Martín Berasategui y judías verdes
Gastronomia

Martín Berasategui, xef: "Les mongetes verdes més saboroses no porten pernil, sinó tomàquet, ou i un polsim de pebre vermell"

El secret del cuiner basc per convertir una verdura oblidada en un plat imprescindible

Altres notícies: Verónica Gómez, cuinera: "Per aconseguir uns ous remenats perfectes no cal afegir-hi mantega, sinó batre'ls fins a espumar-los en excés"

Leer en Castellano
Publicada

Notícies relacionades

Les mongetes verdes arrosseguen des de fa anys una mala reputació injusta en moltes cuines domèstiques. S'associen a plats insípids, bullits sense ànima i guarnicions sense interès. Tanmateix, aquesta percepció canvia quan es preparen amb tècnica i respecte pel producte. El cuiner Martín Berasategui ha defensat, en diverses ocasions, que la cuina casolana ben feta no necessita complicacions per ser memorable.

En el seu pas pel programa gastronòmic Robin Food, el xef va mostrar una versió de mongetes verdes amb tomàquet i ou que reinterpreta completament aquest aliment. Amb ingredients econòmics i una elaboració senzilla, el resultat és un plat de sabor intens i textura equilibrada. La clau no està en la dificultat, sinó en la precisió del sofregit i el moment just de cada ingredient.

El sofregit com a base

El cuiner basc recupera un consell familiar après als anys setanta: la ceba tendra i l'all s'han de cuinar amb la cassola tapada. Aquest gest permet que el vapor generi una cocció suau i uniforme, evitant que el sofregit es cremi o adquireixi tons amargs. El resultat és una base més neta, aromàtica i equilibrada per a la verdura.

En paral·lel, les mongetes verdes es bullen sempre destapades. Aquesta tècnica evita la degradació de la clorofil·la i manté el color viu característic del producte. La conservació del verd brillant no és només estètica, sinó també un senyal d'una cocció ben executada.

Color i tècnica

Al País Basc, aquestes mongetes reben el nom de vaines, i el seu tractament en cuina tradicional busca preservar-ne la textura cruixent. La cocció sense tapa permet mantenir la clorofil·la estable, evitant que la verdura perdi intensitat visual i sabor. És un detall tècnic que marca la diferència entre un plat apagat i un altre d'apetible.

La incorporació de pebre vermell just abans del tomàquet afegeix una dimensió addicional. Aquest ingredient aporta un matís fumat que recorda a elaboracions més contundents sense necessitat de recórrer a embotits. El resultat final és un guisat amb caràcter de cuina tradicional, però amb una lleugeresa notable en greix i calories.

Sabor sense excessos

L'ús del pebre vermell converteix la recepta en una alternativa saborosa per a qui busca plats reconfortants sense excessos. La combinació amb tomàquet fregit i ou crea un equilibri entre acidesa, proteïna i textura. És una preparació que demostra que la cuina saludable pot ser, també, profundament saborosa.

Segons criteris recollits per l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i la FAO/OMS, les verdures de baix aport energètic com les mongetes verdes són recomanables dins d'una dieta equilibrada per la seva densitat nutricional.

Valor nutricional

Les mongetes verdes aporten al voltant de 30 quilocalories per cada 100 grams, a més de fibra, vitamina C, vitamina K i minerals com potassi o calci. El seu elevat contingut en aigua, superior al noranta per cent, afavoreix la sacietat i contribueix a la hidratació de l'organisme.

D'acord amb les mateixes fonts sanitàries europees i espanyoles, la vitamina C millora l'absorció del ferro vegetal, mentre que els folats són essencials en etapes d'embaràs. La fibra ajuda a regular el trànsit intestinal i a mantenir estable la glucosa a la sang, cosa que converteix aquest plat en una opció equilibrada.

Conservació i tancament del plat

Pel que fa a la seva preparació, les mongetes en conserva es poden incorporar directament després d'escórrer-les, mentre que les congelades requereixen cocció prèvia. El guisat admet conservació en fred durant un parell de dies sense perdre qualitat, cosa que en facilita el consum planificat. L'ou, però, s'ha d'incorporar en el moment final per mantenir-ne la textura.

Aquest plat demostra que una elaboració senzilla pot transformar-se en una recepta completa, nutritiva i saborosa. Lluny de la seva mala fama, les mongetes verdes hi troben una reivindicació culinària que les retorna al lloc que mereixen dins la cuina quotidiana.