El conjunt religiós a 20 minuts de Barcelona amb més de 1.600 anys d'història: “Un dels monuments millor conservats de la Hispània visigòtica”
Santa Maria, Sant Pere i Sant Miquel configuren un enclavament episcopal pràcticament únic
També et pot interessar: D'edifici abandonat a nou centre cívic: Tarragona dóna una nova vida a aquest vell quarter
Notícies relacionades
El gran conjunt religiós per excel·lència de Catalunya és Poblet. Considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, s'endú bona part de l'atenció de les esglésies catalanes, juntament amb la Sagrada Família.
En canvi, a 20 minuts de Barcelona en cotxe s'aixeca un altre temple, avui candidat a convertir-se en Patrimoni de la Humanitat.
Es tracta d'un d'aquells enclavaments excepcionals on es pot recórrer més de dos mil·lennis d'història sense abandonar el mateix recinte.
Reconeixut com a “un dels testimonis millor conservats de la Hispània visigòtica”, segons la seva web, el conjunt de la Seu d’Ègara és una autèntica relíquia religiosa.
Tres esglésies en una
Sota els seus murs conviuen empremtes del Neolític, del món ibèric i de l'urbanisme romà. S'integren amb l'arquitectura paleocristiana, visigòtica, romànica i gòtica. Res més singular.
El cor del conjunt el formen tres esglésies: Santa Maria, Sant Pere i Sant Miquel. Juntes configuren un enclavament episcopal pràcticament únic de prop de dos mil·lennis.
Origen
El seu moment de màxima rellevància va arribar, precisament, al voltant de l'any 450, quan es va crear el Bisbat d’Ègara. Aquella decisió va transformar el lloc en un centre religiós i polític de primer ordre al nord-est de la península.
Aquesta classificació va fer gairebé obligatori aixecar una estructura monumental d'acord amb el títol rebut. I així va ser.
Seu d'Ègara SEU D'EGARA
La seva importància va anar creixent i a poc a poc el conjunt va anar prenent forma. Durant els segles V a VIII, cada edifici complia una funció precisa.
Santa Maria actuava com a catedral episcopal, Sant Pere servia com a església parroquial i Sant Miquel estava vinculada a l'àmbit funerari.
Passat romà
Però la història del recinte és anterior al cristianisme. Les excavacions arqueològiques han tret a la llum restes d'un assentament ibèric, Egara, que més tard es va convertir en el municipi romà de Flavium Egara.
Se sap perquè sota les esglésies actuals s'han identificat carrers, habitatges i domus romanes, unes ruïnes que confirmen la importància administrativa i econòmica de l'enclavament.
Nou nom
Al segle IV, aquestes estructures van ser reutilitzades per una de les primeres comunitats cristianes de la zona, donant lloc a una basílica paleocristiana amb baptisteri i necròpolis, germen del futur complex episcopal.
Aquests no són els seus únics elements destacables. Un dels grans valors de la Seu d’Ègara és el seu extraordinari conjunt de pintures murals, que abasten des del segle VI fins al final de l'Edat Mitjana i que es conserven en la seva ubicació original.
Interior de la Seu d'Ègara SEU D'EGARA
A Sant Pere destaca també un retaule de pedra d'època visigòtica, sobri i monumental, que dialoga amb pigments delicats i simbolisme primerenc.
Per la seva banda, a Santa Maria, la iconografia es desplega amb més complexitat. A la part alta de l'absis, una estrella de vuit puntes i motius vegetals evoquen la immortalitat, mentre les escenes murals narren episodis de la vida de Jesús.
Teologia i romànic
Sant Miquel, finalment, ofereix una de les expressions més refinades del simbolisme cristià primitiu: la seva volta desenvolupa el concepte de la teofania, la manifestació del diví, en un espai concebut per al ritu funerari.
El pas del temps no va aturar la transformació del conjunt. Durant el període romànic es van reforçar les estructures amb creuers, cimboris i noves cobertes.
La vida a la Seu d'Ègara
A aquesta etapa pertany el cicle pictòric dedicat a sant Tomàs Becket a Santa Maria, una narració visual del seu martiri i glorificació que connecta l'enclavament amb els grans esdeveniments de la cristiandat medieval.
Més endavant, els segles XIV i XV van incorporar el llenguatge gòtic, visible en retables de gran qualitat artística. I ja entre els segles XVI i XVIII, la vida parroquial va anar guanyant pes i els temples es van adaptar al gust barroc.
Vistes de la Seu d'Ègara PATRIMONI DE CATALUNYA
S'hi van afegir retables, capelles i nous espais litúrgics que van alterar parcialment la fisonomia original, tot i que sense comprometre la seva estructura essencial.
El segle XIX, però, va marcar una etapa de decadència que va posar en perill la conservació del conjunt.
Puig i Cadafalch
El punt d'inflexió va arribar a principis del segle XX, amb l'impuls de la Renaixença i la feina de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
Les seves investigacions i restauracions van permetre recuperar elements ocults i van establir les bases de la protecció patrimonial de l'enclavament, que va resistir fins i tot els estralls de la Guerra Civil.
Nova vida
Ja en època contemporània, una intervenció integral va consolidar definitivament les estructures i les pintures, dotant el conjunt d'una museografia moderna.
Avui, la Seu d’Ègara brilla amb llum pròpia, en record de tot allò que va ser i que és. La seva arquitectura i el seu art, amb els seus més de 1.600 anys d'història, encara impressionen.
