Jesús Sánchez y huevos duros
Gastronomia

Jesús Sánchez, cuiner: "Per pelar bé els ous durs es necessita 10 g. de sal, 15 ml. de vinagre i aigua molt freda"

Un petit ajust en la cocció pot canviar completament el resultat final

Altres notícies: Martín Berasategui, xef: "Les mongetes verdes més saboroses no porten pernil, sinó tomàquet, ou i un polsim de pebre vermell"

Llegir en Català
Publicada

Notícies relacionades

Coure un ou sembla una tasca bàsica, però el resultat final no sempre compleix les expectatives. En moltes ocasions, en retirar la closca, la clara es trenca i arruïna la presentació. Aquest problema sol aparèixer just en els moments més inoportuns, quan es busca un acabat perfecte.

L'escena és coneguda: trossos de clara adherits a la closca, superfícies irregulars i una aparença poc apetible. Lluny de ser un error puntual, es tracta d'un fenomen habitual que té una explicació concreta i, el més important, una solució senzilla.

L'origen del problema

El responsable no és la closca en si, sinó la fina membrana que separa la clara de l'exterior. Durant la cocció, aquesta capa pot adherir-se a la proteïna, especialment, en ous frescos o quan hi ha canvis bruscos de temperatura.

Aquest procés provoca que, en pelar l'ou, la clara es desprengui juntament amb la membrana, generant aquest aspecte irregular. La frescor del producte, que en principi és un avantatge, pot jugar en contra en aquest cas.

Un truc amb base científica

El xef Jesús Sánchez, al capdavant del restaurant El Cenador de Amós, ha popularitzat un mètode eficaç per evitar aquest problema. La seva proposta es basa en afegir ingredients comuns a l'aigua de cocció.

El vinagre, gràcies al seu contingut en àcid acètic, ajuda a estabilitzar les proteïnes de la clara. Això permet una coagulació més uniforme, reduint l'adherència a la membrana interna de l'ou.

La funció de la sal

Juntament amb el vinagre, la sal compleix un paper clau. Aquest ingredient afavoreix que la closca es desprengui amb més facilitat un cop finalitzada la cocció. La combinació d'ambdós elements actua directament sobre el problema.

El resultat és un ou que es pela de forma gairebé automàtica, sense danyar la clara. Es tracta d'una tècnica simple que no requereix experiència prèvia ni eines especials, la qual cosa la converteix en una solució accessible.

Cuina domèstica

Una de les claus de l'èxit d'aquest truc és el seu origen. Tot i procedir d'un xef d'alta cuina, està pensat per aplicar-se en el dia a dia. Aquest enfocament acosta la gastronomia professional a l'entorn domèstic.

La divulgació d'aquest tipus de consells a través de xarxes socials ha permès que tècniques abans reservades a experts arribin a un públic ampli. La senzillesa es converteix així en un valor afegit.

Un petit canvi

Aplicar aquest mètode no només millora l'estètica de l'ou, sinó també l'experiència a la cuina. Evitar frustracions en tasques bàsiques permet guanyar confiança i precisió en altres elaboracions.

L'èxit d'aquest truc demostra que, en moltes ocasions, els problemes més comuns tenen solucions simples. N'hi ha prou amb entendre el procés i aplicar petits ajustos per obtenir resultats molt més satisfactoris.

Truc de Jesús Sánchez

Aquest és el truc de Jesús Sáncez per pelar ous durs:

Ous, quantitat necessària

Sal, 10 g per cada litre d'aigua

Vinagre, 15 ml per cada litre d'aigua

Omple una olla amb aigua i introdueix els ous juntament amb la sal i el vinagre. Porta l'aigua a ebullició a foc mitjà-alt. Des del moment en què trenqui a bullir, ajusta el temps segons el resultat que busquis: 7 minuts per a un rovell encara cremós al centre, 9 per a un punt mitjà, i 11 per a un ou completament dur.

Prepara un bol amb aigua molt freda i gel. Tan bon punt acabi el temps, treu els ous de l'olla i submergeix-los immediatament. Aquest pas no és opcional: atura la cocció en sec i evita l'anell verdós que apareix al voltant del rovell quan l'ou es sobrecocina. Deixa'ls al bany almenys 5 minuts.

Treu els ous del bany i fes-los rodar sobre el taulell pressionant suaument amb el palmell de la mà per esquerdar la closca de manera uniforme.

Fes un cop ferm però controlat sobre la superfície dura i pela començant per l'extrem més ample, on sol haver-hi una petita cambra d'aire. Veureu com la closca es desprèn en fragments grans sense endur-se la clara.