Les àvies gallegues coincideixen: "La millor lluç a la cassola s'aconsegueix amb 300 g de cloïsses, 100 g de gambes i 200 ml de brou de peix"
Els secrets per fer la millor lluç a la cassola i aconseguir un peix sucós amb salsa espessa d'aquelles de sucar-hi pa
També et pot interessar: Una àvia, sobre les croquetes: "La millor recepta porta 250 g de pollastre esmicolat, 100 g de ceba, 80 g de farina i 750 ml de llet"
Notícies relacionades
- Una cuinera, sobre el flam: "La millor recepta no s'aconsegueix afegint-li canyella, sinó 800 ml de llet, 380 g de llet condensada i 5 ous"
- Els experts coincideixen: "Les anxoves més saboroses no milloren només amb una mica de llimona, sinó amb un toc d'oli, all i bitxo"
- Les àvies cuineres coincideixen: "La millor melmelada casolana es fa amb móres, 750 g de sucre i un rajolí de suc de llimona"
Pensar en les receptes especials de les nostres àvies és viatjar immediatament a aquells diumenges en família carregats d'aromes inoblidables i records plens d'afecte.
Encara que de vegades requerien una mica més de cura i feina a la cuina que els plats del dia a dia, la recompensa de seure a taula i tastar aquell primer mos és senzillament sublim: una explosió de gust que reconforta l'ànima i ens retorna a la infància.
A la gastronomia gallega, la lluç a la cassola és l'emblema definitiu d'aquelles grans ocasions.
A diferència de la clàssica versió bullida amb patates, aquest plat es va consolidar a les millors cases de menjars i fondes per la riquesa de la seva salsa.
Cuinada a foc lent amb un sofregit de ceba, pebrot, tomàquet casolà, vi albariño, cloïsses i gambes, crea un fons tan saborós que resulta impossible no rebaixar el plat amb un bon tros de pa.
Nutrició en un peix magre
A més de ser una menja irresistible, la lluç destaca per les seves grans propietats nutricionals. Com que és un peix blanc amb menys del 3 % de matèria grassa, aporta proteïnes d'alt valor biològic i fàcil digestió, ideals per sopar bé sense sentir-se pesat.
Igualment, és una font excel·lent d'àcids grassos omega-3, minerals clau com el seleni, fòsfor i potassi i vitamines del grup B, especialment la B12 i la niacina.
Si busques una alternativa encara més lleugera i neta, pots bullir les rodanxes de patata directament al brou en comptes de fregir-les prèviament.
El truc per a un sofregit perfecte
Perquè el guisat quedi impecable, el primer pas fonamental és purgar les cloïsses submergint-les un parell d'hores en aigua freda amb sal dins la nevera.
És crucial treure-les amb les mans i no abocar-les sobre un escorredor, evitant que la sorra dipositada al fons torni a caure sobre el marisc.
D'altra banda, la màgia de la salsa neix a la cassola, si és de fang millor, sofregint la ceba i el pebrot vermell ben picats.
![Paradas del mercadillo ambulante de Granollers](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/570195.jpg?p=w:320\/h:240&h=Hcl04TPh"])
Torrar una mica de farina al centre de la paella abans de mullar amb els sucs de les cloïsses i el vi albariño garanteix que la salsa lligui amb una textura vellutada sense gust de farina crua.
Mantenir la suculència
Un cop assentada la base de salsa de tomàquet, brou i patates fregides (o bullides), es col·loquen a sobre les rodanxes de lluç assaonades, les gambes pelades i les cloïsses obertes.
N'hi haurà prou amb tapar la cassola durant uns cinc minuts a foc mitjà, el temps just perquè el peix es cuini en el seu propi vapor sense perdre gens de suc ni quedar sec.
Se serveix immediatament acabat de fer, espolsat amb un toc opcional de julivert fresc picat i a punt per gaudir d'un plat tradicional inoblidable.
Versatilitat a la teva taula
Recrear la lluç a la cassola és la millor manera de retre homenatge a la cuina de les nostres àvies amb un plat ple de gust i memòria.
![Masía catalana en venta](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/570182.jpg?p=w:320\/h:240&h=na48N1s0"])
Acompanya sempre aquesta preparació amb una bona fogassa de pa per aprofitar cada gota de la seva espectacular salsa marinera.
Ingredients
- 4 rodanxes de lluç fresc
- 300 g de cloïsses
- 100 g de gambes pelades
- 2 patates mitjanes
- 1 ceba
- 1/4 de pebrot vermell
- 200 ml de salsa de tomàquet casolana
- 200 ml de brou de peix
- 100 ml de vi blanc
- 1/2 cullerada de farina
- 3 cullerades d'oli d'oliva verge extra
- Sal i julivert fresc picat al gust
Pas 1
Deixa les cloïsses en un bol amb aigua i sal per eliminar la sorra. Obre-les en una paella amb el vi albariño calent, reserva les cloïsses d'una banda i cola i guarda els sucs amb el vi d'una altra.
Pas 2
Pica la ceba i el pebrot a trossos petits. Sofregeix-los en una cassola àmplia amb 3 cullerades d'oli i sal. Aparta la verdura cap a un costat, afegeix la farina al buit i torra-la durant 1 minut remenant sense parar.
Pas 3
Aboca el brou de les cloïsses reservat per evaporar l'alcohol. Afegeix la salsa de tomàquet i el brou de peix. Mentre redueix a foc suau, pela les patates, talla-les a rodanxes de 5 mm i fregeix-les fins que siguin daurades (o bull-les a la salsa per alleugerir).
Pas 4
Col·loca les patates al fons de la cassola. Posa a sobre les rodanxes de lluç salpebrades, les gambes i les cloïsses. Tapa i cuina 5 minuts a foc mitjà fins que el peix estigui al punt. Serveix ben calent amb julivert picat.
