El abogado Joan Piqué Vidal, en una comparecencia en el Parlament
Política

Piqué Vidal, el penalista que va salvar la carrera de Jordi Pujol

La política i l'empresa han estat l'alfa i l'omega, el principi i final, de la carrera judicial irrepetible i molt discutible de Piqué Vidal, mort el passat 7 d'octubre

Contingut relacionat: Mor Joan Piqué Vidal, l'advocat condemnat per extorsionar empresaris i banquers catalans

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

En ple esclat del cas Banca Catalana, el penalista Joan Piqué Vidal va evitar que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) obrís el procés contra Jordi Pujol, aleshores president de la Generalitat.

L'instrucció, basada en una inspecció del Banc d'Espanya, acusava Pujol, expresident del banc, d'haver deixat a l'entitat un forat del qual es va fer càrrec el Fons de Garantia de Dipòsits.

Canvis d'objectes

Al març de 1984, la Fiscalia va presentar una querella per falsedat en document públic i apropiació indeguda contra Jordi Pujol, després que CiU hagués guanyat per majoria les eleccions autonòmiques.

Banca Catalana estava assetjada pels prohoms de l'antic règim que entraven als consells d'administració, com va entrar a Banca Catalana el ministre d'Exteriors, José María Areilza —assenyalat per Josep Andreu Abelló (ERC)—, qui va rebre la negativa de l'entitat davant una operació de descompte de lletres sense contraprestació.

Salva Pujol

El prestigiós penalista es va acollir a la denúncia de les martingales dels endollats per esquivar la querella de la Fiscalia. Va evitar la fi de la carrera de l'expresident, sobre qui va planar una ordre anticipada de presó, que mai no ha estat oficialment confirmada, amb favors i contraris de Felipe González, del Rei emèrit, de Luis Ángel Rojo (Banc d'Espanya) o dels ministres catalans d'aquella època, com Ernest Lluch.

L'empremta de Piqué Vidal va revelar, en part, un litigi civil entre els despatxos de Barcelona, les anomenades togues daurades —Roda Córdoba, Pintó Ruiz, Cuatrecasas, Bruguera o Sanahuja, etcètera, anteriors a l'hegemonia de Miquel Roca— i els fiscals de l'època, els rigorosos Jiménez Villarejo i Carlos Mena.

Emilio Cuatrecasas, en una imatge d'arxiu

Emilio Cuatrecasas, en una imatge d'arxiu EP

Contra l'Estat

El primer gran judici polític de la democràcia va enfrontar el nacionalisme català contra l'Estat. Va semblar de sobte que ocells gegantins batessin les ales contra els vidres de la Catedral del Mar; l'estrèpit va guanyar en intensitat i va durar anys, com un vent incontenible sobre el santuari nacional.

En realitat només va ser un cas clar de corrupció reflectit a les actes del Banc d'Espanya, lliurades al Govern de Felipe pels gestors públics del banc intervingut, al capdavant del qual hi havia Jordi Mercader, aleshores president de l'INI i, anys després, chairman d'Agbar.

Núñez contra Hisenda

La societat civil de la mà del penalista i l'Estat van tornar a les andades en casos foscos com el de Josep Lluís Núñez, expresident del FC Barcelona, empresonat per un delicte fiscal que va acabar tacant la credibilitat de la Delegació d'Hisenda a Catalunya.

El penalista havia participat en la pugna per les televisions privades a través dels grups editorials catalans. Va representar el canal CTV amb Josep Maria Forn, Oriol Regàs i Federico Gallo, però no ho va aconseguir.

Extorsió

Després de presentar-se com el salvador de Pujol, Piqué Vidal va abandonar el seu perfil acadèmic com a professor de Dret i va abraçar el seu perfil negociador.

No obstant això, la seva millor virtut va ser la seva perdició. El 2005, dues dècades després del cas Catalana, el mateix TSJC que l'havia enlairat va enfonsar la carrera del penalista en desmantellar la xarxa d'extorsió a empresaris dirigida pel jutge Pascual Estivill.

El jutge Luis Pascual Estevill, al Parlament

El jutge Luis Pascual Estevill, al Parlament Cedida / Agències

La Seda

Per aleshores, havia relliscat un dels darrers esforços de Piqué com a mercantilista, cautelós anteconseller de La Seda, juntament amb destacats industrials com Juan Echevarría (Nissan), tèxtils (Josep Maria Villalonga i Enric Corominas), i altres lletrats d'empresa, com Vives de la Hinojosa i Pedro Cuatrecasas.

L'antiga propietària de la companyia químic-tèxtil, Akzo, va vendre el seu 60% de La Seda pel preu simbòlic d'una pesseta i va presentar la guerra mercantil colonitzant el seu marc executiu de convergents, com Artur Mas (expresident de la Generalitat), Rafael Español, que va exercir la presidència, i l'exministre socialista Joan Majó, la vicepresidència.

Empresariat

El penalista va tenir al seu despatx un quadre d'honor de clients invisibilitzats a causa de les conflictives relacions entre socis d'un mateix grup o en el desenvolupament de compravendes d'empreses familiars amb alta consideració a les seves arrels i poca claredat en els seus sectors.

Van passar pel seu bufet els germans Rubiralta (Celsa, Quijano o Global Stile Wire); va ser assessor àulic a Danone i va conèixer la seva descomposició com a empresa catalana; va rescatar l'esperit de supervivència de projectes amb aspiració multinacional, com els Folch Rusiñol (Titan), els Ventosa, els Serra, socis de Catalana Occident; els Despujol i els Carner en la seva etapa al capdavant d'Indústries Agrícoles (CIA) o l'estratègica Air Products, amb Grau i Almirall, el conseller delegat dels curts anys de creixement.

Concursalista

La política i l'empresa han estat l'alfa i l'omega, el principi i final, de la carrera judicial irrepetible i molt discutible de Piqué Vidal, mort el passat 7 d'octubre.

Fins que van arribar els assumptes judicials de renom, l'advocat havia anat creixent en casos gairebé invisibles, però molt rendibles, com les nombroses defenses de clients acusats d'alçaments de béns en processos concursals de la mà dels inspectors nomenats a dit pels magistrats.

Aguirre

El 1996, el jutge Joaquín Aguirre, instructor del cas Grand Tibidabo, el va citar com a imputat. Era la primera gran banderilla sobre l'esquena de l'home de lleis implicat sempre en la mercantilització del dret.

En les seves últimes intervencions, ja en aquest segle, el penalista ha destacat en la defensa de figures de perfil públic, però amb rendiment menor, donada la seva avançada edat.

El jutge Joaquín Aguirre

El jutge Joaquín Aguirre Montatge Crónica Global

Presó

Les seves últimes operacions estan marcades pel desavantatge del delicte reconegut, com va passar quan la secció tercera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional el va condemnar a un any de presó —després que el fiscal li demanés nou— per col·laborar en una xarxa de blanqueig de capitals en el marc de l'anomenada operació Tacos, vinculada al càrtel de Sinaloa. Va signar un acord amb la Fiscalia, que també va tenir en compte com a atenuant les dilacions indegudes en aquesta causa en què el penalista reconeixia haver ideat un entorn de diners opac, procedent del delicte.

Pel tipus de clients poderosos i molt reconeguts es podria dir que l'herència negociadora de Piqué ha perdut vigència en l'època dels negocis digitals marcada per la transparència aparent.

'Togues daurades'

En qualsevol cas, els civilistes catalans mantenen el tall anglosaxó que van hegemonitzar les togues daurades dels anys 90: dinars al Finisterre de Diagonal, avui desaparegut, i copes de mitja tarda al Dry Martini d'Aribau. Es negocia millor sobre el mantel i la caoba que en els durs marbres de les abansales de la seu judicial.

Gràcies a l'encanteri d'una tradició mercantil, el fons de comerç de Piqué i d'altres grans de la llei entre bastidors ha anat passant a mans de lletrats com Cristóbal Martell. Aquest últim és ara el defensor de la família Pujol i altres embolics justiciables definits pel cercle de guix que limita els accionistes dels gestors, com passa amb el seu client Jonathan Andic (Mango) i amb estrelles de l'esport, com Messi —delicte fiscal— o de l'acusat de delicte sexual Dani Alves.

L'adéu de Piqué Vidal ja no deixarà un buit als passos perduts que envolten les sales del judici oral. Fa molt que la seva veu no ressona, però és reconeguda per ciutadans que van travessar el dolor d'un judici amb càrrega penal i cost excessiu.

Dani Alves surt de presó

Dani Alves surt de presó Crónica Global

Braç executor

El penalista que va salvar Pujol a l'inici de la seva carrera, com a president i referent del catalanisme, també va ser la mà fosca de Pascual Estivill, aquell jutge que dictava presó per als qui no passaven per caixa.

Estivill, encara que avui sembli impossible, va tocar el cel el dia en què l'aleshores president Pujol el va proposar com a membre del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). En aquell moment no es parlava de lawfare, només es practicava vivint al límit dels paradisos.