Carlos Alsina, 56 años.webp
+Economia

Carlos Alsina, 56 anys: "Érem cinc germans i ens portem un any cadascun. Imagina't la banda. Pare, mare, germans i l'àvia que vivia amb nosaltres"

El secret més ben guardat de la infància de Carlos Alsina en un pis amb pare, mare, 5 germans i l'àvia

Més notícies: Jesús Cintora, 49 anys: "La meva infància va consistir en passar moltes hores amb el meu pare al camió i ajudar el meu avi que era paleta"

Llegir en Català
Publicada

Notícies relacionades

Si hi ha una veu que defineix el ritme dels matins a Espanya i desperta milions de persones amb una anàlisi afilada de l'actualitat, aquesta és la de Carlos Alsina.

El periodista madrileny s'ha consolidat com un dels grans referents de la radiodifusió del nostre país, liderant amb un estil inconfusible el transatlàntic matinal Más de uno a Onda Cero.

Llunys de conformar-se amb el clàssic guió radiofònic, Alsina s'ha guanyat el respecte unànime de la professió i dels oients gràcies a la seva mordacitat i la seva agudesa a l'entrevistar les figures del panorama polític.

Avalat per prestigiosos guardons com el Premi Ondas o el Premi Francisco Cerecedo de Periodisme, ha demostrat que la ràdio actual pot compaginar a la perfecció el rigor informatiu amb una creativitat desbordant i única, però abans dels micròfons hi va haver una infància molt diferent de la que molts imaginen.

Carlos Alsina ha recordat en diverses entrevistes com va ser créixer envoltat de germans, soroll i molt poc espai.

El caos entranyable d'una família nombrosa

Avui és una de les veus més reconeixibles i respectades de la ràdio espanyola, però els primers anys de Carlos Alsina van transcórrer en un escenari molt allunyat de la tranquil·litat dels moderns estudis de gravació i els micròfons d'última generació.

El periodista es va criar en el bullici constant d'una llar plena de vida, on l'espai era un bé escàs però l'enginy per estirar-lo sobrava.

Aquella rutina diària era una coreografia de supervivència familiar en un petit apartament al bell mig del centre de Madrid, sota el carinyós comandament dels seus pares i l'atenta mirada de la seva àvia.

El mateix Alsina rememorava amb una barreja de nostàlgia i humor com era aquella convivència tan estreta: "Érem cinc germans i ens portem un any cadascun. Imagina't la banda. Pare, mare, germans i l'àvia que vivia amb nosaltres", recordava entre rialles en una entrevista concedida a El Mundo.

Malgrat les estreteses lògiques de vuit persones sota un mateix sostre amb pocs metres quadrats, el locutor té clar que "la vida era molt divertida" en aquella època.

Compartir habitació amb els seus quatre germans no es vivia com un drama, sinó com una aventura constant que requeria d'una certa enginyeria domèstica perquè tot encaixés a la perfecció: "A casa meva érem molt de lliteres i de mobles llit", ha admès.

Una infància compartida al mil·límetre que, sens dubte, li va ensenyar des de ben petit a escoltar, conviure i desenvolupar-se enmig del soroll.

El refugi del comunicador lluny de l'asfalt

Amb el pas dels anys i la consolidació de la seva carrera, el periodista va sentir la necessitat de fer un gir radical al seu estil de vida i deixar enrere el bullici de la gran ciutat.

Cercant una mica de tranquil·litat on desconnectar després de les intenses jornades de ràdio, Alsina va prendre la decisió d'instal·lar-se en un tranquil municipi de la perifèria madrilenya.

Aquest canvi no només li va permetre gaudir d'una casa més espaiosa i del contacte directe amb la natura, sinó que també li va obrir la porta per recuperar una de les grans passions de la seva infància: la convivència amb animals.

Ell mateix rememorava aquesta retrobada amb les seves arrels i el seu amor pels animals durant el seu pas pels micròfons del programa Como el perro y el gato: “De petits sempre vam tenir gos. Després, en venir-me gairebé al camp, a una casa amb un espai exterior més enllà de la pura vivenda, els vaig tornar a tenir”.

Malgrat el pas dels anys i la intensa pressió mediàtica que envolta la seva figura, Alsina manté un vincle indestructible amb les seves arrels. En aquella família nombrosa que va créixer compartint habitacions i lliteres, cadascun dels germans ha acabat traçant el seu propi destí laboral en sectors que no tenen res a veure entre si.

En aquest refugi envoltat de natura i al costat dels seus gossos, el locutor ha aconseguit construir un blindatge perfecte, demostrant que es pot ser una de les ments més influents de la ràdio espanyola sense renunciar a una vida tranquil·la, discreta i allunyada dels focus.