Clara, treballadora espanyola a Islàndia: "L'estalvi total al mes de juny per 20 dies treballats ha estat de 3.385 euros"
Clara, una treballadora espanyola, comenta els diners que dona temps a estalviar a Islàndia després de treballar només vint dies al juny
Més notícies: Juan Orduña (27 anys) capellà a Espanya: "Cobramos menys que el salari mínim però no pago ni casa, ni llum, ni aigua i tampoc tinc grans luxes"
Notícies relacionades
Cada cop més espanyols es plantegen treballar una temporada a l'estranger a la recerca de salaris competitius que els permetin construir un coixí financer a curt termini.
Tanmateix, la capacitat real d'estalvi a la destinació no depèn només del sou brut, sinó d'un equilibri complex entre el cost de l'allotjament, la manutenció diària, les deduccions fiscals i el nivell de vida del país.
Per entendre la bretxa salarial respecte a Espanya, l'experiència directa de qui ja ha fet el pas resulta la millor guia sobre la realitat del mercat internacional.
Clara, una jove espanyola a Islàndia, s'ha convertit en un referent a les xarxes socials en compartir el dia a dia de la seva aventura nòrdica.
Als seus perfils, aborda des del procés de mudança fins al xoc cultural, desglossant sense filtres aspectes quotidians com el cost de la cistella de la compra, el preu del lloguer o el funcionament del mercat laboral.
En una de les seves publicacions més populars, la jove ha volgut anar un pas més enllà mostrant la realitat de les seves finances. Va explicar amb detall quant va aconseguir ingressar i estalviar durant el mes de juny després de treballar 20 dies repartits entre dos llocs de treball diferents, demostrant el potencial econòmic que ofereix aquest país.
Més de 3.000 euros al restaurant
La seva ocupació principal és la de cambrera en un restaurant amb càmping, on va treballar 17 dies a raó de 10 hores diàries.
Per aquesta feina comenta: "he guanyat brut al restaurant 719.616 corones, és a dir, 5.023 euros que nets es queden en 3.024 euros".
La Clara reconeix que la càrrega fiscal al país és alta, tot i que no li suposa cap problema donat el nivell d'ingressos que manté fins i tot després dels descomptes.
D'aquesta xifra ja s'havien restat el lloguer i el menjar corresponents als dies treballats, dues despeses que assumeix directament el seu ocupador. "D'aquests 3.024 euros, ja està tret prèviament el lloguer, que també me'l dóna el meu cap, 453 euros, i 209 euros del menjar dels dies en què treballo".
Un ingrés extra en un hotel
A aquest sou principal hi va sumar altres 3 dies de feina en tasques de neteja en un hotel, pels quals va rebre uns 470 euros. En conjunt, els seus ingressos de juny van ascendir a 3.494 euros en total.
![Carretera con curvas](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/550326.jpg?p=w:320\/h:240&h=gXEldREk"])
A aquesta quantitat només va haver de restar les despeses de supermercat i benzina dels dies en què no va treballar, que van sumar 108 euros. "L'estalvi total d'aquest mes ha estat de 3.385 euros", resumeix la Clara sobre el resultat final del mes.
“La veritat és que estic molt contenta. A mi em sembla una autèntica barbaritat”, ressalta.
Viure aïllada per estalviar més
Bona part d'aquesta capacitat d'estalvi s'explica per les condicions en què viu. “Literalment no tinc vida social. Estem al mig del no-res, no estic vivint ni en un poble”, explica.
Ella mateixa admet que gairebé no té vida social en aquest entorn, cosa que assumeix com a part del sacrifici necessari per complir el seu objectiu de reduir despeses al mínim durant uns mesos.
Un sacrifici amb recompensa
La Clara considera que treballar temporalment a Islàndia pot ser una alternativa interessant per a qui busca guanyar diners en poc temps. "Crec que val força la pena deixar tota la teva vida aparcada uns mesos i venir aquí per fer caixa".
![Unai Simón y tostada con aguacate](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/559333.jpg?p=w:320\/h:240&h=Ku45NFCK"])
Segons la seva experiència, manté: "Vens un any o dos aquí i, literalment, tornes a Espanya i et compres una casa".
El seu testimoni deixa clar que el nivell d'estalvi no depèn només del sou brut. L'allotjament i el menjar inclosos per l'ocupador, viure en una zona aïllada i renunciar gairebé completament a l'oci han estat els factors que més han influït en el seu cas.
@bermejo.clara això és el que he estalviat al juny treballant de cambrera a #Islàndia ♬ so original - Clara Bermejo
