Joseph Wright of Derby, un mestre del tenebrisme al Segle de les Llums

El tenebrisme és un ús extrem de la tècnica del clarobscur. S'associa amb el barroc, el seu màxim representant va ser Caravaggio i es va estendre per tot Europa a través dels anomenats caravaggistes, com els de l'escola d'Utrecht, amb Gerard van Honthorst al capdavant. Aquest joc de contrastos desmesurats entre la llum i l'ombra dota l'escena representada d'un dramatisme emfàtic, amb una certa posada en escena teatralitzada. Hi ha casos singulars, com el de l'enigmàtic Georges de La Tour, pintor de la Lorena, oblidat durant segles perquè les seves obres s'atribuïen a altres pintors, fins que a l'històrica exposició Els pintors de la realitat, celebrada a París el 1934, se'l va rescatar de les tenebres. Actualment, estan catalogades com a seves tot just una quarantena d'obres i un nombre similar de còpies o peces d'atribució dubtosa. Entre la seva producció destaquen les escenes amb la verge, en les quals, a través del clarobscur, aconsegueix un intimisme contemplatiu i ascètic.

Tanmateix, potser el cas més peculiar d'ús del tenebrisme sigui el del pintor britànic Joseph Wright of Derby (1734-1797), a qui la National Gallery de Londres dedica una exposició oberta fins al 10 de maig. Ho és per dos motius: perquè no és un artista barroc, sinó un tenebrista del Segle de les Llums. I perquè davant l'habitual aplicació d'aquesta estètica a les escenes religioses, ell -com a bon fill del segle XVIII- en fa un ús molt diferent: la celebració de la ciència i els invents dels inicis de la revolució industrial.

'Autoretrat' (1780)

Nascut a Derby, ciutat que va incorporar al seu cognom perquè hi havia un altre artista coetani anomenat Joseph Wright, es va formar a Londres amb el retratista Thomas Hudson, mestre també de Joshua Reynolds. Wright va pintar retrats i paisatges, però el més rellevant de la seva producció són els llenços d'estil tenebrista, en què desplega el seu virtuosisme a partir d'un únic punt d'il·luminació central, la llum d'una espelma o un llum d'oli, la flama del qual queda oculta a l'espectador per algun objecte o personatge interposat. Exemples d'aquesta tècnica són els retrats infantils Two Boys with a Bladder (1767) i Two Girls dresssing a Kitten by Candelight (1770). O dos llenços que mostren una noia jove llegint una carta, en què aconsegueix representar el caràcter translúcid del paper: A Girl Reading a Letter with an Old Man Reading over her Shoulder (cap al 1770) i A Girl Reading a Letter with a Young Man Peering over her Shoulder (1772). També destaquen dos llenços que mostren una acadèmia d'art amb persones contemplant escultures a la llum d'una espelma: Three Persons viewing a Gladiator by Candelight (1765) i An Academy by Lamplight (1769).

Especial interès tenen els cinc quadres que va dedicar a una farga, especialment el que mostra un martell hidràulic en funcionament, testimoni de la mecanització que va portar la naixent revolució industrial a partir de la segona meitat del segle XVIII. Aquests avenços tècnics estaven vinculats amb els descobriments científics, que Wright va plasmar en les seves dues pintures més celebrades, de grans dimensions i amb els seus habituals títols molt llargs i descriptius. En elles es recreen experiments didàctics que a l'època s'oferien en llocs públics i en cases particulars.

'The Orrery'

A Philosopher giving that Lecture on the Orrery in which a lamp is put in place of the Sun (1766) és una demostració astronòmica del Sistema solar i els personatges que hi apareixen contemplant les esferes del planetari en miniatura mostren les diferents reaccions davant la ciència. Les explicacions de l'home que imparteix la lliçó són seguides per un públic captivat: l'estudiós de l'esquerra pren notes, la jove dona situada just a sota seu mira embadalida els planetes (aquesta presència femenina és un gest de modernitat).

Els dos cavallers de la dreta observen amb aplicada atenció, mentre que els dos nens contemplen fascinats l'espectacle de les petites boles orbitant al voltant del sol, representat per un llum d'oli. Com és habitual en Wright, una silueta d'esquena tapa la font de llum que il·lumina tot el llenç. Destaca en ell un detall exquisit: el dit de qui imparteix la lliçó i el d'un dels nens repliquen un mateix gest, en una perfecta diagonal, assenyalant un punt concret.

'An Experiment on a Bird in an Air Pump' (1768)

Més extraordinària encara és An Experiment on a Bird in the Air Pump (1768), la seva obra mestra, que forma part de la col·lecció permanent de la National Gallery. Aquesta demostració científica és menys innòcua que l'anterior, perquè es tracta de demostrar els efectes del buit asfixiant una cacatua en una campana de vidre estanca de la qual s'extreu l'oxigen. Aquí assistim a un ampli ventall de reaccions. Veiem, presidint teatralment l'escena, el científic de llarga cabellera, que és una barreja de mag, xaman, showman i mad doctor.

Il·luminades per la zona de llum més intensa, que atrau l'atenció de l'observador cap a elles, dues nenes es mostren horroritzades i fastiguejades fins al punt que una d'elles es tapa els ulls. Molt a prop, una figura que suposem paterna els indica amb paciència que farien bé de mirar per comprendre les veritats científiques de l'existència. A l'altre costat de la taula, just davant d'elles, un nen contempla embadalit i potser amb certa satisfacció, que intuïm pel seu mig somriure, l'agonia de l'ocell. El quadre reflecteix els clixés de gènere de l'època: les nenes aterrides i el nen encantat davant l'espectacle bàrbar.

'Three Men contemplating an Sculpture'

Tanmateix, les figures més importants són les dels dos cavallers que, situats cadascun en una punta, emmarquen en primer pla l'escena. A l'esquerra, un prototípic home il·lustrat del segle XVIII observa amb desapassionada atenció, sense perdre la compostura, el desenvolupament de l'experiment. En canvi, l'home de la dreta, està capcot i meditatiu, com un filòsof que reflexionés sobre les implicacions ètiques dels avenços científics, que potser portaran l'ésser humà a cruïlles terribles. Cinquanta anys després, Mary Shelley escriurà Frankenstein o El modern Prometeu.

Al centre, ocultant la font de llum, hi ha un gerro amb un líquid blanquinós, que potser serveix com a Memento Mori. Conté un misteriós objecte sobre el qual ningú es posa d'acord: podria ser un crani cap per avall o, segons altres interpretacions, el pulmó d'algun animal, que s'inflaria bufant per la canyeta o cànula que hi té clavada.

'An Iron Forge'

Completen la composició altres tres figures, una mica apartades del cercle central. A l'esquerra, una parella d'enamorats que, aliens a l'experiment, es miren embadalits. Són els Colman, amics de Wright, que estaven a punt de casar-se i als quals va retratar uns anys després en una Conversation piece (un gènere de moda en aquell moment al Regne Unit, consisteix a retratar diverses persones conversant de manera relaxada).

La tercera i última figura, està a l'altre costat: un nen que, amb una perxa, sembla estar a punt de despenjar la gàbia de la cacatua, potser perquè a l'últim minut se li salvarà la vida abans que s'ofegui, obrint el pas de l'oxigen. El nen està davant d'una finestra darrere la qual treu el cap entre els núvols una lluna plena. Aquesta presència no és casual. D'una banda, representa la llum davant la foscor: en anglès la Il·lustració és l'Enlightment, com a oposat a la Darkness. D'altra banda, la lluna és un important símbol maçònic i la maçoneria va estar molt implicada en l'avenç de les ciències de l'època. De fet, el llenç de la lliçó del planetari el va comprar un maçó.

Els membres de la Lunar Society

I finalment, la presència de la lluna és molt probablement una referència a l'anomenada Lunar Society, una versió britànica dels il·lustrats francesos, que reunia persones amb interessos científics -els aleshores anomenats filòsofs de la natura i empresaris. És a dir, ciència i indústria als inicis de la revolució industrial. La societat va néixer a Birmingham i es reunien a la Soho House de Handsworth, propietat del magnat de la siderúrgia Matthew Boulton, que es va associar amb James Watts, l'inventor de la màquina de vapor.

Wright no pertanyia a la Lunar Society, però tenia vincles estrets amb diversos dels seus integrants i va retratar un d'ells, Erasmus Darwin, avi de Charles Darwin. Altres membres destacats eren el científic i teòleg Joseph Priestley, l'escriptor i inventor Richard Lovell Edgeworth i el terrisser Josiah Wedgwood. El nom del club venia de que es reunien les nits de lluna plena, no perquè fossin licantrops, sinó perquè a l'època no existia la llum elèctrica i la lluna plena els permetia tornar a casa de forma segura, acompanyats per aquesta il·luminació natural. La historiadora Jenny Uglow va escriure un excel·lent llibre sobre aquest grup, The Lunar Men (Faber & Faber), del qual no hi ha traducció al castellà.

'The Alchemist'

Wright va pintar una tercera escena científica també rellevant, de títol quilomètric: The Alchymist, in Search of the Philosopher's Stone, Discovers Phosphorus, and prays for the successful Conclusion of his operation, as was the custom of the Ancient Chymical Astrologers (1795). En ella, un alquimista a la recerca de la pedra filosofal descobreix per atzar el fòsfor i les seves propietats. El quadre té una ambientació diferent dels dos anteriors, amb uns arcs gòtics que fan pensar en una església. El motiu és que il·lustra un moment previ, en què l'alquímia començava a mutar cap a la ciència. No és casual que l'alquimista estigui agenollat, en posició de pregària, davant el miracle.

Similar fascinació devia sentir Joseph Wright davant la magnificència del Vesubi, que va poder contemplar durant el Grand Tour per Itàlia que va emprendre amb dos amics, poc després de casar-se. Va pintar diversos paisatges de la zona, entre ells una gruta marina d'aires romàntics, però destaquen sobretot els quadres d'erupcions volcàniques. Sabem que durant la seva estada no va poder veure cap gran erupció, com a molt alguna de petites dimensions, de manera que les va imaginar, en un paisatgisme que plasma la idea del sublim -el bell però terrible de la Natura- de Burke.

'Vesuvius'

Hi ha en la producció de Wright un altre paisatge molt diferent: Arkwright's Cotton Mills by Night (1782). A primer cop d'ull és un paratge bucòlic de la campinya anglesa, amb un carro estirat per un cavall en primer pla i una lluna plena entre els núvols. Però l'important és l'edifici de diverses plantes que emergeix al fons. Es tracta d'una fàbrica de cotó, propietat de l'industrial Richard Arkwright (a qui també va retratar en un altre llenç). L'escena representa els esplendors i misèries de la revolució industrial, ja que en aquestes fàbriques les màquines de les quals no s'aturaven ni de nit, els torns de treball eren extenuants i s'hi emprava mà d'obra infantil.

Wright és el cronista visual dels avenços científics i industrials del segle XVIII al Regne Unit, on també van arribar les idees il·lustrades del continent, com reflecteix un dels seus retrats més singulars, el de l'aristòcrata Brooker Boothy, poeta, traductor i propietari rural. Posa amb actitud de dandi, estirat sobre l'herba a la seva propietat. A la mà sosté un llibre, al llom del qual es llegeix Rousseau. No és casual; d'una banda, el llenç representa l'ideal rousseaunià de retorn a la natura, però és que a més el filòsof suís era amic de l'aristòcrata, a qui en els seus viatges visitava a la campinya, on trobava la tranquil·litat per escriure.

'Cotton Mills' (1790)

Joseph Wright of Derby és una figura singular en la pintura britànica del segle XVIII, dominada per figures com Thomas Gainsborugh, amb els seus elegants retrats de l'aristocràcia rural i els gentlemen farmers; Joshua Reynolds, vinculat amb el cercle intel·lectual del doctor Johnson i primer president de la Royal Academy; el sarcàstic William Hogarth, fustigador de les hipocresies de l'època amb les seves pintures i gravats satírics, i Georges Stubbs, pintor de cavalls.

Wright es va autoretratar diverses vegades al llarg de la seva vida. En la seva primera temptativa, amb tot just dinou anys, es pinta vestit amb les robes d'Anton Van Dyk, l'artista flamenc que va triomfar a Anglaterra i va deixar una empremta important. En els seus autoretrats de maduresa mira directament a l'espectador, amb l'aire confiat d'un home il·lustrat del segle XVIII que creu en el progrés i contempla amb optimisme el futur.

'Autoretrat'