Tot un referent d'empresa familiar a Catalunya, d'aquelles que semblen eternes en el temps, ha estat a punt de perdre aquesta condició. A Santiveri l'ha salvat la campana in extremis amb l'homologació d'un pla de reestructuració que, tanmateix, sotmetrà a una notable pressió l'emblemàtic fabricant de productes dietètics, almenys durant els pròxims cinc anys.
És el temps acordat amb alguns dels seus creditors per intentar tornar a posar en ordre unes finances que fa anys que estan seriosament castigades; incapaç de contenir els costos i després de diversos processos de refinançament que no han fet sinó agreujar la situació, l'equip gestor de Santiveri s'ha vist acorralat per una realitat marcada per la complexitat industrial, un mercat competitiu i, com a efecte, un compte de resultats en permanents dents de serra.
Moltes coses hauran de canviar per garantir la viabilitat d'una companyia que fa més de 140 anys que es manté dempeus. I una per sobre de la resta: l'arribada, finalment, de l'estabilitat. L'escenari financer ha derivat igualment en lluites intestines que van acabar fa tres anys amb part de la família fundadora i accionista fora del capital. No sembla el millor escenari per negociar amb la banca; tampoc per fer els esforços necessaris de cara a intentar aixecar el vol.
L'homologació judicial del pla de reestructuració dona oxigen a Santiveri. Però els gestors —com el seu president, Jorge Torres Mon, al capdavant— no han de perdre ni un minut d'aquests cinc anys que tenen per davant per revertir la situació. Una llarga tradició, un llegat més que apreciable a centenars de llocs de treball estan en joc. Massa botí per deixar-lo en mans de l'atzarosa tendència que ha marcat els resultats en els darrers anys.
