Haver de trencar el contracte de lloguer abans d'hora sol ser un autèntic maldecap per a qualsevol llogater. Ja sigui per un canvi de feina, un imprevist familiar o simplement perquè les coses no han sortit com esperaves, haver de deixar el teu llar abans que vençi el contracte és una situació estressant.
Per sort, la normativa actual disposa d'una finestra legal molt important per a tots aquells ciutadans que necessiten mudar-se sense que això els costi un ull de la cara.
La lletra petita del contracte
Una de les sorpreses per a molts ciutadans que necessiten trencar el contracte de lloguer rau a revisar les clàusules que van signar en entrar a viure al pis.
Tota la base legal d'aquest moviment es troba recollida a l'article 11 de la Llei d'Arrendaments Urbans, on s'especifica que només s'haurà de pagar una indemnització al propietari si aquesta penalització econòmica es va pactar de forma expressa en el text original del contracte.
La mateixa normativa posa un límit a aquest càstig financer perquè el propietari no abusi, deixant clar que les parts podran pactar una quantitat equivalent a una mensualitat de la renda vigent per cada any del contracte que resti per complir. A més, la llei afegeix que els períodes de temps inferiors a l'any donaran lloc a la part proporcional de la indemnització.
Si el document que es va signar en el seu dia no esmenta absolutament res sobre indemnitzacions per desistiment, el propietari no podrà exigir cap compensació econòmica.
El llogater podrà recollir les seves pertinences després dels mesos obligatoris i marxar sense deixar cap extra per aquest concepte, quedant l'arrendador obligat a continuar amb els tràmits normals.
El requisit temporal obligatori
Per poder exercir aquest dret de rescissió emparat per la Llei d'Arrendaments Urbans, la persona que viu de lloguer ha de complir estrictament una primera condició temporal.
El requisit principal és que hagin transcorregut almenys sis mesos des de la data d'inici en què es va formalitzar el lloguer i vas entrar a viure.
El termini de comunicació prèvia
El llogater té l'obligació legal de comunicar la seva decisió de marxar al propietari de l'habitatge amb una antelació mínima de 30 dies.
Aquesta notificació de preavís s'ha de fer preferiblement mitjançant burofax, perquè quedi constància legal de la data de recepció. Si compleixes alhora tant el període mínim d'estada com l'avís previ, l'arrendador no podrà reclamar penalitzacions afegides per la teva sortida anticipada.
Què pots fer ara
Si tens la necessitat d'abandonar l'habitatge on resideixes actualment, busca la teva còpia del document d'arrendament i revisa la data exacta en què vas entrar a viure per comprovar si ja has superat el límit obligatori dels primers sis mesos.
Llegeix amb especial atenció les clàusules finals per si s'hi va incloure de forma expressa alguna indemnització econòmica per sortida anticipada, recordant que si no apareix per escrit, el propietari no et podrà exigir cap pagament extra.
Prepara un escrit formal manifestant la teva voluntat de donar per acabat el lloguer de forma voluntària i envia'l mitjançant un burofax amb justificant de recepció, assegurant-te que el propietari el rebi com a mínim 30 dies abans del dia exacte en què lliuris les claus del pis.
Notícies relacionades
- Està en vigor: així és la solució de la Llei de Propietat Horitzontal contra els veïns que generen problemes a les comunitats
- El Suprem canvia les normes: anul·la el registre de lloguers turístics del Govern per envair competències autonòmiques
- Confirmat: Catalunya situa cinc universitats al Top 10 espanyol, però s'acomiada del lideratge