La recent controvèrsia al voltant de Hunger Brands i l'ús de la infraestructura de IESE Business School per captar capital privat posa sobre la taula el debat sobre els límits del conflicte d'interessos i la seva manca de control.
La prestigiosa escola de negocis nega qualsevol vincle amb aquesta empresa, que va ser promocionada per un dels seus professors a la recerca d'inversió. I afegeix que no va donar consentiment a l'ús de la seva marca.
Fonts institucionals de l'IESE han reconegut a Crónica Global que no veuen amb mals ulls que els seus docents parlin de les seves empreses. I, per això, van permetre al professor en qüestió publicar un paper a la seva plataforma, així com impartir classes magistrals sobre les seves estratègies comercials. Fins aquí, res a retreure.
El problema és que, en el cas de Hunger Brands, es va anar més enllà d'això, en utilitzar el docent de manera indeguda les instal·lacions i eines de l'escola, que permet als docents captar fons per als seus projectes privats.
La manca d'un deslinde oficial clar i explícit a l'aula ha generat confusió i un problema en aquest cas. A més, si l'empresa s'enfonsa, l'IESE no se'n fa responsable.
Sigui com sigui, l'aval tàcit de l'IESE a aquests negocis vulnera el seu propi compliance.
L'escola, per la seva banda, defensa que els seus professors desenvolupin activitats professionals externes, ja que és quelcom habitual al sector. I emfatitza que aquestes s'han de mantenir sempre totalment separades de l'activitat institucional, i complir totes les normes internes sobre conflictes d'interès.
Així mateix, aclareix que la publicació d'un paper o de material docent té finalitats educatives, per la qual cosa mai no constitueix un aval, recomanació o suport comercial per a la captació de fons.
