Juan, 64 anys, taxista a Barcelona: "Amb 1.400 euros de pensió aquí no fas res; a Màlaga encara pots viure"
El professional, veí de la Barceloneta, ja ha comprat un petit apartament a la ciutat andalusa per a la seva jubilació
Altres notícies: Quant cobra un maquinista de Rodalies a Catalunya: de 21.973 euros fins a més de 50.000 euros de sou base i complements
Notícies relacionades
- Aquesta és la pena que et pot caure si compres a Wallapop un objecte robat en els saquejos de Barcelona
- De La Moncloa a Los Angeles: la filla del polític català que va debutar al show de Victoria’s Secret
- Nova obertura a Barcelona: arriba l'Ikea xinès en un edifici històric amb 2.000 metres quadrats de botiga distribuïts en 3 plantes
Barcelona continua veient com el seu teixit veïnal es debilita davant d'una situació econòmica cada cop més difícil d'assumir. L'elevat preu de l'habitatge, l'impacte del turisme i el deteriorament dels serveis públics són darrere d'una transformació que empeny molts residents a abandonar la ciutat.
Un d'ells és Juan Fernández, un taxista de 64 anys nascut al bell mig de la Barceloneta. Després de més de quatre dècades treballant al volant pels carrers de la capital catalana, ha decidit posar punt final a la seva vida a la ciutat i traslladar-se a Màlaga després de la jubilació.
El seu diagnòstic sobre la Barcelona actual és contundent: ja no és una ciutat feta per a la gent normal.
En una conversa sobre els motius de la seva marxa, Fernández posa el focus en les dificultats econòmiques que afronten els qui arriben ara a la jubilació: "Amb 1.400 euros de pensió aquí no fas res. A Màlaga, encara pots viure".
Habitatge pels núvols
El preu de l'habitatge, tant al mercat del lloguer com a la compravenda, ha assolit nivells que dificulten cada cop més mantenir una vida estable amb una pensió convencional.
Davant d'aquesta situació, en Juan ja ha comprat un petit apartament a Màlaga, on espera trobar la tranquil·litat i una situació econòmica més assumible que la que deixa enrere a Barcelona.
Més de 40 anys al volant
En Juan es va incorporar al sector del taxi l'any 1982, quan només tenia 21 anys. Aleshores, recorda una Barcelona molt diferent, marcada pel "respecte, el companyonia i es podia viure dignament de la feina".
Més de quatre dècades després, considera que la ciutat s'ha convertit en un entorn "hostil", en què l'arribada de capital exterior sembla tenir més pes que les necessitats dels veïns que hi han viscut i treballat durant dècades.
![Gabriel Rufián en el Congreso de los Diputados](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/574079.jpg?p=w:320\/h:240&h=OQHG5UHP"])
El veterà taxista també relaciona les dificultats per accedir a un habitatge i el deteriorament de la convivència amb el model turístic que s'ha consolidat a Barcelona.
"El turisme ha suposat ingressos econòmics, però també soroll, brutícia i lloguers impossibles", sosté. Al seu parer, la transformació de determinats barris per atendre principalment els visitants ha provocat que la ciutat perdi part de "l'ànima que tenia".
El deteriorament dels serveis públics
La seva despedida també està relacionada amb les dificultats que ha experimentat durant els seus anys de professió. Fernández denuncia la pèrdua de civisme i l'empitjorament de les condicions laborals, que, segons afirma, es perceben especialment en llocs com l'Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat.
El taxista assegura que els professionals que treballen en aquestes instal·lacions manquen de serveis bàsics adequats, com lavabos en bones condicions, espais apropiats per descansar o infraestructures suficients per desenvolupar la seva jornada laboral.
"Barcelona m'ho ha donat tot, però també m'ho ha pres", conclou, entre la nostàlgia per la ciutat que va conèixer i l'alleujament de començar una nova etapa lluny d'ella.
