A la ministra de Sanitat, Mónica García, li resultaria terriblement complicat triar un moment més inoportú que l'actual per prendre la decisió de tornar a la batalla política de la Comunitat de Madrid. I, per tant, deixar en pocs mesos el departament que ha liderat des de finals de 2023, i que no ha deixat d'estar envoltat en la polèmica.
Les decisions polítiques s'han de respectar. Però no és de rebut que García abandoni en aquests moments un ministeri en què els problemes es reprodueixen en proporció geomètrica. I és lamentable que ho faci pocs mesos després de tirar endavant al Consell de Ministres un avantprojecte de Llei que posa en escac el model de col·laboració públic-privada que tants bons resultats ha donat a Catalunya, fins al punt de convertir-se en un element imprescindible per al funcionament del seu sistema sanitari.
La dirigent de Sumar, a més, torna a lluitar pel Govern regional madrileny quan els metges estan a les portes d'iniciar la quarta vaga per protestar contra l'Estatut Marc promogut pel seu ministeri. Un document que consagra factors com les guàrdies de 24 hores i les maratonianes jornades setmanals, pràcticament inèdites a la resta d'Europa.
No han estat poques les veus que, durant el seu mandat, han acusat García d'utilitzar el Ministeri de Sanitat per continuar amb la tasca d'oposició a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, una funció que ja exercia abans de la seva incorporació al Govern.
La decisió anunciada aquest cap de setmana té totes les traces d'una fugida endavant per deixar enrere els problemes, a més d'alimentar les sospites. Tot el contrari d'un encert ple.
