Alex, electricista romanès a Espanya: “vaig passar del tram de facturació, en comptes de pagar un 20% vaig haver de pagar un 47%”

Quan se'n va la llum, salta el quadre elèctric o una instal·lació deixa de funcionar, la majoria de les persones només pensa en una cosa: trobar com més aviat millor un electricista disponible.

El que poques vegades es veu és la realitat d'aquells que responen a l'altra banda del telèfon, professionals que treballen amb jornades imprevisibles, assumeixen una gran responsabilitat i, en molts casos, afronten els desafiaments de tirar endavant un negoci pel seu compte.

Aquesta és la història d'Alex, electricista, lampista i especialista en instal·lacions i treballs verticals. Després d'anys dedicats a l'ofici, ha hagut de reinventar-se en diverses ocasions per seguir endavant com a autònom, adaptant-se a un sector tan imprescindible com exigent.

Al pòdcast Sector Oficis, comparteix la seva experiència, les dificultats del dia a dia i la realitat que hi ha darrere d'una professió fonamental per al funcionament de llars i empreses.

Roger, el mentor que va marcar la seva carrera

Tot i que la curiositat per l'electricitat va néixer després d'una descàrrega que va patir en una obra, la persona que realment va canviar el rumb de la seva carrera va ser Roger, un lampista especialitzat en instal·lacions i treballs verticals.

La primera vegada que el va veure estava suspès en un pati reparant un desaigüe i va tenir clar el professional que volia arribar a ser. Com ell mateix recorda, va sentir que volia convertir-se “en aquella persona”.

Durant un any i mig va treballar al seu costat i va aprendre molt més que electricitat.

Roger li va ensenyar instal·lacions, fontaneria, climatització, automatitzacions i treballs verticals, però també una manera d'afrontar l'ofici amb iniciativa i responsabilitat. Per a l'Alex va ser una escola on “no feia les coses per quedar bé”, sinó que “les feia perquè m'havien portat allà per aportar”.

Aquest aprenentatge va ser decisiu quan Roger va patir un accident i va haver de continuar sol.

Assumir aquesta responsabilitat li va permetre comprovar que estava preparat per resoldre problemes per si mateix i descobrir que la seva manera d'entendre la feina encaixava amb la d'un professional autònom: “em vaig adonar que després de treballar amb Roger, tot i que era un peó realment sempre he tingut mentalitat d'autònom”.

Les dificultats d'emprendre com a electricista a Espanya

Treballar com a electricista a Espanya pel seu compte no sempre garanteix estabilitat.

Després de començar amb eines de segona mà i petits treballs, l'Alex va aconseguir omplir la seva agenda i fer el salt a projectes de més responsabilitat.

Tanmateix, el ràpid creixement també el va portar a assumir més estructura, contractar personal i acceptar obres que van acabar passant-li factura.

Va ser llavors quan van arribar els moments més difícils de la seva trajectòria. “Em vaig arruïnar dues o tres vegades. No de zero, de molt per sota de zero”, recorda.

El problema no era la manca de feina, sinó el retard en els pagaments de grans empreses, que va acabar bloquejant la seva activitat i generant una situació difícil de sostenir.

Segons explica, es va trobar atrapat en un cercle del qual era gairebé impossible sortir: les empreses no li pagaven perquè no estava al corrent amb Hisenda i la Seguretat Social, però tampoc podia regularitzar la seva situació perquè seguia sense cobrar. “Per cobrar has d'estar 'ok', però per estar 'ok' necessites cobrar”, resumeix.

Sense accés a finançament ni avals pel seu tipus de residència, es va veure obligat a vendre eines, vehicles i començar de nou des de zero més d'una vegada.

L'impacte d'Hisenda quan el negoci comença a créixer

Amb el pas dels anys i una empresa més consolidada, l'Alex es va trobar amb un altre repte: l'augment de la càrrega fiscal. "Vaig passar d'un 20% a un 47% d'impostos", explica en referència a l'IRPF, el tipus del qual varia en funció dels beneficis obtinguts arribant a aquests percentatges en trams més alts.

Tot i que l'increment el va sorprendre, assegura que ho va viure com la prova que el seu negoci estava funcionant. "Tampoc em va doldre tant, per sort tenia els diners i ho vaig pagar amb un somriure. De fet, ara l'empresa va bé, estem estabilitzats amb els clients", relata.

Després d'anys de dificultats, avui ha participat en la instal·lació de sistemes elèctrics en prop de 400 habitatges i afronta el futur amb una empresa estable, tancant una etapa marcada per l'esforç i la capacitat de reinventar-se.