Comença la cursa per escollir universitat per als estudiants de Selectivitat. Tothom busca dues coses: anar a la millor facultat i aconseguir la nota d'accés necessària per entrar-hi.
Catalunya sempre surt ben posicionada a les classificacions i l'última edició del Rànquing CYD ho confirma. Cinc de les deu millors universitats espanyoles són catalanes.
La bona notícia, però, té un regust agredolç. La Universitat Autònoma de Barcelona, que liderava l'informe l'any passat, abandona el primer lloc de la llista.
En el seu lloc, la Universitat de Navarra pren el relleu i es consolida com el millor centre universitari d'Espanya. I no només això: la madrilenya Carlos III es queda amb la segona posició, deixant la UAB en tercer lloc.
Navarra, la millor comunitat
Però hi ha més. Navarra no només li pren el lideratge a Catalunya, sinó que també la Comunitat Foral desplaça aquesta comunitat autònoma a la segona posició en volum d'indicadors de màxima eficiència, seguida en tercer lloc pel País Basc.
Tot i perdre la primera plaça absoluta, Catalunya encara té motius per estar orgullosa. La comunitat autònoma consolida el seu pes específic en l'ecosistema acadèmic nacional en situar cinc de les seves institucions en el bloc de les deu universitats amb millors resultats del país.
Top 10 amb sabor català
Aquest grup capdavanter està integrat per la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Ramon Llull, la Universitat Internacional de Catalunya, la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya.
Així, el Top 10 espanyol queda de la següent manera: Universitat de Navarra, Carlos III de Madrid, UAB, UPF, Autònoma de Madrid, Ramon Llull, UIC, UB, UPC i Pontifícia Comillas. Les segueixen, a més, la Universitat de València-Estudi General i la Rovira i Virgili.
Façana de la UB
Per als estudiants que vulguin saber-ne més, el Rànquing CYD permet a cada usuari elaborar la seva pròpia classificació personalitzada, seleccionant i comparant aquells aspectes que desitja conèixer.
Així, es pot observar la classificació per universitats (rànquing institucional) o bé segmentada per àmbits de coneixement (rànquing per àmbit) i per comunitats autònomes on es vulguin cursar els estudis.
Universitats analitzades
L'anàlisi és complet. Presenta els resultats de 84 universitats, 31 àmbits de coneixement i 3.909 titulacions.
No hi són tots els centres, però les universitats participants representen el 87,5% de les universitats actives que imparteixen ensenyaments de grau incloses al RUCT (Registre d'Universitats, Centres i Titulacions).
Com s'ha fet el rànquing
D'entre les avaluades, 48 són públiques, la qual cosa suposa el 100% de representativitat, i 36 són privades, representant el 75% del total.
Com s'han classificat els centres? Tenint en compte 36 indicadors agrupats en diferents dimensions.
Campus de Sant Cugat de la UIC
Així, en Ensenyament i Aprenentatge, les millors són Carlos III de Madrid, Pontifícia Comillas, Navarra, Deusto, Nebrija, Francisco de Vitoria i Pontifícia de Salamanca; i en Recerca destaquen València-Estudi General, Navarra, Cantàbria, Lleida, Vigo i Pompeu Fabra.
En Transferència de Coneixement, les millors són la Carlos III de Madrid, la UAB, l'Autònoma de Madrid, la Politècnica de Madrid, la Rovira i Virgili, la Politècnica de Catalunya i Navarra.
Per categories
En Orientació Internacional destaquen la Carlos III de Madrid, UAB, Navarra, URL, UPC, UPF i la Politècnica de València.
Finalment, en Contribució al Desenvolupament Regional sobresurten la Universitat del País Basc, Universitat de Lleida, la UAB, València-Estudi General, URV, La Laguna, Miguel Hernández d'Elx, UN, UIC, Catòlica de València Sant Vicent Màrtir, Autònoma de Madrid i URL.
Per comunitats
Per dimensions i segons les comunitats autònomes, en Ensenyament i Aprenentatge lidera Navarra, seguida de Madrid, País Basc i Castella i Lleó. En Recerca, Navarra repeteix lideratge, seguida de Cantàbria i Catalunya.
Si s'analitza la Transferència de Coneixement, Catalunya sí encapçala el rànquing, seguida per Navarra i Galícia. En Orientació Internacional destaquen Navarra, Catalunya i Madrid; i en Contribució al Desenvolupament Regional, Aragó, Catalunya, Comunitat Valenciana, País Basc, Canàries i Cantàbria.
Campus de comunicació de la UPF
Per àmbits d'estudi, en ADE destaquen la Universitat de Navarra, Pontifícia Comillas i Deusto; en Ciències Polítiques, UPF, Carlos III de Madrid i UAB; en Dret, UPF, UAB i Carlos III de Madrid; i en Economia, UPF, Autònoma de Madrid i UAB.
En Educació, la UIC lidera i el podi el completen la UAB i la Pública de Navarra; en Història, la UAB, Cantàbria i Alcalá; en Periodisme i Comunicació, Carlos III de Madrid, UPF i UAB; en Sociologia, UPF, Carlos III de Madrid i UAB; en Ciències de la Terra/Geologia, UPC, UAB i Autònoma de Madrid; i en Ciències i Enginyeries Ambientals, UPC, País Basc i UAB.
Carreres més demandades (i menys)
La informació analitzada pel Rànquing CYD permet saber que les titulacions més demandades en Ciències Socials són Ciències Polítiques, amb 1,8 sol·licituds per cada plaça a les universitats públiques; Periodisme i Comunicació, amb 1,77; i Sociologia, amb 1,75.
A l'extrem oposat, en Ciències de la Terra/Geologia (0,79) i en Ciències i Enginyeries Ambientals (0,81) no es cobreixen totes les places ofertes.
Bretxa de gènere
Les dades també ofereixen informació sobre la composició de les aules: en Educació les dones són majoria entre l'alumnat (74,54%), tot i que s'observa com la seva presència disminueix a mesura que avança el nivell acadèmic i només representen el 39,64% de les càtedres.
En general, en els àmbits vinculats a les Ciències Socials, les dones són majoria entre l'alumnat: en Sociologia representen el 64,29%; en Dret, el 61,10%; i en Periodisme i Comunicació, el 59,35%.
Facultat de Química de la URV
Per la seva banda, en Ciències de la Terra/Geologia, la presència femenina passa del 42,71% de l'alumnat al 25,38% de les càtedres; i en Ciències i Enginyeries Ambientals, del 49,99% d'estudiants al 29,05% a la càtedra.
"El Rànquing CYD és una eina d'orientació per a tota la comunitat universitària. Als estudiants i a les seves famílies els ajuda a escollir àmbit i universitat amb la màxima informació possible, ajustada als seus interessos”, detalla la directora de la Fundació CYD, Sònia Martínez Vivas.
Avaluació
La responsable també destaca que aquest llistat “aporta informació sobre la situació de la universitat espanyola en dimensions estratègiques” a institucions, empreses i professionals de l'educació superior i que “als gestors universitaris els permet conèixer com està posicionada la seva universitat respecte a la resta”.
La directora de la fundació ha assenyalat que el Rànquing CYD "presenta les dades de manera desagregada, la qual cosa no ofereix una llista tancada de resultats, sinó que permet a cada usuari obtenir la seva pròpia classificació en funció dels indicadors que considera prioritaris".
Notícies relacionades
- Espanya marca les normes: el canvi obligatori en els sistemes de ventilació i extracció de fums que arriba a bars i restaurants al juny
- Ja ha entrat en vigor: la nova deducció de 340 euros als treballadors que cobrin menys de 18.280 anuals
- Brussel·les canvia les normes d'Espanya: els aires condicionats i frigorífics que tenies fins ara ja no serveixen