Els impostos són un d'aquells temes que mai deixen indiferent a ningú. Uns els veuen com el pilar que sosté la sanitat, l'educació o les pensions. Altres, com una càrrega que creix cada any sense que es noti la millora.
Enmig d'aquest debat, la veu dels qui treballen dins de l'Agència Tributària té un valor especial. I Pablo Miser, inspector d'Hisenda, no s'ha tallat a l'hora de donar la seva opinió.
Miser no és un funcionari qualsevol. A més de la seva feina diària, ha col·laborat com a assessor a Celeste, la sèrie de Movistar Plus+ protagonitzada per Carmen Machi, on interpreta una inspectora que persegueix el frau fiscal d'una estrella pop.
Aquesta experiència, sumada a anys d'ofici, li ha donat una perspectiva poc habitual, la d'algú que coneix el sistema des de dins i que, tot i així, no dubta a assenyalar-ne les esquerdes.
"Es tributa massa el treball"
Al podcast La Quinta Pared, Miser va ser clar sobre un dels grans desequilibris del sistema fiscal espanyol. Al seu parer, les rendes del treball carreguen amb un pes excessiu davant de les que provenen del capital o els grans patrimonis.
L'inspector ho va resumir sense embuts: "es tributa massa la renda del treball i poc les rendes del capital o patrimoni".
Una afirmació que, venint d'algú que es dedica precisament a inspeccionar el compliment fiscal, té un pes diferent al d'una opinió qualsevol.
Més educació fiscal, encara que deleguis en un gestor
Miser també va defensar la necessitat d'una major cultura fiscal entre la ciutadania, fins i tot entre aquells que prefereixen deixar els seus tràmits en mans d'un professional.
Al seu parer, delegar en un gestor no hauria de significar desentendre's completament de com funciona el sistema.
Aplicar la llei, no jutjar-la
L'inspector va ser clar sobre els límits de la seva feina: "nosaltres hem d'aplicar la llei", més enllà de les opinions personals que pugui tenir sobre si un impost li sembla just o no.
Miser va reconèixer que, tot i defensar que la càrrega fiscal recaigui sobre les grans fortunes, la realitat és més complexa del que sembla. Les rendes del treball són molt més fàcils de fiscalitzar que les dels grans patrimonis, que solen comptar amb assessorament especialitzat per reduir la seva factura fiscal.
La confusió dels autònoms
Un altre dels punts que Miser va voler aclarir té a veure amb els autònoms. Segons va explicar, bona part de la percepció d'angoixa fiscal no prové tant dels impostos com de les cotitzacions a la Seguretat Social, quelcom que molts treballadors per compte propi barregen sense distingir.
L'inspector va posar un exemple senzill: quan un autònom factura 1.000 euros, aquesta xifra no equival al que finalment ingressa. Entre la quota d'autònom i l'IVA, els diners reals disponibles són força menors, quelcom que un assalariat, acostumat a veure directament la seva nòmina neta, interioritza d'una altra manera.
Una Agència Tributària allunyada del carrer
Miser també va ser crític amb la pròpia institució per a la qual treballa.
Va reconèixer que l'Agència Tributària manté una relació distant amb la ciutadania, en part pel secret fiscal, que impedeix compartir informació sobre les investigacions en curs.
Tot i així, creu que hi ha marge de millora. Va posar com a exemple la Duana, un organisme que forma part de l'Agència Tributària però que, gràcies a la seva presència en sèries i continguts audiovisuals, projecta una imatge molt més propera que la de la resta de l'organisme.
La seva conclusió va ser directa: "s'hauria d'obrir una mica més al públic", apostant per una comunicació més transparent que ajudi a entendre millor el funcionament real del sistema fiscal.
La reflexió de Miser se suma a la d'altres inspectors que en els darrers mesos també han parlat sobre els desequilibris del sistema tributari espanyol.
El que queda clar, venint d'algú que treballa cada dia dins del sistema, és que la percepció d'injustícia fiscal no sempre està infundada.