Sembla Venècia, però no té canals: el poble que enamora per la seva platja de 33 casetes declarada Bé Cultural d'Interès Nacional
La cala es distingeix per la seva fina sorra blanca i les seves aigües cristal·lines plenes de peixos
Més notícies: Es ven palau noucentista a Espanya: 6 dormitoris, 5 banys i 3.911 m2 per menys de dos milions d'euros
Notícies relacionades
- El poble espanyol on estiueja Jordi Cruz: una antiga vila de pescadors de més de 600 habitants amb cases blanques i cales de postal
- Confirmat per National Geographic: Tarragona és la millor destinació per viatjar a l’abril amb més de 200 quilòmetres de costa
- L'exclusiu hotel de muntanya a 1.850 metres d'altitud: 5.000 m2 de spa i residències de fins a 250 m2 per 5.900 € la nit
Quan es parla de la Venècia catalana el més recurrent és pensar en Empuriabrava. Té sentit, aquest municipi de Girona és famós pels seus canals pels quals circulen iots en comptes de góndoles.
Tot i així, hi ha un altre lloc que recorda directament a Muerte en Venecia i a aquelles platges del Lido filmades per Luchino Visconti en què es veien unes casetes de banyistes i pescadors. Una imatge que encara es pot veure a terres italianes i a mitja hora de Barcelona.
Allà es troba una petita localitat, pertanyent a Sitges, que ha conquerit, des de fa dècades, la burgesia de Barcelona, Garraf. Allà es troba una platja declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
El curiós és que no apareix a les guies, s'hi pot arribar en tren i, a més, compta amb unes casetes que han fet que la seva costa obtingui el citat reconeixement i cridi l'atenció de publicacions de viatges especialitzades com National Geographic.
On és
No és fàcil arribar-hi amb cotxe, ja que s'ha de passar per la famosa carretera del Garraf i esquivar les desenes de corbes que separen les ja citades localitats. Però després de creuar la carretera per sota, el visitant es troba amb una platja que posseeix un encant únic.
El seu característic skyline format per 33 casetes és tan pintoresc i nostàlgic com inconfusible. Literalment un se sent al set de Muerte en Venecia.
Una platja veneciana
Però més enllà de les casetes i les semblances, la cala es distingeix per la seva fina sorra blanca i les seves aigües cristal·lines plenes de peixos. Estant sota un penya-segat, les roques entren al mar i converteixen el lloc en un refugi ideal per a peixos i altres tipus de fauna marina. No en va, molts hi acudeixen per practicar busseig.
Per les mencionades característiques de la zona, la platja sol ser un lloc calmat, on el vent no bufa amb tanta força. Això permet llargues caminades, tranquil·litat i aigües calmades.
La Little Beach House de Soho House al Garraf CG
Com és la platja
L'anomenada platja de les casetes fa 380 metres de llarg i uns 28 metres d'ample. Allà s'hi ubiquen tres restaurants i dos xiringuitos, es poden llogar kayaks, patins de pedals i taules de paddle surf i disposa de tota mena de serveis: dutxes, socorristes i rampes d'accés. És clar que si alguna cosa destaca és l'exclusiu i recuperat hotel privat, només per a socis, que gestiona el grup Soho Club. Un hotel que va cridar l'atenció de National Geographic.
En qualsevol cas, si alguna cosa destaca aquesta cala és per les seves casetes. El rasgo més distintiu d'aquesta platja són aquestes construccions pintades de verd i blanc, conegudes perquè recorden aquelles casetes de banyistes de les platges del Lido de Venècia. Només que a les catalanes s'hi pot viure gràcies a la seva major mida.
Bé Cultural
La seva fotogènia és de tal magnitud que, més enllà de servir per al postureig, sovint han servit de plató ideal per a espots de televisió o escenes de pel·lícules. I això que ja tenen més d'un segle d'història, un factor que les ha portat a ser declarades Bé Cultural d'Interès Nacional.
El perquè de la ubicació d'aquestes casetes allà és, encara avui, un misteri. Uns diuen que van ser ubicades allà pels primers banyistes. Una altra versió és que eren espais on els pescadors. Per últim, no es descarta que en realitat fossin per als treballadors del ferrocarril, perquè sí, el tren arriba fins allà.
Origen
En qualsevol cas, aquestes casetes, o almenys les primeres, daten de 1923. Estaven fetes de fusta i el clima i les onades les feien caure amb facilitat. No va ser fins al 1931, quan Domingo Sorribas, amb permís de la Comandància de Marina, va construir la primera caseta sobre pilars. L'aprovació va despertar l'interès de molts veïns i ja el 1934 hi havia 33 casetes.
Des de llavors han passat moltes coses. El 1946, el Ministeri d'Obres Públiques (MOPU) es va convertir en el propietari de les casetes i responsable de fer les concessions. A més, va fixar que totes havien de ser iguals i estar pintades de blanc i verd. Una estètica que encara es manté.
Platja de Garraf CG
A partir dels 50, les casetes van ser amenaçades per l'ampliació del poble, la construcció del port esportiu i l'arribada de turisme. Però sempre es van mantenir dempeus gràcies a la lluita veïnal, que hi té un paper clau. El 1984, l'Associació de Veïns de la Platja de les Casetes de Garraf es va organitzar per conservar-les, però ara estan en mans privades. La majoria pertanyen als hereus dels seus constructors.
Més enllà de la platja, Garraf bé mereix una visita. És un dels pobles més joves de Catalunya, va ser erigit el 1901 quan encara era una colònia de pescadors i treballadors de la pedrera de La Falconera que és propera i del port, propietat del comte Güell.
Què veure
La seva ubicació privilegiada la va convertir en un atractiu i a la segona dècada del segle XX ja tenia més habitants que Castelldefels. L'activitat de la pedrera atreia treballadors i el mateix Eusebi Güell va manar construir un apeadero, ara convertit en estació. Allà va començar la gran eclosió.
D'aquells temps encara es mantenen dempeus edificis històrics i d'una arquitectura més que interessant. El més especial és l'Edifici Gaudí Garraf. El nom ja dona pistes. Si allà hi havia el comte Güell és fàcil deduir que li va demanar al seu arquitecte favorit una casa allà. I Gaudí, va erigir aquesta casa on ara hi ha un restaurant dissenyat pel referent modernista.
Com arribar-hi
Gràcies a Eusebi Güell aquest petit municipi compta amb estació pròpia i encara hi arriben trens. La línia R2 Sud de Rodalies para allà i triga menys de mitja hora en arribar-hi des de Barcelona.
Si s'hi accedeix en vehicle privat cal tenir en compte dues coses. Primer, que hi ha un aparcament públic limitat amb zona blava de juny a setembre. I tot i així, s'omple rapidíssim, com el que hi ha també al port esportiu. S'hi arriba via les corbes del Garraf o, el que és el mateix, per la C-31.
