Joan Soteras es pot apuntar una victòria. I no és menor. El Tribunal Suprem ha inadmitit el recurs de cassació presentat per l'excandidat Joan Josep Isern i, amb això, ratifica l'actual president de la Federació Catalana de Futbol (FCF) i la seva junta directiva en els seus càrrecs.
Després d'una llarga batalla judicial al voltant del procés electoral, la resolució suposa una bombolla d'oxigen per a una presidència permanentment qüestionada.
Cal reconèixer-ho sense embuts: Soteras guanya aquesta batalla. El Suprem aprecia una manca de fonamentació suficient i descarta que existeixi interès cassacional objectiu per entrar en el fons de l'assumpte. En termes pràctics, la seva continuïtat al capdavant de la FCF surt reforçada.
Però seria un error confondre aquesta victòria amb un certificat de netedat sobre tot el que va passar a les eleccions de 2023. Perquè mentre la via contenciosa-administrativa sembla tancar-se, la penal continua oberta.
I el que s'investiga al Jutjat d'Instrucció número 2 de Sabadell és d'una gravetat difícil d'ignorar: la presumpta falsificació d'actes notarials i de desenes de signatures per introduir vots no autoritzats i afavorir la reelecció de l'actual president.
Sobre la taula hi ha, a més, un informe de més de 400 pàgines elaborat pels Mossos d'Esquadra que descriu un suposat mecanisme de frau electoral basat en la suplantació de responsables de clubs. Són indicis, no condemnes, i la presumpció d'innocència ha de prevaldre.
Per això Soteras té motius per celebrar, sí, però no per donar per esvaïdes totes les dubtes. Ha guanyat una batalla important. La més delicada, però, encara es juga als tribunals.
