María Lo, cuinera: "La pasta 'alla puttanesca' no millora amb all, sinó amb 1 llauna d'anxoves, olives negres i pebre de caiena"
Una recepta nascuda de la improvisació que ha perdurat com a símbol de la cuina italiana més intensa i autèntica
Altres notícies: Samantha Vallejo-Nágera, xef: "El millor arròs amb pollastre porta 200 g. de corbina, 100g de mongetes verdes i 2 litres de brou"
Notícies relacionades
La pasta alla puttanesca és un dels emblemes més reconeixibles de la cuina mediterrània. El seu origen, el seu nom i la seva composició la converteixen en un plat tan senzill com carregat d'història. Aquesta recepta, nascuda al sud d'Itàlia, continua despertant interès per la seva barreja de tradició, improvisació i sabor intens.
La procedència d'aquest tipus de pasta no és única ni definitiva. Diferents fonts la situen entre Nàpols i el Laci, amb versions que també apunten a Siracusa o Isquia.
Algunes investigacions culinàries indiquen que ja al segle XIX existien preparacions molt similars, encara que amb altres noms. L'aparició del terme 'puttanesca' és més recent, vinculant-se a la literatura italiana de mitjans del segle XX, cosa que reforça el seu caràcter popular i urbà.
El mite del plat ràpid
El nom del plat ha generat múltiples interpretacions. Una de les més repetides s'associa als barris populars napolitans, on la cuina ràpida i aromàtica era habitual.
Una altra explicació el relaciona amb la idea d'una preparació improvisada amb el que hi havia al rebost, gairebé com una expressió col·loquial de 'barreja sense complicacions'.
També, s'ha difós la teoria que la seva popularitat inicial va estar lligada a establiments nocturns, encara que cap versió ha estat confirmada de manera definitiva.
![Crónica Directo - 2026-04-22T130406.734.jpg](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/04\/22\/actualitat\/1003742754148_15999731_320x240.jpg"])
Caràcter mediterrani
La recepta tradicional es construeix sobre ingredients molt concrets: tomàquet, olives negres, tàperes, all i oli d'oliva. En moltes versions, especialment al Laci, s'hi afegeixen anxoves, que aporten una profunditat salina característica.
El resultat és una salsa de perfil intens, on la salinitat, l'acidesa i l'umami conviuen sense anul·lar-se, creant un sabor directe i reconeixible.
Pocs ingredients, molta tècnica
Un dels trets més destacats d'aquesta preparació és la seva aparent senzillesa. No obstant això, el seu èxit depèn de l'equilibri entre components molt potents.
Les tàperes i les olives aporten caràcter, mentre que el tomàquet suavitza i unifica el conjunt. Les anxoves, quan s'utilitzen, han d'integrar-se sense dominar el resultat final.
Aquest contrast converteix la puttanesca en un exemple clar de cuina popular elevada per la precisió del sabor.
Cuina sense artificis
La pasta alla puttanesca manté la seva vigència com a símbol de cuina directa i sense artificis. La seva preparació ràpida i la seva identitat marcada l'han convertit en un referent de la gastronomia italiana contemporània.
![Crónica Directo - 2026-04-21T154119.533.jpg](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/04\/21\/actualitat\/1003742753796_15994943_320x180.jpg"])
En aquest context, la proposta de cuineres com María Lo reforça la seva adaptació actual, amb petites variacions tècniques que respecten la seva essència, com l'ús de la reducció del tomàquet o l'elecció lliure del tipus de pasta.
El valor de l'essencial
La puttanesca demostra que la complexitat no sempre depèn de la quantitat d'ingredients. La seva força resideix en la combinació precisa d'elements bàsics del rebost mediterrani.
Més enllà de les seves llegendes, la seva permanència a la cuina italiana confirma la seva capacitat per adaptar-se sense perdre identitat. En cada plat es manté la mateixa idea: sabor intens, origen popular i tradició viva, una tríada que explica per què continua sent una recepta imprescindible en la cultura gastronòmica del Mediterrani.
