Gazpacho
Gastronomia

Els cuiners de MasterChef coincideixen: "El gaspatxo no ha de portar nata, sinó 1 kg de tomàquets madurs, 1 cogombre i 50 ml d'oli"

El truc que Pepe Rodríguez i Jordi Cruz defensen per aconseguir que el gaspatxo quedi amb una textura sedosa de restaurant sense utilitzar làctics

També et pot interessar: José Andrés, xef: "El millor arròs amb conill no porta brou de carn, sinó 50 ml de Xerès sec, 3 carxofes i 150 g de ceba"

Llegir en Català
Publicada

0 votos

Notícies relacionades

El gaspatxo és aquella sopa freda que es converteix en la nostra millor aliada tan bon punt apreta la calor dels mesos d'estiu.

Curiosament, en els seus orígens era un plat calent de l'Època Romana, de fet el seu nom derivava del llatí caccabaceus (calderer), referint-se a un pa que es tirava en un calder d'aigua bullent.

No va ser fins a l'Edat Mitjana quan va passar a ser aquell plat de pa dur remullat que ja tots coneixem i solem prendre fred.

Avui dia, els jutges de MasterChef tornen aquest històric plat a les seves arrels davant de les versions modernes que hi afegeixen diferents ingredients.

Aconseguir aquella textura sedosa i l'equilibri just d'acidesa és el gran repte a casa. Seguint les pautes del programa, veuràs que és facilíssim perdre la por al vas batedor i aconseguir un plat refrescant que surti perfecte a la primera.

La base de la recepta

Si vols que el gaspatxo et quedi amb el gust autèntic de l'horta, la clau és triar molt bé la matèria primera.

En aquest punt coincideixen dues de les cares més reconegudes de la cuina televisiva a Espanya: Pepe Rodríguez i Jordi Cruz, jutges de MasterChef, que defensen a les seves receptes una visió comuna sobre aquesta sopa freda basada en el respecte a l'ingredient principal.

Tot i que els xefs presenten versions diferents i aborden la recepta amb matisos propis segons el seu estil culinari, tots dos coincideixen en una idea essencial: el plat s'ha de construir sobre una base de tomàquet madur.

Els xefs del programa recomanen ajuntar 1 kg de tomàquets madurs, triant la varietat pera perquè són més carnosos i no deixen anar tanta aigua.

Per als dos cuiners, aquest ingredient és l'eix central de l'elaboració, ja que aporta l'equilibri entre dolçor, acidesa i frescor que defineix la identitat de la recepta tradicional.

A aquesta bona base vermella li has de sumar 1 cogombre mitjà que estigui ben pelat, un detall vital per evitar aquells tocs amargs que et poden espatllar l'invent.

El secret de l'emulsió

El veritable responsable de transformar les hortalisses en el gaspatxo que coneixem avui, és el nostre estimat oli d'oliva.

La mesura exacta que dicten a les cuines de la televisió per no passar-se de la ratlla són 50 ml d'oli, i si és d'una varietat suau, molt millor.

Una altra de les coincidències entre ambdós xefs és la importància de la tècnica d'emulsió, ja que l'oli s'ha d'incorporar lentament, en fil, per aconseguir una textura homogènia i sedosa. Aquest detall és un dels punts que separa una sopa casolana d'una amb acabat professional.

A més, tots dos coincideixen a evitar ingredients que desvirtuïn la recepta original, com la nata, iogurts o altres làctics, que transformen el plat en elaboracions diferents allunyades de la seva essència original. També prohibeixen les cremes de llet, ja que només serveixen per camuflar el gust real de les verdures fresques.

El valor del repòs en fred

Finalment, tant Rodríguez com Cruz subratllen el valor del repòs en fred com l'últim pas indispensable perquè el gaspatxo arribi a l'èxit.

El plat no només s'ha de preparar amb ingredients frescos, sinó servir-se després d'un temps de refrigeració que permeti integrar sabors i potenciar el seu caràcter refrescant.

Deixar l'envàs a la nevera un mínim de dues hores és el que realment fa que les aromes s'assentin i es fusionin entre si. Els bols freds mantindran aquella temperatura ideal a taula, garantint una experiència summament agradable i autèntica a cada cullerada.

Ingredients

  • 1 quilo de tomàquets madurs
  • 1 cogombre mitjà
  • 1 pebrot verd italià
  • 1 gra d'all
  • 50 ml d'oli d'oliva verge extra
  • 1-2 cullerades de vinagre
  • Sal al gust
  • Aigua freda - segons textura desitjada
  • Opcional - 50 g de pa del dia anterior per donar més cos

Pas 1

Renta i talla els tomàquets, cogombre i pebrot

Pas 2

Tritura primer els tomàquets fins a obtenir una base líquida

Pas 3

Afegeix el cogombre, pebrot i all, i torna a triturar-ho tot

Pas 4

Incorpora l'oli d'oliva en fil, mentre bats, per emulsionar bé

Pas 5

Afegeix sal i vinagre

Pas 6

Si vols una textura més fina, passa-ho per un colador o xinès

Pas 7

Ajusta amb una mica d'aigua freda si queda massa espès

Pas 8

Refreda almenys 2 hores abans de servir (millor molt fred)