Cruzar l'Atlàntic per pujar a un camió no és una decisió que es prengui a la lleugera.
I Jesús Dueñas, camioner espanyol de 42 anys conegut a les xarxes com 'El Tron', ho sap bé. Després de ser militar professional, treballar com a transportista a Espanya i fins i tot conduir autobusos a Londres, va decidir instal·lar-se als Estats Units fa tres anys.
El seu testimoni, recollit al podcast Tecnologizarse o Morir, serveix per entendre de primera mà quins són els obstacles i els beneficis de ser camioner espanyol als EUA.
El llarg i pacient camí cap al somni americà
L'oportunitat de creuar l'Atlàntic li va arribar a Jesús després d'una etapa a l'estranger, un gir d'esdeveniments que ell mateix relata: “Vaig tornar d'Àfrica a Espanya i va ser llavors quan vaig començar el procés de marxar als Estats Units".
Fer el salt definitiu implicava trobar una via legal i segura. Va trobar una opció a internet que el va convèncer perquè no exigia pagaments previs: "una cosa que em va resultar força atractiva era que tu no havies de pagar diners fins que no estiguessis allà".
Però el que realment el va motivar a iniciar els tràmits va ser l'estabilitat que li garantien: "ofereixen un visat, un això, un estatus migratori segur, una Green Card”.
Tanmateix, la paperassa i la burocràcia migratòria van posar a prova la seva paciència, allargant els terminis molt més del que s'havia previst inicialment. “Vaig estar 4 anys de procés, des que vaig començar a fer la sol·licitud aquí, fins a marxar. A mi em van dir que això duraria 18 mesos".
Un sou que impressiona
El primer que crida l'atenció són les xifres. Jesús explica que percep entre 96.000 i 100.000 dòlars bruts a l'any, uns 87.629 euros al canvi actual.
Tanmateix, aquest salari no arriba íntegre a la seva butxaca: li retenen un 20% en impostos, de manera que el seu ingrés net ronda els 80.000 dòlars anuals.
A això cal afegir-hi uns 60 dòlars setmanals que destina a l'assegurança mèdica, una despesa que a Espanya no existiria.
Com ell mateix resumeix, "la gent guanya molt, però paga molt". I és que un dels principals obstacles de treballar com a camioner als EUA és precisament el cost de vida elevat, "l'habitatge, la sanitat i els serveis bàsics absorbeixen bona part d'aquest salari que, sobre el paper, sembla molt més alt que l'espanyol".
L'autonomia, el gran benefici
Davant d'aquestes dificultats econòmiques, Jesús destaca sense dubtar quin és el major atractiu de la seva feina, la llibertat per organitzar el seu propi temps.
La seva única responsabilitat consisteix a recollir una mercaderia i lliurar-la a un destí dins el termini acordat. "Entremig potser tinc una setmana i ningú em diu res", explica.
Aquesta independència el porta a sentir-se, en paraules seves, "més lliure que un empresari", ja que no carrega amb les obligacions financeres de qui és propietari d'un camió o d'una empresa de transport.
Pot decidir quan parar i quan reprendre l'activitat, una cosa que valora per sobre fins i tot dels diners.
Desmuntant el mite de la manca de camioners
Un altre dels punts que Jesús posa sobre la taula té a veure amb la suposada escassetat de conductors al sector.
Al seu parer, el problema no és que faltin professionals, sinó l'equilibri entre oferta i demanda. "El que volen les empreses és que hi hagi un superàvit de conductors", assegura, ja que això els permet imposar condicions més favorables per a elles.
Quan passa el contrari i la demanda de transport creix, són els conductors qui guanyen marge per negociar millors salaris.
Un somni, no una fugida
Malgrat els bons resultats econòmics a Nord-amèrica, Jesús té clar on vol viure la resta de la seva vida. "Espanya és la hòstia", afirma amb rotunditat.
La seva aventura americana, insisteix, va respondre a un somni personal i professional, no a un intent de fugir del seu país. Una reflexió que resumeix bé els veritables obstacles i beneficis de ser camioner espanyol als EUA. "més diners, sí, però també més despeses, més solitud i, a canvi, una llibertat que a Espanya resulta difícil de trobar".