegir fa lliures i, sobretot, llegir ensenya als infants a ser lliures a través de la imaginació i del pensament. Els llibres no caduquen, els llibres sempre són allà per ser llegits. Cada lector té el seu moment i el seu ritme. Tot l'any hauria de ser el dia del llibre, la lectura no hauria de circumscriure's a una única data. De cara al 23 d'abril, Dia del llibre, proposem una sèrie de títols que, tanmateix, no s'esgoten en aquesta data; títols per comprar, llegir immediatament o guardar per a un moment propici; llibres que duren i que aguanten més d'una lectura. Llibres, en definitiva, que perduren.

L'apagada. Luis Amavisca i Francesc Rovira (Nube Ocho)

El títol ens pot fer recordar quan, fa gairebé un any, tot el país va quedar a les fosques per una apagada generalitzada. I, de fet, hi ha alguna cosa d'això en aquest esplèndid àlbum il·lustrat en què Luis Amavisca ens explica, a través de la veu de la Paula, la història de què passa en un edifici quan, de sobte, se'n va la llum i res funciona, ni tan sols els telèfons. La Paula és una de les nenes que viu en aquest edifici de pocs veïns i viu amb el seu pare. La tarda en què se'n va la llum, ella i els altres dos infants de l'edifici juguen a fet i amagar, sense enyorar la televisió, davant la qual solen berenar. El pare de la Paula, que treballa a casa, tampoc pot seguir amb les seves coses. Els veïns es reuneixen i acaben sopant a l'apartament de l'últim pis, on viu sola una anciana. Al seu saló, acaben reunint-se tots, explicant-se anècdotes i rient amb els acudits. Per primera vegada, ningú és interromput per una pantalla ni el soroll de la televisió interromp la conversa. Es presten atenció els uns als altres i s'adonen que la vida veritable, la vida que val la pena, és aquella que està fora de les pantalles.

Les coses importants (no són coses). María Leach i Leire Salaberria (Destino)

Premi XLIV Apel·les Mestres, Les coses importants és un àlbum il·lustrat meravellosament il·lustrat per Salaberria i amb text de l'escriptora i il·lustradora María Leach que interpel·la constantment els petits lectors. A través del llobató Lobi, les dues autores ens recorden que el que és realment important no té a veure amb possessions materials. En un context de consum constant, en un context que ens diu que som el que posseïm, Les coses importants ens recorda que, en realitat, és tot el contrari. Perquè de res serveix posseir sabates, joguines, vestits... Si manquem de records, de gent que ens abraci i gent a qui abraçar, d'amics amb qui compartir atacs de riure, festes i balls bojos.

Lobito. Quin avorriment! Magalí Clavelet (Flamboyant)

Hi ha llibres infantils que aniria molt bé també que els llegissin els pares i en prenguessin bona nota. En un moment en què els pares omplim les tardes amb activitats extraescolars i amb caps de setmana saturats d'activitats diverses, Lobito ens recorda i recorda als més petits la importància d'avorrir-se. Perquè és quan un s'avorreix que sorgeixen les preguntes, és quan un s'avorreix quan es comença a explorar l'inexplorat, perquè és quan un s'avorreix i creu que no hi ha res a fer quan sorgeix l'inesperat, quan la imaginació es desperta. Un llibre de lectura compartida obligatòria.

La composició. Antonio Skármeta i Alfonso Ruano (Ediciones Ekaré)

“Papa, jo també estic en contra de la dictadura?”, pregunta en Pedro al seu pare. Han passat pocs dies des que en Pedro va veure com els militars s'enduien pres el pare del seu amic Daniel. “El meu pare està en contra de la dictadura”, explica en Daniel a en Pedro. Ell és conscient de la raó per la qual s'enduen el seu pare, en Pedro, però, comença a ser conscient aleshores del context que està vivint. Som a Xile, sota la dictadura militar. Aquest relat, gens complaent, però profundament poètic, no només permet explicar als lectors més joves què va ser la dictadura militar a Xile, no només permet explicar-los què implica viure en dictadura i lluitar per la llibertat, sinó també permet inculcar-los la consciència i la responsabilitat davant el context en què es viu. Perquè els infants són infants, però veuen i entenen molt més del que creiem.

Tres eren tres. Pepe Maestro i Neréa Pérez (Nòrdica infantil)

Diuen que és un llibre per a sis anys, però el ritme i les imatges segur que despertaran l'interès fins i tot de lectors més petits. Estem davant d'un conte rimat que segueix el viatge de tres ratpenats. El viatge està fet de paraules i associacions inesperades, cada pàgina és una sorpresa que es materialitza en les paraules, en la seva rima i el seu ritme. Un llibre de diferents capes, perquè, encara que no s'entengui tot, es gaudeix.

Pedra, paper o... Dentera! Amy Timberlake (Flamboyant)

Recomanar aquest llibre, en realitat, implica recomanar els altres dos títols que el precedeixen: Mofeta i Teixó i Mofeta i Teixó. La gema és una gema. Mofeta i Teixó viuen junts en una casa de maó a North Twist. La seva vida plàcida canvia quan decideixen adoptar en Zèfir i en Zenon, dues rates òrfenes. Aleshores, han de reorganitzar les seves vides. No seran pocs els contratemps, però hauran d'aprendre a posar-se d'acord, a renunciar i a compartir encara més. Molt ben escrit, aquest tercer títol, que es pot llegir perfectament de manera individual, prossegueix amb una saga que no ha de faltar a les prestatgeries dels primers lectors.

El tigre que va venir a prendre el te. Judith Kerr (Tuttifrutti)

“Disculpi, però tinc molta gana. Podria prendre el te amb vostès?”, així es presenta el tigre a casa de la Sofia i la seva mare. Elles estaven a punt de seure a berenar, quan va sonar el timbre. No esperaven ningú, qui podria ser? L'arribada del tigre les va sorprendre, però no les va espantar. Estava afamat i el van deixar entrar. Els seus plans van canviar, ja que el tigre va menjar el seu berenar i va demanar-ne més. Era insaciable. Però com dir-li que no? El tigre que va venir a prendre el te és un clàssic contemporani de la literatura infantil, un conte sobre l'hospitalitat i la generositat, un conte sobre com adaptar-se als canvis i també sobre l'ajuda i la confiança en l'altre.

Nara. Mónica Rodríguez (Edelvives)

Deia per a aquest mateix mitjà Mónica Rodríguez que la bona literatura juvenil és aquella que té voluntat d'estil i, sens dubte, Nara la té. Després de guanyar el Cervantes Chico i el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil, Rodríguez s'alça amb el XXV Premi Alandar amb Nara, una novel·la que ens trasllada fins al front de l'Ebre el 1938. Nara és una nena que, enmig del conflicte i de les bombes, busca el seu germà reclutat per l'exèrcit. En la seva recerca coneix en Joan, un jove soldat ferit. Els versos de García Lorca, afusellat el 1936, acompanyen la Nara en el seu recorregut pel bosc, on troba refugi. L'amistat i la poesia es converteixen en les àncores a les quals aferrar-se en un món que s'esfondra, un món marcat per la violència i la mort. Si els versos salven en part la Nara, aquesta novel·la salva de l'oblit la Guerra Civil i les seves conseqüències, acosta als lectors més joves l'episodi més tràgic de la història recent.

A la guerra jo no hi vaig! Camila Monasterio i Emma Gascó (Gato Sueco Editorial)

Dir no a la guerra sempre és oportú, però ho és encara més en un temps bèl·lic com el que estem vivint. Tot comença amb un piano que, a la plaça, plora perquè tothom ha marxat a la guerra. Altres instruments s'hi acosten per consolar-lo i junts comencen a entonar una cançó contra la guerra. La seva cançó sona amb força, amb tanta força que aconsegueix que la guerra s'aturi. Perquè si ningú va a la guerra, no hi ha guerra. El llibre convida els petits lectors a entonar també la cançó, una invitació a dir no a la guerra, a negar-se a anar-hi.

El petit lleó. Jacques Prévert i fotografies d'Ylla (Kalandraka)

Prohibit el 1947, aquest llibre del poeta, escriptor i guionista Jacques Prévert -és autor de Els nens del paradís, una de les obres mestres del cinema francès- juntament amb la fotògrafa Ylla és una petita obra mestra. El llibre és precursor a l'hora d'entendre la fotografia com un art dirigit també al públic infantil. Molts no van entendre el projecte, no van entendre que Prévert escrivís un conte a partir de les fotografies d'Ylla i tampoc van entendre que escrivís un conte tan poètic com melancòlic, tan bell com reivindicatiu. Per això, es va publicar censurat en un intent d'endolcir la història d'un petit lleó que somia amb la llibertat. El petit lleó és, però, molt més que un conte sobre la llibertat, és també i, potser, sobretot un conte sobre el respecte i la tolerància, un al·legat contra la violència i un crit a favor de la diversitat. “Al món hi ha persones que tanquen roses en carteres i altres que volen posar el sol a l'ombra o ficar el mar en una ampolla o els seus germans a la presó”, va escriure Prévert el 1947 i el món, desgraciadament, segueix igual.

Antoni Gaudí. Mira quin artista! Patricia Geis. (Combel)

Som a l'any Gaudí, un arquitecte que és i mereix ser molt més que una atracció per als turistes que arriben a Barcelona. Aquest llibre en tres dimensions és una perfecta introducció a la bellesa, riquesa i complexitat de l'obra de Gaudí. Un llibre que s'adreça als lectors més petits, un llibre que, precisament amb la seva estructura en tres dimensions, busca despertar l'admiració dels infants per l'arquitecte a través de la mirada, introduint-los en els edificis de l'arquitecte.