Pep Guardiola (55 anys): "Crec que és impossible haver viscut una infància millor, haver estat més feliç del que jo vaig ser"
Els secrets de la infància i el refugi més íntim de Guardiola lluny dels focus del futbol mundial
Altres notícies: Alberto Núñez Feijóo, 64 anys: "m'ho passava bé jugant als carrers del poble i ajudant a la botiga de l'àvia. Era un nen feliç"
Notícies relacionades
Guardiola ha tornat a parlar de la seva etapa d'adolescent, abans de convertir-se en un dels entrenadors més guardonats del futbol mundial.
Als seus 55 anys, els seus records d'infància dibuixen un nen entregat per complet al futbol, criat en un petit poble català d'arrel medieval molt forta.
Aquesta combinació de disciplina primerenca i arrelament als seus orígens ajuda a entendre el perfil metòdic que després traslladaria a les banquetes.
Santpedor, el poble que el va veure créixer
Guardiola va néixer i es va criar a Santpedor, un municipi d'uns 7.000 habitants a la comarca del Bages, molt a prop de Manresa.
Els seus pares, Valentí Guardiola i Dolors Sala, el van criar en una localitat on la família Guardiola està documentada des de l'any 1500.
"Crec que és impossible haver viscut una infància millor, haver estat un noi més feliç del que jo vaig ser. No vam ser una família adinerada, érem normals, més pobres que rics, en un petit poble, i cada dia els passava en un carrer", va confessar en recordar aquells anys de llibertat a Santpedor.
El mateix tècnic ha descrit l'ambient proper del poble: "Santpedor és un d'aquells pobles on tothom es saluda, tothom es coneix". Allà passava les tardes amb una pilota sota el braç, esperant que arribés la colla per jugar fins que la seva mare el cridava a sopar.
Una adolescència sense festes ni excessos
Amb només 13 anys, Guardiola ja formava part de l'acadèmia de futbol del Barcelona, cosa que va condicionar completament la seva manera de viure l'adolescència.
"No vaig ser un noi que anés a moltes festes", ha reconegut l'entrenador, deixant clar que la seva prioritat estava en un altre lloc des de ben jove.
Guardiola ha explicat que sempre va intentar centrar-se en el seu, evitant discoteques, bars i el consum excessiu d'alcohol propi d'aquella edat.
Aquesta renúncia primerenca a la vida social, mantinguda durant anys, explica en part l'exigència que després mostraria com a entrenador en clubs com el Barcelona, el Bayern Munic i el mateix Manchester City.
Un nen entremaliat amb la pilota com a passió
Fill d'un paleta i d'una mestressa de casa, Guardiola va mostrar des de petit un caràcter entremaliat, tot i que sempre guiat pels valors familiars.
![Rodrigo Chacón y pan](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/558273.jpg?p=w:320\/h:240&h=BIxi3r4s"])
El seu propi pare recordava amb estima el fort arrelament familiar en la seva criança: "Estic molt orgullós dels meus fills perquè tenen bon cor. Els hem donat una bona educació i ensenyat que a la vida se surt endavant amb estalvi i treball".
Malgrat aquesta base ferma, les entremaliadures eren inevitables; el mateix Valentí Guardiola recordava en diferents entrevistes que "de petit va arribar a pintar amb retoladors les parets de la plaça Ajuntament de Santpedor, i va haver de netejar-les ell mateix com a càstig".
La seva entrada en el món del futbol també va tenir una mica de casualitat.
Va ser un amic del seu pare qui, en veure'l jugar de petit sempre enganxat a una pilota, va suggerir apuntar-lo a les proves del Barcelona, anunciades aleshores al diari.
El primer dia de proves ni tan sols va arribar a tocar la pilota, però el talent natural que acompanyava la seva passió va ser suficient perquè el citessin de nou, i en aquella segona oportunitat va destacar de manera definitiva.
El camí cap al darrer gran somni
Fora del camp, és un home de costums i passions molt marcades.
Per carregar-se d'energia abans d'un partit crucial, el seu ritual infal·lible és escoltar els acords de Viva la Vida de Coldplay, un himne que l'acompanya en els moments de màxima tensió juntament amb Gladiator, la seva pel·lícula preferida i una d'aquelles històries de superació que mai es cansa de veure.
![El refugio de Silvia Abril y Andreu Buenafuente, Cabrera de Mar.jpg](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/558429.jpg?p=w:320\/h:240&h=yo32McEv"])
A més, quan el calendari li ho permet, demostra ser un gran aficionat al golf, una disciplina que segueix amb atenció a la televisió i que practica sovint en els seus ratos lliures.
Poques són les fites que li queden per assolir a aquest exfutbolista i entrenador que, sens dubte, ha triomfat en incomptables ocasions a nivell de clubs.
Això sí, el tècnic reconeix obertament que encara li queda un somni daurat per complir en la seva carrera, tot i que és plenament conscient que potser no podrà fer-ho a curt termini: assumir el repte d'entrenar una selecció nacional en un gran torneig internacional.
