Germán, agricultor almeriense: nuestros principales consumidores no saben lo que hacemos los agricultores aquí
+Economia

Germán, agricultor almerienc: "els nostres principals consumidors no saben què fem els agricultors aquí"

El dard de Germán Agrolife a la Unió Europea per ignorar la veritable sostenibilitat agrícola d'Almeria

Més notícies: Sebastián Ramírez, advocat laboralista: "Si tens lesions o dolors a les espatlles i cada dia et costa més anar a treballar, escolta molt bé això"

Llegir en Català
Publicada

Notícies relacionades

El camp d'Almeria és, sens dubte, un dels motors econòmics més potents del nostre país, però també un dels grans incompresos fora de les nostres fronteres.

Tot i que els seus hivernacles són una peça clau per omplir la despensa i assegurar el subministrament d'aliments a tota la Unió Europea, el model agrícola almerienc continua arrossegant el pes de moltes crítiques que qüestionen la seva sostenibilitat mediambiental.

Sovint, en mirar el paisatge des de fora i de manera superficial, l'ús de plàstics, fertilitzants i fitosanitaris alimenta a l'estranger la falsa idea que ens trobem davant d'un sistema insostenible.

Davant d'aquesta alarmant manca d'informació dels consumidors europeus, el conegut creador de contingut Germán Agrolife ha alçat la veu per defensar el sector.

Amb més de 5 anys d'experiència com a agricultor professional, en Germán fa dos anys que mostra el seu dia a dia enfocat en pràctiques sostenibles i naturals.

A través de la seva marca personal, que ja arriba a una audiència fidel de més de 100.000 seguidors globals, l'almerienc critica obertament que la Unió Europea ignori els exigents estàndards de sostenibilitat que s'apliquen diàriament als hivernacles del sud d'Espanya.

Una frase que se li va quedar gravada

En Germán va relatar que, després d'exposar amb fotos i històries pròpies tot el relacionat amb les pràctiques sostenibles del camp almerienc, una de les professores presents li va fer una petició que resumeix el problema de fons: "German necessitem aquesta informació".

Per a ell, aquesta frase confirmava quelcom que fa temps que repeteix: "els nostres principals consumidors no saben què fem els agricultors aquí, les pràctiques sostenibles".

Aquesta desconnexió no és un detall menor. Segons explica, si aquesta informació arribés "en condicions i com ha d'arribar al consumidor europeu", l'escenari del sector canviaria completament, començant per uns preus més dignes i estables al llarg de tot l'any.

El que pocs coneixen

El que explica en Germán té suport en la pròpia evolució del sector.

Els hivernacles almeriencs funcionen de manera passiva des del punt de vista energètic, és a dir, sense necessitat d'aportació addicional de calor, cosa que els fa notablement més eficients que els seus competidors del nord d'Europa.

A això s'hi suma una gestió de l'aigua que combina dessalinització, aigües regenerades i reg localitzat des de fa més de quatre dècades, en una província on, com recorda una expressió molt repetida al sector, "A Almeria no li falta aigua: li sobra sal".

L'ús de l'enarenat, tècnica que es remunta a segles enrere, també permet aprofitar aigües de pitjor qualitat sense renunciar a la productivitat.

La gran revolució silenciosa

Un dels canvis més profunds va arribar després de la crisi de 2006-2007, quan diversos països van retirar pebrots almeriencs dels seus supermercats per l'ús d'un insecticida restringit a la UE.

Aquella crisi de confiança va empènyer el sector a apostar pel control biològic de plagues, passant de només 236 hectàrees a cobrir pràcticament el 100% de la producció de pebrot en pocs anys.

Avui més de 28.000 hectàrees utilitzen aquesta tècnica, que substitueix bona part dels fitosanitaris químics per enemics naturals de les plagues.

És precisament aquest tipus de dades, segons denuncia en Germán, el que rarament arriba al consumidor europeu, mentre sí que arriben les exigències cada cop més grans en traçabilitat, sostenibilitat i reducció de residus.

La bretxa entre el que s'exigeix i el que es protegeix

És aquí on en Germán exposa "Europa exigeix a l'agricultor produir amb més controls, més sostenibilitat i menys aigua, però després no sempre protegeix aquest producte davant d'importacions de tercers països que no juguen amb les mateixes regles".

Per a ell, defensar el producte europeu no significa anar contra ningú, sinó defensar els propis estàndards, la seguretat alimentària i el futur del camp.

Conèixer aquest recorregut no és un simple exercici de curiositat, sinó una eina real per prendre decisions de consum informat i més justes.

Perquè si alguna cosa demostra aquesta història és que, sense agricultors, no hi ha garantia de futur per a ningú.

@germanagrolife

Avui he sortit d'una xerrada amb estudiants internacionals de la Universitat d'Almeria i sincerament… me'n vaig amb una sensació molt clara: La gent fora del camp NECESSITA escoltar més els agricultors. Una de les professores em deia quelcom que se m'ha quedat gravat: “La informació que has donat avui com a agricultor l'hauria de conèixer el consumidor.” I té raó. Perquè moltes vegades es parla de sostenibilitat des d'oficines, xarxes socials o titulars… però molt poques vegades s'escolta a qui produïm els aliments cada dia. Europa exigeix a l'agricultor produir amb més controls, més sostenibilitat, més traçabilitat, menys residus, menys aigua i més qualitat… però després a destí no es fomenta ni es protegeix prou el nostre producte davant d'importacions de tercers països que no juguen amb les mateixes regles. I arriba un moment en què cal dir-ho clar. No podem demanar l'agricultura més sostenible del món… i després omplir els lineals amb productes de fora produïts sota condicions totalment diferents. Defensar el producte europeu no és anar contra ningú. És defensar: 🇪🇺 els nostres estàndards, 🌱 la nostra seguretat alimentària, 🚜 els nostres agricultors, i el futur del camp. Perquè si desapareix l'agricultor europeu… depenem de la resta del món per menjar. I això sí que ens hauria de preocupar a tots.

♬ original sound - GermanAgrolife